Els mals resultats de les darreres proves de l’Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències (TIMSS), en què els alumnes catalans se situen a la cua d’Europa en nivell de matemàtiques, i les darreres polítiques del Departament d’Educació -tant les de l’exconsellera Anna Simó com les primeres passes de la nova consellera, Esther Niubó- han posat la comunitat educativa en alerta. Després d’una anàlisi de l’escenari educatiu català, la Fundació Bofill, l’entitat especialitzada en polítiques educatives contra la desigualtat, ha redefinit les seves prioritats i ha articulat un conjunt de propostes per pal·liar les mancances de l’escola catalana i capgirar el retrocés del nivell dels estudiants, especialment en llengua catalana i matemàtiques.
En la presentació de l’Anuari 2024 de l’entitat, dirigit per Margarita León i Bernat Albaigés, la Fundació Bofill planteja diverses propostes per fer front a les problemàtiques actuals. En primer lloc, l’organització considera que “finançar els centres en funció de les seves necessitats”, és a dir, reformular el sistema de finançament per repartir-lo de manera “equitativa” en relació amb la complexitat de cada escola o institut, és una bona manera per redistribuir els recursos d’educació i atacar les problemàtiques d’arrel. En aquesta mateixa línia, també proposen “garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat”. Concretament, la Bofill proposa incorporar a les plantilles de docents dos treballadors o educadors socials, un psicòleg, un tutor d’acollida i un administratiu.
Agrupacions reduïdes per matemàtiques
A banda, una de les principals preocupacions de la comunitat educativa és millorar els resultats de l’alumnat en matemàtiques -una de les matèries on ha caigut més el nivell en les darreres proves, tant en les internacionals com en les competències bàsiques. És per aquest motiu que l’entitat planteja crear “agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges i recuperar els resultats educatius”: “El 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO haurien de realitzar-se en grups de treball de màxim 10 alumnes”. En aquesta mateixa línia, tenint en compte que una altra de les matèries en què ha baixat més el nivell és la llengua catalana, des de la Fundació Bofill també proposa “ampliar les aules d’acollida a primària i secundària com a espai d’acceleració lingüística, aprenentatge i benestar emocional”.
Canvis estructurals en el sistema
Des de l’entitat especialitzada en polítiques educatives consideren que, per pal·liar les mancances de l’escola catalana, també calen modificacions estructurals del sistema. En aquest sentit, proposen crear “un pacte nacional per la universalització de l’educació” com a mesura per crear noves places als primers cursos d’infantil -els previs a l’educació obligatòria-, “avançar cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia a la jornada educativa” i crear “una política de gratuïtat i universalització de les activitats extraescolars”.
