La gestió del Departament d’Educació dels darrers anys ha llimat encara més els ànims de la comunitat educativa, que des de la vaga general contra el llavors conseller Josep González Cambray ha anat encadenant protestes i reclamacions -algunes escoltades, altres que han quedat en paper mullat. En un context de fragilitat, el canvi de mans de la presidència de la Generalitat amb Salvador Illa com l’escollit per encapçalar el nou Govern ha fet revifar qüestions i debats que semblaven enterrats. El pacte entre els comuns i la formació socialista per a la investidura marca, entre grans qüestions com el Hard Rock, “recuperar la sisena hora a l’escola pública”, una de les decisions més criticades per la comunitat educativa. És a dir, tornar a implementar l’hora lectiva extraordinària que es va acordar el mes de març de 2006 amb el Pacte Nacional per a l’Educació i que es va eliminar definitivament l’any 2015. Per als experts consultats per El Món, es tracta d’una mesura que, de la mateixa manera que fa més d’una dècada, respon a un criteri “polític” i “populista”, ja que consideren que ha quedat comprovat amb els anys que la implementació de la sisena hora no té una “correlació” directa amb la “millora dels resultats acadèmics”.
Per a l’escriptor i historiador diplomat en magisteri Xavier Diez, recuperar la sisena hora lectiva és una clara “prevaricació moral” perquè, lluny de tenir els efectes positius per al sistema educatiu -tal com va assegurar en diverses ocasions Cambray durant el seu mandat-, suposa tornar a repetir una fórmula que no va funcionar en el passat: “Posar una hora més de classe com a solució és un insult a la comunitat educativa”, rebla Diez. Una idea força similar a la que expressa la professora associada de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Nora Sánchez, que considera que és una mesura que “sobrecarrega” l’alumnat i que no resol les mancances de l’alumnat: “La sisena hora no soluciona els verdaders problemes”, apunta la professora de la UB. De fet, segons dades de l’OCDE, els estudiants de primària a Catalunya fan unes 792 hores lectives l’any, mentre que la mitjana europea és de 738 hores l’any.
La doble xarxa educativa
Segons Xavier Diez, recuperar la sisena hora a l’escola pública no té “cap fonament pedagògic”, sinó que respon a la voluntat d’equilibrar els horaris amb l’escola concertada, on sí que els alumnes cursen sis hores al dia -i les famílies paguen aquesta hora extra a través de les quotes. De fet, l’expert ja apuntava en un estudi de balanç sobre la implementació de la sisena hora elaborat amb dades de l’any 2006 -quan es va posar en marxa la mesura- i l’any 2011 que el motiu “real” darrere aquesta hora extra a la pública era “justificar l’hora de més que es fa a les concertades”. Per a Nora Sánchez, aquesta hora més de les concertades suposa un greuge comparatiu per a la pública: “La sisena hora de la concertada suposa una diferència per a l’alumnat. No en termes de resultats acadèmics, sinó pel que fa a les facilitats de la conciliació familiar”, argumenta la professora associada de la UB.
És per aquest motiu, doncs, que considera que en lloc d’instaurar de nou l’hora extra a la pública, cal eliminar-la de la concertada per començar a erradicar les diferències entre centres: “A les concertades hi ha més flexibilitat horària, una franja d’acollida més àmplia… però només hi poden accedir les famílies que poden pagar la quota, i això acaba generant segregació de base”, argumenta Nora Sánchez. Els experts, però, creuen que més enllà de la sisena hora, un dels problemes de fons del sistema educatiu és que continuï existint el concert econòmic per a algunes escoles. “És una manera de llençar els diners a la claveguera”, apunta Xavier Diez, que considera que, en lloc d’incrementar les hores lectives, seria més efectiu per pal·liar les mancances del sistema educatiu “reduir les ràtios” a l’aula.
Del tripartit a Salvador IIla
Els problemes amb la sisena hora a l’escola pública es remunten a l’any 2006, quan el llavors conseller d’Educació Ernest Maragall -que recentment ha trencat en carnet d’ERC pels cartells sobre l’alzheimer, tot i que en aquell moment encara formava part de les files del PSC- va elaborar el Pacte Nacional per a l’Educació. Dins aquest document es preveia la creació “del servei públic educatiu”, el qual era el resultat de la “integració dels centres públics i dels centres privats concertats amb la finalitat de satisfer el dret de l’educació dels ciutadans i ciutadanes i atendre totes les necessitats educatives que té plantejades la societat catalana en un marc d’igualtat d’oportunitats i de llibertat d’ensenyament”. És a dir, en altres paraules, que unificava progressivament els horaris i les jornades de les públiques i les concertades.
Durant el curs 2006-2007, amb el govern del tripartit entre PSC, ERC i ICV-EUIA encapçalat per José Montilla, es va començar a implementar la sisena hora a tots els centres educatius públics de manera progressiva, ja que no es va acabar d’instaurar arreu de Catalunya fins al curs 2010-2011. L’any que es va acabar d’implementar a tots els centres, ja amb la consellera Irene Rigau al capdavant del Departament d’Educació, també va ser el moment de començar a aplicar retallades a ensenyament -les quals no s’han acabat de revertir avui en dia: “Mentre es completava la polèmica sisena hora s’havien encetat retallades a batxillerats nocturns, serveis educatius i aules d’acollida”, recorda l’historiador. Gairebé una dècada més tard de l’arribada de la sisena hora, l’any 2015, la conselleria va optar per abolir definitivament aquesta mesura.
Ara, amb una aritmètica política que recorda al vell tripartit -tot i que els republicans han assegurat en diverses ocasions que no tenen cap intenció d’incorporar-se al nou Govern-, els comuns tornen a posar la sisena hora a l’escola pública sobre la taula perquè, tal com va defensar Jèssica Albiach en una visita a l’Institut Escola Pere Viver de Terrassa el passat 9 d’abril, “no pot ser que un alumne de Catalunya faci més o menys hores acadèmiques en funció si van a un centre públic, privat o concertat”. Per als experts, però, lluny de ser una mesura efectiva per al sistema educatiu, és un pensament polític que “desacredita les esquerres” perquè no respon a les reclamacions reals de la comunitat educativa: “Actuen amb indiferència del que estan vivint els docents. És per això que el professorat cada vegada és més conservador”, apunta Xavier Diez. Davant el retorn de la polèmica sisena hora, la comunitat educativa serra les dents i es prepara per a un inici de curs que, més enllà d’uns nous responsables de la conselleria, també arrencarà amb molts canvis.
