Millorar el nivell dels estudiants de Catalunya en matemàtiques és un dels grans reptes que s’ha marcat la consellera d’Educació, Esther Niubó, tot i que aquest objectiu ja s’arrossega des de l’anterior legislatura, amb el departament en mans de la republicana Anna Simó. La davallada de nivell de l’alumnat català en aquesta matèria s’ha posat de manifest amb els resultats de les darreres proves internacionals, tant les proves PISA de l’any 2022 –que van situar Catalunya per sota la mitjana espanyola, europea i de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en matemàtiques i competència lingüística– com les proves TIMMS de l’any 2023. Arran d’aquests resultats, l’administració catalana, llavors encapçalada per l’expresident Pere Aragonès, va crear el grup impulsor de mesures de millores educatives, un equip d’experts que va elaborar un extens document de recomanacions per revertir la tendència.
D’aquest grup ja van sorgir algunes primeres mesures encara en l’etapa de Simó, com ara el programa Florence, aprovat pel Govern el 24 d’abril de 2024. Un programa de reforç pensat per pal·liar les mancances en matemàtiques a través de l’ensenyament interactiu i un increment d’hores lectives als centres “amb més marge de millora”. Ara, l’actual consellera d’Educació, que ha heretat aquest programa de reforç, entre d’altres, ha elaborat un nou pla per a la millora de la llengua i les matemàtiques, que inclou trenta mesures i una dotació de gairebé 130 milions d’euros en els pròxims tres anys, a partir de les recomanacions del grup d’experts. Aquí, però, apareix el primer punt de conflicte: “El percentatge de les recomanacions del grup d’experts que ha incorporat la conselleria és molt baix”, assegura en conversa amb El Món la professora de secundària i formadora de docents Marta Pujadó, que va formar part durant el curs passat del comitè d’experts creat per Simó. Considera que el nou pla de l’administració catalana és, a priori, “massa genèric”, cosa que complica poder obtenir els resultats esperats en els pròxims anys. Tot i així, però, el doctor en didàctica Jordi Delofeu apunta que impulsar accions i mesures per millorar el nivell de matemàtiques era “quasi una obligació”.
La “inestabilitat” dels claustres complica el reforç de matemàtiques
Per a Pujadó, els programes de reforç i formació de docents perdran efectivitat a causa de la “inestabilitat” dels claustres deguda a la mobilitat. “Aquest any hi haurà una gran desestabilització de les plantilles pel massiu concurs de trasllats“, adverteix. I assegura que el comitè d’experts que va crear la conselleria l’any passat “apuntava en la direcció contrària”. “Nosaltres vam proposar avançar cap a l’estabilitat dels equips”, detalla l’especialista que va formar part del comitè d’experts. En canvi, Carles Granell, mestre de primària i president de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM), considera que “la mobilitat” dels docents entre centres educatius “enriqueix el bagatge” dels claustres. El president de l’associació coincideix que els constants canvis de la conformació de les plantilles dificultarà, a curt termini, l’afiançament dels programes de reforç, però creu que acabaran donant els mateixos resultats: “Al principi els efectes quedaran més diluïts, però els canvis en les plantilles no impliquen començar des de zero. Necessitarem més temps per arribar al mateix lloc, però hi arribarem”, argumenta Granell.
Per la seva banda, Jordi Deulofeu apunta que la “mobilitat” dels docents entre claustres no tindrà efectes especialment negatius si les mesures per reforçar la formació del professorat són “escalables”: “Si als programes de reforç només s’hi apunten centres voluntaris, es millora més aviat poc. Seria important que aquest reforç arribi, com a mínim, al 50% del professorat”, assevera Deulofeu, que considera que, “amb una bona escalabilitat”, els canvis de docents entre claustres deixen de ser un problema significatiu. L’escalabilitat del nou conjunt de mesures, però, no és l’única esquerda que detecta l’expert per millorar el nivell de matemàtiques dels alumnes de les escoles i instituts de Catalunya.
Dubtes sobre com gestionaran l’autonomia els centres
Una de les mesures incloses en el nou programa impulsat per Esther Niubó estableix el “reforç de les hores de gestió autònoma” dels centres. En detall, la conselleria fixa que els documents per a l’organització i direcció dels centres educatius “incorporaran l’orientació perquè els centres prioritzin la competència lingüística i matemàtica a les hores de gestió autònoma”. Aquest aspecte, però, genera diferents dubtes entre els experts consultats per aquest diari: “El reforç de les hores de gestió autònoma acaba depenent de les direccions dels centres”, apunta Marta Pujadó, que recorda que cada direcció de centre pot optar si adherir-se al reforç de matemàtiques si considera que és positiu per al seu centre. En aquest sentit, el doctor en didàctica considera que les “directrius” i “recomanacions” de la conselleria d’Educació haurien de ser “més precises” per homogeneïtzar-les en totes les escoles i instituts del país: “L’autonomia dels centres està molt bé i és molt positiva, però Educació hauria de donar orientacions més precises”, argumenta Jordi Delofeu, que assegura que “cal donar llibertat” a les direccions, però amb unes línies “més clares”.
Alguns experts consideren que les mesures impulsades per la conselleria són massa poc concretes, cosa que no permet pal·liar d’arrel el baix nivell dels alumnes en aquesta matèria. D’altres, però, creuen que aquesta manca de concreció tampoc és negativa: “Al principi és necessari fer una diagnosi àmplia del problema per poder trobar solucions més quirúrgiques”, argumenta Carles Granell, que recorda, amb certa ironia, que “quan els metges operen un menisc no ho fan sempre de la mateixa manera”. “Hem d’analitzar el conjunt del sistema per abordar els reptes des d’aquí”, afegeix el president de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques.
Sigui com sigui, amb mesures més o menys precises, els experts coincideixen que l’objectiu de millorar el nivell de matemàtiques és a llarg termini. És a dir, que el termini de tres anys fixat per la conselleria en aquest pla de reforç, no permetrà capgirar la situació actual: “Amb tres anys es pot millorar una mica, però això és una cursa de fons”, etziba Jordi Deulofeu, que assegura que, en les pròximes proves PISA -que es faran el curs vinent, i, per tant, els resultats arribaran el 2027- “encara no es notaran els canvis”. Tot i les discrepàncies amb el nou pla de la conselleria d’Educació, però, els experts coincideixen que és una bona notícia per al sistema educatiu que s’estiguin posant en marxa mecanismes per millorar el nivell dels alumnes.
