“Fa molts anys que estem invisibilitzades. Durant dècades no hi ha hagut cap millora”. El personal d’atenció educativa del Departament d’Educació, és a dir, els professionals que formen part del col·lectiu de tècniques especialistes en educació infantil, educadores d’educació especial, tècniques d’integració social, educadores de llars d’infants, auxiliars d’educació especial, logopedes, audioprotetistes i fisioterapeutes que treballen de bracet amb els docents a l’escola catalana, fa anys que batalla per aconseguir “dignificar” el seu sector, ja que denuncien que han estat històricament “invisibilitzats” per part de l’administració catalana. El principal problema és que el personal d’atenció educativa està inclòs en una categoria professional inferior a la que consideren que els correspondria: “Estem contractats en una categoria inferior a la que ens pertoca per titulació”, lamenta Laia Llensa, tècnica especialista en educació infantil i representant sindical de CGT Laborals Ensenyament, en conversa amb El Món.
En detall, actualment, els membres d’aquest col·lectiu es troben en la categoria C -estipulada en el VI Conveni col·lectiu del personal laboral de la Generalitat-, tot i que asseguren que els correspondria formar part de la categoria B. En cas dels fisioterapeutes la situació és la mateixa, però amb dues categories diferents, ja que actualment formen part del grup B, però haurien d’estar inclosos dins el grup A1. Des de les organitzacions sindicals del sector argumenten que amb la reforma de la normativa espanyola -la LOE- les titulacions que tenen aquests professionals haurien de fer-los pujar de categoria, ja que el títol de tècnic superior passa a ser considerat com a títol superior al mateix nivell que l’educació superior, com els estudis universitaris.
Aquesta classificació incorrecta no només comporta un “menysteniment” del col·lectiu, segons denuncien, sinó que també suposa un greuge econòmic: “La reclassificació professional fins al nivell que els pertoca comportaria un increment de 300 euros mensuals”, argumenta la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, que alerta que el personal d’atenció educativa no està “valorat com toca” dins el sistema escolar català. Una quantitat que, multiplicada per les 14 pagues, escala fins als 4.200 euros anuals. Aquest augment salarial, doncs, permetria destensar econòmicament aquestes professionals que cobren, de mitjana, un sou mensual de 1.300 euros: “N’hi ha moltes que no arriben a final de mes, o que s’han de buscar més d’una feina per poder viure”, denuncia la portaveu del sindicat majoritari del sector.
Un conveni col·lectiu “desfasat”
Per a la sindicalista, el greuge de la infracategorització rau en el fet que el conveni col·lectiu està completament “desfasat”: “El conveni sobre el qual es basen les categories professionals, que és del 2008, és una anomalia”, exclama la portaveu del sindicat majoritari. En aquesta línia, l’educadora d’educació especial de l’Escola Mediterrània de Roquetes Carme Expósito apunta que és fonamental “revisar” el conveni actual per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats del sistema educatiu: “Ara estic cobrant uns 1.400 euros al mes per una feina que comporta molta responsabilitat”, lamenta Expósito, que detalla que, a banda de la infracategorització, també es troba en una situació d’incertesa laboral: “Jo estic treballant per cobrir una vacant que ara ha sortit a concurs de trasllats, i no tinc cap informació sobre què em passarà. No sé ni quan se m’acaba el contracte”, assevera l’educadora d’educació especial.
En aquest sentit, Expósito també assegura que per “dignificar” la professió i treballar en la “inclusió real” dins l’escola -una situació que consideren que no s’està complint- també caldria reformular les tasques: “Demanem també que es redueixin les hores d’atenció directa [és a dir, les hores que es dediquen als infants amb necessitats especials] a partir dels 55 anys, ja que són tasques amb molt desgast físic i psicològic“, argumenta l’educadora de l’Escola Mediterrània de Roquetes, que considera que, a partir d’aquella edat, es podrien fer més hores de tasques de preparació, per exemple. Aquest canvi, doncs, també contribuiria a millorar les condicions laborals del sector: “Tenim una feina molt important, però necessitem canvis. Mentre s’aposta per més inclusió a l’escola, sembla que l’administració vagi en línia contrària”, rebla Expósito.
Niubó fa un primer pas endavant
La batalla per “dignificar” el col·lectiu de personal d’atenció educativa fa dècades que s’arrossega, i fins ara havia quedat força en un segon pla. La pressió sindical i dels treballadors d’aquest col·lectiu, però, ha acabat donant els seus fruits. El dimarts 8 d’abril, coincidint amb la jornada de vaga convocada per USTEC i la CGT -la qual va tenir un seguiment del 6,85%, segons dades facilitades per la conselleria d’Educació, representants de les organitzacions de treballadors es van reunir amb diversos alts càrrecs de la cartera que lidera Esther Niubó per abordar el conflicte. D’aquesta trobada, fonts del departament asseguren a El Món que la conselleria s’ha compromès a “revisar tots els llocs de treball [és a dir, les funcions, la formació necessària, la categoria…]” i, un cop revistats, “avaluar si cal una reclassificació”. És a dir, que des del departament obren la porta a aquesta reclassificació professional, però no asseguren al cent per cent que s’acabi duent a terme.
Per altra banda, en relació amb el Comitè Intercentres, les mateixes fonts apunten que “s’han pactat dues propostes de treball per revertir la situació del personal laboral d’educació i s’engegaran aquest mes d’abril amb dues taules de negociació”. Concretament, aquestes trobades es duran a terme el 30 d’abril. Aquests compromisos de la conselleria, doncs, suposen un primer pas endavant per resoldre la històrica lluita del col·lectiu: “És un pas endavant que fins ara, durant vint anys, no s’havia aconseguit”, argumenta Iolanda Segura. En aquesta línia, des de la CGT també comparteixen que l’administració que encapçala Niubó també ha demostrat que hi ha “una voluntat de canvi”, però mantenen que la batalla continuarà fins a aconseguir resoldre les reclamacions del sector: “Som conscients que els canvis s’aconsegueixen des del carrer. I ho seguirem fent”, manté Laia Llensa, que assegura que, durant la reunió, la conselleria els va deixar clar que comprenien que “les necessitats han canviat” i que, per tant, calia adaptar-se a les noves. Aquest primer pas endavant de l’administració catalana, però, encara no posa el punt final a un conflicte històric dins la comunitat educativa.
