Més de 44.200 estudiants de Catalunya s’enfrontaran a les proves d’accés a la universitat (PAU) la setmana que ve, de l’11 al 13 de juny. Enguany, els exàmens de selectivitat arriben amb diverses novetats. D’entrada, s’oferirà un únic model d’examen per a tots els alumnes en cada assignatura, on tots els exercicis seran obligatoris –amb alguna excepció en què sí que hi haurà diverses opcions a escollir. L’objectiu d’aquest canvi és unificar el funcionament de les proves d’accés a la universitat a tot l’estat espanyol. Un nou plantejament acordat pel govern de Salvador Illa amb la resta de comunitats autònomes i el govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, després d’anys d’estira-i-arronsa entre la Generalitat i Madrid. Aquest nou model unificat, doncs, suposa la primera diferència amb les darreres edicions de selectivitat, en què s’oferien dos models en cada examen, amb diferències en el temari, per tal que els alumnes poguessin escollir quina opció preferien -un funcionament que es va començar a implementar arran de la pandèmia de la Covid.
Segons apunten des del Departament de Recerca i Universitats, encapçalat per la consellera Núria Montserrat, l’objectiu d’unificar el funcionament de la selectivitat entre totes les autonomies és adaptar les proves d’accés a la universitat a “l’estructura de batxillerat de la LOMLOE que s’imparteix des del 2022”. És a dir, adaptar el contingut i el funcionament de la selectivitat a les directrius espanyoles per, d’aquesta manera, convertir l’estat espanyol en un “districte únic”: “Les proves d’accés realitzades en qualsevol de les universitats públiques o comunitats autònomes són vàlides per poder accedir a qualsevol universitat, amb independència del lloc on l’alumnat hagi obtingut el títol de batxillerat i, en conseqüència, on hagi realitzat la PAU”, estableixen des del Govern en les bases de la nova selectivitat. A l’hora de definir el funcionament de les proves, des de l’administració catalana el categoritzen de més “competencial”, ja que han adaptat els exàmens anteriors al currículum de batxillerat de la LOMLOE per “incloure les competències específiques de cada matèria”.
El format dels nous exàmens
Segons ha detallat la conselleria, després d’acordar-ho amb el govern espanyol, el nou model de selectivitat està dividit en quatre parts. En el cas de l’examen de Llengua i Literatura Catalana, per exemple, en la primera part s’avaluarà “la comprensió d’un text”, en la segona es plantejaran als estudiats “qüestions derivades de l’estudi del fet literari”, en la tercera “qüestions lingüístiques específiques” i en la quarta es treballarà “l’expressió escrita”. Aquests quatre blocs s’hauran de respondre completament. És a dir, els estudiants no podran prescindir de cap dels elements, motiu pel qual l’administració defineix examen com a més “competencial”, ja que posa en pràctica tots els aspectes que s’han abordat a l’aula durant el batxillerat. Per exemple, en el model de prova que ha publicat la conselleria d’Universitats sobre aquesta matèria, l’exercici de comprensió lectora es basa a analitzar un breu text sobre intel·ligència artificial i, sobre aquest fragment, respondre un conjunt de preguntes amb resposta tancada o “semiconstruïda”, en què se’ls demana, entre d’altres, que localitzin en el text cinc sinònims per cinc paraules.
Amb plantejaments d’aquesta mena, per exemple, des del govern de Salvador Illa defensen que queden més demostrades les competències adquirides pels estudiants, ja que són conceptes estipulats en la normativa curricular estatal. Una de les altres novetats del nou model de selectivitat que es durà a terme la setmana vinent és que les preguntes amb resposta tancada -conegudes popularment com a preguntes de tipus test- només poden suposar un 30% de la nota de l’examen. És a dir, que els exercicis de tipus test només suposaran tres punts de la nota final. Per tant, el 70% restant de la prova consta de preguntes amb resposta “oberta”, en què els estudiants han de redactar breument, o “semiconstruïda”, és a dir, respostes en les quals els alumnes han de completar espais buits, completar definicions o relacionar diferents conceptes.
Embolic amb els criteris de correcció
El nou model de selectivitat consensuat arreu de l’estat també arriba amb novetats en els criteris de correcció. D’entrada, les faltes d’ortografia només es comptaran íntegrament en les matèries de Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana. En aquestes dues matèries, es descomptaran 0,1 punts per cada errada ortogràfica, però fins a un màxim de 2 punts de la nota final. És a dir, com a màxim es comptabilitzaran 20 faltes d’ortografia, cosa que suposa la primera diferència respecte a les edicions anteriors, en què no s’havia establert un límit de penalitzacions per ortografia. En canvi, en les llengües estrangeres, pels errors ortogràfics en les preguntes de comprensió lectora es descomptarà només fins al 10% de l’exercici.
D’entrada, els criteris unificats de correcció per a totes les autonomies també establien que “en totes les matèries” es valorarà “la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, dels texts produïts, així com la seva presentació“. En cas de no complir aquests criteris, es podria abaixar un 10% de la nota global de l’examen. És a dir, restar, com a màxim, un punt. Aquesta setmana, però, a les portes de començar la selectivitat, la conselleria d’Universitats ha fet petites modificacions en els criteris de correcció. D’entrada, la conselleria va apuntar que aquests criteris de cohesió, coherència i ortografia, entre d’altres, només es tindrien en compte en les assignatures en què cal redactar textos llargs. És a dir, matèries com matemàtiques o física, en quedarien exempts.
Aquest dijous, però, poques hores després d’anunciar els criteris de correcció, la titular de la cartera d’Universitats va concretar i limitar a sis les assignatures en què es descomptarà fins a un punt si no es compleixen els mínims de cohesió, coherència, correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es tracta de Llengües i cultures gregues, Llengües i cultures llatines, Geografia, Història de la filosofia, Història i Literatura dramàtica. A la resta d’assignatures, doncs, aquests criteris no es tindran en compte: “En les altres 21 matèries de les PAU, aquest descompte no s’aplica, ja que no inclouen cap apartat de desenvolupament escrit i, per tant, no té sentit valorar aquests aspectes textuals”, defensen des d’Universitats. Així doncs, les faltes d’ortografia només tindran impacte en les matèries de llengua, grec, llatí, geografia, història, filosofia i literatura dramàtica. Aquest plantejament també busca unificar els criteris de correcció amb la resta d’autonomies per tal de crear unes proves de selectivitat que reflecteixin, de forma igualitària arreu de l’estat, les competències dels estudiants. Una selectivitat més “competencial” per igualar Catalunya a la resta de l’Estat.
