El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha rebutjat imposar de manera cautelar el 25% de castellà en un institut de Palma, tal com havia reclamat una família que ha demandat la Conselleria d’Educació. La Sala del Contenciós Administratiu de l’alt tribunal ha rebutjat dividit les cautelars sol·licitades per la família, que volia l’aplicació de la mesura de manera immediata.
La resolució, aprovada amb el suport de tres magistrats i el vot particular dels altres dos, defensa que la legislació educativa de les Balears és molt clara i de manera genèrica imposa un mínim del 50% de català a les aules. En el centre en qüestió, el català és la llengua vehicular de totes les assignatures amb l’excepció de les llengües.
Imposar el 25% de castellà va contra l’interès general
Els magistrats recorden que aquest mínim de català es pot ampliar sense límit “a través del projecte lingüístic de cada centre” que té marge de maniobra per decidir el percentatge en funció de la “realitat social, demogràfica i econòmica circumdant”. Segons l’auto del tribunal, les cautelars només les ha demanat una família d’un centre educatiu i que, d’acceptar-les “s’imposaria igualment a la resta d’alumnes de la classe”, per la qual cosa “afecta greument l’interès general” i la seva denegació no suposa “un perjudici rellevant”.
Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears recorda que imposar el 25% de castellà al centre és una mesura “clarament il·limitada” i que només per aquest fet ja no pot prosperar, ja que si l’acceptessin en els “termes interessats” suposaria “avançar la decisió final de la sentència”. Els magistrats consideren que la família demandant no ha provat que el percentatge real de l’ensenyament en castellà al centre sigui inferior al 25% que reclama ni que estigui arraconada al seu projecte lingüístic.
Per la seva banda, les dues magistrades que han emès un vot particular asseguren que s’hauria hagut d’estimar la cautelar de manera íntegra perquè el projecte lingüístic del centre contempla el català com a única llengua d’ensenyament i que la mesura no és contrària a l’interès general. També recorden que hi ha un “perjudici irreparable en el coneixement i domini d’aquesta llengua [el castellà]” i defensen que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional han dictat sentències sobre el model lingüístic territorial i estatal.
