Malestar i “indignació” als passadissos de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres per les directrius del Departament d’Educació. Arran de la davallada de les proves PISA, i a tall de maniobrar per revertir els mals resultats en matemàtiques i comprensió lectora, la conselleria, en mans de la responsable en funcions Anna Simó, va implementar uns exàmens d’avaluació que cada centre educatiu estava obligat a dur a terme en tots els grups de 4t de primària i 2n d’ESO. L’objectiu d’aquestes proves és, d’acord amb les explicacions de la conselleria, “fer un diagnòstic del nivell d’assoliment de les competències de l’alumnat” que serveixi com a mesura orientativa per als docents de cada centre. Unes proves que, aparentment, s’havien de produir amb total normalitat durant el mes d’abril -del dia 2 fins al dia 30-, però que han acabat convertint-se en la “gota que ha fet vessar el got” del malestar del professorat de l’Institut Alexandre Deulofeu.
En aquest institut de Figueres, els professors van dur a terme les proves diagnòstiques tal com estava establert, però posteriorment a realitzar-les van decidir unànimement en una reunió conjunta de claustre extraordinària que no introduirien els resultats dins l’aplicació informàtica que va habilitar la Generalitat. “Els exàmens eren de qualitat i exigència mínima”, denuncia Àlex Salgado, un professor de l’institut, en conversa amb El Món. És per aquest motiu, sumat a la complexitat burocràtica d’introduir els resultats dins l’aplicació, ja que els demanaven des del departament registrar totes les respostes -de les 120 proves- de cada alumne, que els professors es van rebel·lar contra la conselleria: “Aquestes proves no avaluen de manera adequada el progrés educatiu de l’alumnat i posen un pes inoportú sobre ells”, va argumentar el claustre docent en una missiva formal enviada a diversos alts càrrecs del departament a la qual també ha tingut accés aquest diari, on també apunten que aquestes proves diagnòstiques suposen “una càrrega addicional de treball al professorat”: “És un mètode de correcció molt enrevessat”, etziba Salgado.
De fet, en aquest mateix claustre, l’equip docent de l’institut figuerenc també va argumentar que “les proves diagnòstiques de segon d’ESO contribueixen a una cultura d’ensenyament centrada únicament en els resultats de les proves estandarditzades”, cosa que, a la pràctica, acaba sent contraproduent per l’alumnat. És per aquest motiu que des del centre, segons asseguren, aposten per “un sistema d’avaluació continu i formatiu que inclou diverses formes d’avaluació, com ara projectes, tasques pràctiques, debats i portafolis d’aprenentatge”, ja que consideren que permet als estudiants “demostrar” el coneixement adquirit a l’aula.
Els professors denuncien que, en resposta a la seva decisió de no introduir els resultats de les proves diagnòstiques dins l’aplicació, la conselleria va prendre cartes en la problemàtica enviant l’Inspector d’Educació designat a l’institut -que va acudir al centre el passat 10 de maig-, el qual, segons afirmen, va “amenaçar-los” amb sancions. Per por a les represàlies, els professors van optar per desdir-se de la seva decisió i introduir els resultats a l’aplicació, però ja era massa tard: el termini havia vençut. Segons asseguren, van sol·licitar formalment a través de la directora del centre que se’ls reobrís l’aplicació per poder fer entrar les dades, però no van rebre cap resposta al respecte. Per la qual cosa, davant el silenci administratiu, van optar per introduir els resultats a través d’un full de càlcul. Ara bé, no satisfets amb la pressió de la conselleria, el professorat -sense incloure l’equip directiu- s’ha constituït en assemblea per denunciar les “males” polítiques del departament, les quals consideren que són “ineficaces i supèrbies”.
La resposta del departament
Per la seva banda, des de la conselleria d’Educació asseguren a aquest diari que l’Inspector, “en exercici de les seves funcions”, simplement va recordar “a la direcció d’aquest centre que forma part de les seves obligacions complir amb diligència les tasques que els corresponen o se’ls encomanen i, si escau, resoldre dins del termini establert els procediments de la seva competència”: “La participació en les avaluacions consta a la normativa educativa estatal i autonòmica com a funcions dels docents, i la normativa sobre funció pública defineix les seves obligacions”, apunten fonts del departament.
El xoc entre docents i conselleria
El xoc entre els docents de l’Institut Alexandre Deulofeu i la conselleria d’Educació ha esclatat a causa de les proves diagnòstiques que Simó ha establert a 4t de primària i 2n d’ESO, però ve de molt més lluny. “Ja fa temps que les polítiques del departament generen un trasbals anímic”, rebla Àlex Salgado, que lamenta que des del centre han expressat una “queixa raonada”, però que la resposta que han rebut per part del departament no ha tingut el “raonament” corresponent. Una situació que, des del seu punt de vista, reflecteix “el desgavell” del departament. A través d’un manifest conjunt elaborat per l’assemblea de docents denuncien que les polítiques de la conselleria són “ineficaces” i de “nul·la empatia” envers l’alumnat, els professors i les famílies. També lamenten l’elevat volum de “paperassa” -referint-se a la burocràcia- al qual estan sotmesos, com per exemple el procés d’introducció dels resultats de les darreres proves diagnòstiques -un dels motius pels quals van optar per rebel·lar-se contra aquests exàmens, ja que denuncien que els “distreu d’ensenyar”.
També asseguren que “hi ha un fracàs palpable a les aules” del qual el professorat n’és conscient i consideren que la conselleria, tot i tenir les principals mancances sobre la taula, “no se’n fa responsable”: “El departament s’amaga amb excuses insolents com ara la Covid o la immigració [referint-se a les polèmiques declaracions del secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata]”, reblen des de l’assemblea de docents. És per aquest motiu, entre d’altres, que des de l’assemblea de docents de l’Institut Alexandre Deulofeu “exigeixen” a la conselleria que s’estableixin “unes directrius clares i comunes per garantir” els continguts que s’imparteixen en tots els centres educatius i que es tingui un “respecte per a la comunitat educativa”.
