Un estudiant que ha acabat la secundària pot posar al seu currículum, de forma automàtica, que té el C1 de català. Una qüestió que genera discussió entre acadèmics, sindicats i els mateixos docents. Els professors que fan classe a la universitat constaten que el nivell dels seus alumnes no és el que marca l’expedient i diferents organitzacions fa temps que en demanen una revisió. L’última a afegir-se a aquesta reclamació ha estat el sindicat Professors de Secundària (Aspec), segon màxim representant dels treballadors de la pública. El sindicat ha iniciat una recollida de firmes perquè el C1 –segon nivell acadèmic més alt– només s’assoleixi al batxillerat si els alumnes superen amb un notable l’assignatura de català o si passen una prova externa. “Com que s’ha buidat de valor, l’administració acaba demanant el C2 als docents per intentar garantir el domini de la llengua”, qüestiona el sindicat.
Professors de Secundària conclou que l’administració “ha rebaixat l’exigència cap a l’alumnat” i ha acabat buidant de contingut un títol que hauria de seguir els paràmetres que marca Europa. El sociòleg Vicent Climent veu una barreja entre aquest “element benèvol” que argumenten els sindicats i una “heterogeneïtat i nova complexitat” que hi ha a les aules. “És cert que una part important de l’alumnat no té el nivell, malgrat que creiem que el sistema el garanteix, però també s’ha de tenir en compte que ens trobem amb una societat cada vegada més diversa amb alumnes que no parlen català”, apunta. Climent remarca alhora un tercer element sociològic vinculat a una certa “dualització” de Barcelona i altres grans ciutats. “Cada vegada estan més fragmentades en barris on sí que es parla català i barris castellanoparlants”, sentencia.
La realitat és que ni tan sols la majoria dels alumnes que salten a la universitat per estudiar magisteri o disciplines lingüístiques arriben a la universitat amb el nivell adquirit. L’any 2022, la UB va passar un examen de nivell als alumnes de primer i només un 43% va demostrar tenir el nivell del C1. “I són alumnes que han fet català a primària, secundària i la majoria al batxillerat, i fins i tot han superat les PAU i les PAP”, explica Esteve Valls, un dels professors que va impulsar la prova. El filòleg David Paloma, professor del grau de periodisme de la UAB, detalla exactament la mateixa realitat. “No tenen aquesta capacitat d’entendre textos complexos i discursos formals i fer-ne una lectura crítica. Hi ha alumnes de periodisme que dubten fins i tot amb les regles d’accentuació”, explica el docent.
Més enllà del terreny acadèmic, altres exemples demostren que el nivell de C1 no s’ha arribat a estandarditzar en la societat. “Des del Gabinet de Presidència es va donar la benvinguda al papa Lleó XIV amb un parell de faltes en aquell anunci”, recorda Paloma. “I també es nota en la publicitat: estem saturant de veure eslògans pensats en castellà i mal traduïts al català”, insisteix. Tot plegat són errors de concepte que parteixen d’una base mal fonamentada i que la intel·ligència artificial, recorden els experts, “encara no sap solucionar”.
Tot es trenca a la secundària
Tots tres docents admeten que la universitat “no corregeix” la falta de nivell amb què els alumnes surten de l’institut, si bé tampoc hauria de ser aquesta la seva funció bàsica. En aquest sentit, Paloma compara la situació acadèmica del català amb una “taula de quatre potes” en què si una balla “trontolla tota l’estructura”. “Hem de veure on ens hem perdut, perquè a primària els alumnes acaben sabent-se les normes d’accentuació, però, en canvi, arriben a la universitat i en dubten”, apunta.
Preguntat per aquest neguit, Vicent Climent troba una primera hipòtesi que apunta directament a la preadolescència. “Quan ets petit tens com a referència els pares, però després creixes i amplies la teva xarxa social; comences a relacionar-te amb gent i apareixen les xarxes socials. A més, la societat està canviant i s’està integrant el castellà, les ràtios a les escoles són molt elevades i hi falten especialistes”, detalla el sociòleg. “En aquesta etapa podem veure un primer trencament força evident”, conclou.
Els docents han de tenir C2?
Professors de Secundària ha qüestionat també que els docents hagin de tenir el nivell C2 de català, el més alt de l’escala de Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MERC). “Una exigència que potser no caldria si el C1 acredités realment el nivell que se suposa que acredita”, opina l’organització. En línies generals, la majoria d’experts lingüístics avalen la mesura, si bé admeten que es tracta d’una qüestió “política”. “Com que sabem que el C1 no garanteix competència que ens marca el MERC, l’únic que es pot fer és demanar l’únic nivell que es pot acreditar de manera objectiva”, creu Esteve Valls, que no entra en la hipòtesi del sindicat. “Potser si el nivell fos real, un professor d’anglès no l’hauria de tenir, però, a primària, els mestres fan català i matemàtiques. No es pot entrar a valorar què passaria si el C1 fos real”, conclou.
Més taxatiu es mostra David Paloma, que no veu “permissible” que els referents a l’aula “tinguin un domini de la llengua catalana poc referencial”. “Si considerem la llengua de segona, els resultats també seran de segona”, conclou. “Els nens es fan adolescents i després van a les universitats sense desenvolupar correctament la llengua i el sistema acaba perpetuant aquesta incoherència, perquè són els mateixos que acaben sent professors”, afegeix Climent. El sociòleg creu que canviar les normes per assolir el C1 o per exigir el C2 als docents poden ser benvingudes, però demana alhora que aquest marc “no amagui” un sistema “amb ràtios altes” i una atenció als infants “que no permet atendre totes les particularitats dels alumnes”.
