L’estocada de les proves PISA, i posteriorment els resultats de les proves d’accés a la universitat (PAU) -dos barems diferents que indiquen una mateixa tendència-, ha posat sobre la taula els forats negres dels estudiants catalans: les matemàtiques i la comprensió lectora. Per tal de pal·liar aquestes mancances, i després de l’extens informe elaborat pel grup d’experts, l’exconsellera d’Educació Anna Simó va articular un programa per reforçar les matemàtiques, anomenat pla Florence -aprovat en els acords de Govern de 24 d’abril-, que s’ha començat a implementar aquest curs. La nova responsable de la cartera, però, ha topat amb el primer entrebanc, i és que més de la meitat de les dues-centes places de reforç que la conselleria va oferir als centres educatius han quedat buides. Diversos agents de la comunitat educativa consultats per El Món apunten que darrere aquest primer fracàs s’amaga un problema de “falta de planificació” per part de l’administració catalana: “Les escoles van rebre amb molt poca antelació la convocatòria per adherir-se a aquest programa”, argumenta Raül Fernández, membre de la junta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat) i president d’una de les associacions que la formen, ADEMGI.
Concretament, la conselleria d’Educació va obrir la convocatòria per inscriure’s en aquest pla el passat 14 de juny, deu dies abans de l’últim dia d’activitat dels centres educatius. El problema d’aquest calendari atapeït és la complexitat burocràtica amb què els centres han de decidir si sol·licitar el pla de reforç o no: “Es tracta d’un programa que ha d’avalar tot l’equip docent, per tant, primer cal aprovar-lo per claustre i després convocar un consell escolar [és a dir, l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre] per ratificar-ho”, explica Fernández. En aquest sentit, el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, i coincidint amb l’opinió del membre de la junta de Feemcat, apunta que la “falta d’informació” de la qual disposaven els centres envers aquest programa pot haver estat un dels factors que ha influït en la mala rebuda del pla de reforç: “Normalment, aquests programes que engega el departament requereixen tasques molt concretes i laborioses. Amb la poca informació que s’ha donat envers aquest nou pla, molts centres poden haver preferit no adherir-s’hi d’entrada i veure com funciona”, argumenta el sindicalista, que emfatitza que “desconeix” els motius concrets sobre les casuístiques de cada centre.
La “sobrecàrrega” dels docents
Tal com assenyala el portaveu de la Intersindical, la portaveu nacional d’USTEC -el sindicat majoritari de la comunitat educativa-, Iolanda Segura, considera que un dels motius pels quals el programa no ha acabat d’omplir-se tal com estava previst és la “sobrecàrrega” a la qual està sotmesa “el personal docent” i la manca d’efectius per cobrir aquesta matèria: “Si ja no donem l’abast amb totes les nostres feines i ens l’hem d’endur a casa, afegir més càrrega no és positiu”, rebla Segura, que ja va mostrar el seu “escepticisme” envers aquest programa en el moment del seu anunci. En aquest sentit, la portaveu del sindicat majoritari del sector també apunta que “l’excés de càrrega burocràtica”, un dels aspectes que colpeja a la comunitat educativa des de fa anys i que la nova responsable de la cartera s’ha proposat pal·liar amb un pla de desburocratització -el qual ja es va començar a preparar durant la governança de l’anterior consellera, però que Esther Niubó va presentar com una de les novetats per aquest curs-, és un altre dels factors que ha influït en l’elevat nombre de places del programa que han quedat buides.
En aquesta línia, Raül Fernández argumenta que el “desconeixement” dels claustres envers aquest programa els ha dut a optar per no adherir-s’hi, ja que, normalment, en els plans que desenvolupa l’administració catalana hi ha “molta lletra petita” que cal complir. En aquest cas, però, el president de l’ADEMGI i membre de la junta de Feemcat, assegura que participar en aquest programa no requereix gaires exigències burocràtiques. És a dir, en altres paraules, que la “falta d’informació” sobre el pla que ha facilitat la conselleria ha empès alguns centres a mantenir-se al marge: “No s’han donat gaires detalls i els claustres no tenien totes les dades per prendre la decisió, però no hi ha centres tan sobrats en matemàtiques com per rebutjar el reforç”, etziba.
Un nou intent per culminar el programa
L’elevat nombre de places que han quedat buides del programa, però, no ha impedit al nou Departament d’Educació i Formació Professional engegar el programa. Concretament, segons van detallar fonts del departament a aquest diari, el pla s’ha posat en marxa aquest inici de curs en 87 centres -tot i que estava previst engegar-lo en 200 escoles, de les quals 120 de primària i 80 de secundària obligatòria. L’objectiu és engegar-lo com a model “pilot” per començar a detectar els errors que es puguin ocasionar i resoldre’ls de cara a una segona fase, en què des del departament confien poder dur a terme aquest programa en els dos-cents centres. A banda, durant aquest mes de setembre -o principis d’octubre, en funció del calendari intern- l’administració també obrirà una nova convocatòria perquè totes les escoles i instituts que vulguin incorporar-se puguin fer-ho. Per tal d’adaptar-se a la logística interna de cada centre, i a tall de no interferir en el funcionament escolar amb el curs ja en marxa, des de la conselleria asseguren que els instituts que s’inscriguin al pla en aquesta segona convocatòria podran decidir si començar a implementar-lo a partir del mes de gener o si fer-ho a partir del setembre, coincidint amb l’inici acadèmic.
L’objectiu d’aquest programa de dotar els docents amb noves eines per a millorar els resultats en matemàtiques. Per fer-ho, l’administració catalana ha articulat un pla amb tres principals línies d’acció: la figura d’un referent de centre que farà funcions d’assessorament, una “maleta” de recursos i materials didàctics, i el suport del departament en aspectes organitzatius, metodològics i d’avaluació. “L’objectiu del pla és assessorar els centres i donar-los un cop de mà. La idea és molt bona”, argumenta Raül Fernández. En aquest sentit, però, Iolanda Segura considera que la responsabilitat dels mals resultats en matemàtiques no recau en els docents, ja que el problema no és que aquests “no sàpiguen ensenyar” sinó les “males condicions laborals” que colpeja el sector educatiu. Tot i el primer entrebanc en el tret de sortida del pla Florence, la nova consellera continua remant per consolidar-lo al sistema educatiu català i convertir-lo en una eina més per combatre la tendència negativa del nivell en matemàtiques de l’alumnat català.
