El Departament d’Educació i Formació Professional, encapçalat per la consellera Esther Niubó, ha confirmat aquest dimecres oficialment els canvis en el currículum de batxillerat. A partir del curs 2026/27, es fusionaran les matèries de modalitat científica, és a dir, física i química s’agruparan en una sola assignatura, i geologia, biologia i ciències ambientals en una altra. També es produiran canvis en el pes que el treball de recerca de final de batxillerat tindrà per calcular la nota mitjana de la secundària postobligatòria. Aquest treball passarà a comptar com una assignatura més, un 5%, mentre que fins ara suposava un 10%. Però el motiu pel qual s’ha desfermat una forta polèmica al voltant del batxillerat és el requeriment que el Ministeri d’Educació, en mans de la ministra Pilar Alegría, va fer arribar el passat deu de setembre a la conselleria, ja dirigida pel PSC. En aquest document del govern espanyol, al qual ha tingut accés El Món, es retreu a la Generalitat que el currículum català de batxillerat “no respecta les competències” atribuïdes a l’Estat espanyol.
El govern de Pedro Sánchez exigeix en aquest document que s’adeqüi el currículum català a les directrius de la llei estatal LOMLOE -també coneguda com a Llei Celaá-, que es va aprovar el 19 de novembre de 2020 al Congrés amb els vots de PSOE i Unides Podem, les dues formacions que la van impulsar, el suport d’ERC i l’abstenció de Junts. Malgrat que aquesta normativa és vigent des del gener del 2021, fins ara s’havia esquivat força des de Catalunya, on la conselleria d’Educació ha estat dirigida pe ERC els set anys anteriors a la presa de possessió de Salvador Illa. És a dir, els republicans estaven al capdavant de la cartera en el moment en què es va segellar la llei espanyola i quan es va començar a aplicar.
Tot i les directrius de Madrid, el 20 de setembre de 2022, durant el mandat del president Pere Aragonès, el Govern va aprovar el decret 171/2022, que s’aplica des del curs 2022/23 i que encara és vigent, sobre l’ordenació de les assignatures de la secundària postobligatòria. Un decret que encara mantenia les assignatures de la modalitat científiques per separat -al contrari del que estableix la normativa espanyola. Ara, però, amb l’arribada del PSC a la Generalitat, la Moncloa ha enviat un requeriment en què força a modificar el currículum català per adaptar-lo al que es fa servir a la resta de l’estat espanyol.
L’argument amb què el ministeri justifica el requeriment i, per conseqüència, l’exigència de canvis, és “la mobilitat de l’alumnat” entre les autonomies, ja que asseguren que les diferències entre el currículum català i el d’altres territoris de l’estat provoquen que alguns alumnes que necessitaven homologar els seus títols en altres comunitats autònomes no ho hagin pogut fer. De fet, aquest és el mateix argument que ha esgrimit la conselleria de la Generalitat per justificar els canvis imposats des de Madrid. En detall, l’executiu espanyol fixa aquesta diferència en la branca científica, ja que, segons asseguren, “dues matèries de la modalitat científica” en la norma catalana –per exemple, física i química– són “una sola matèria” en el reial decret 243/2022, la normativa espanyola: “Per aquest motiu, si un alumne té previst cursar segon de batxillerat en una comunitat autònoma diferent a Catalunya estarà obligat a cursar una quarta matèria de modalitat durant el primer curs per tal de tenir en qualsevol comunitat el nombre de matèries de modalitat que estableix el reial decret“, argumenten. És a dir, la conselleria al·lega que aquest hipotètic estudiant català de batxillerat que es tralladés a una altra autonomia es trobaria que no li homologuen el curs fet a Catalunya.
Uns canvis pensats per als alumnes catalans, segons el Departament d’Educació
Amb aquests arguments a la mà, el ministeri que lidera Pilar Alegría assenyala que “el Departament d’Educació s’atribueix la competència per determinar les matèries de cada modalitat, cosa que correspon a l’Estat espanyol, alterant el previst en el reial decret 243/2022, cosa que podria generar historials acadèmics incompatibles amb l’obtenció del títol de batxiller”. És a dir, en altres paraules, la Moncloa adverteix que si la conselleria de Niubó no modifica l’ordenació de les assignatures de la secundària postobligatòria, les titulacions dels estudiants podrien perillar. La conselleria, però, a petició dels periodistes que ho han preguntat, tampoc ha pogut xifrar quants casos d’estudiants s’han detectat en aquesta situació. De fet, l’anterior titular de la cartera, Anna Simó, també ha qüestionat aquest argument en una piulada a les xarxes socials: “Ara resulta que l’alumnat català que ha fet fins ara 1r de batxillerat modalitat ciències i tecnologia no té el títol homologat? O a quin alumnat es refereixen?”, ha preguntat Simó.
Ara resulta que l’alumnat català que ha fet fins ara 1r de batxillerat modalitat ciències i tecnologia no té el títol homologat? O a quin alumnat es refereixen? https://t.co/srXAJnp7kp
— Anna Simó Castelló (@AnnaSimo) April 16, 2025
L’advertència de Madrid ha acabat forçant la conselleria a capitular. En un document de resposta electrònica signat per la mateixa consellera amb data de 23 d’octubre de 2024, Niubó comunicava al ministeri que el departament modificaria els set punts requerits del decret català per adequar-los a la normativa espanyola. En aquesta resposta, a la qual també ha pogut accedir aquest diari, la titular de la cartera assegura que es modificarà l’article 11 del decret català, que fa referència a les matèries de la modalitat científica i tecnològica, els articles 18 i 35, referents al pes del Treball de Recerca en l’avaluació general del batxillerat, i l’eliminació de “l’apartat de documents per a l’organització i gestió de centres, concreció i desenvolupament del currículum” en totes les referències a la mobilitat entre autonomies.
En aquesta línia, la resposta de la conselleria també apuntava a la modificació de l’article 13 -a petició del requeriment-, el qual fa referència a les matèries de la modalitat d’humanitats. En detall, la resposta de la consellera marca que “se suprimiran les matèries no previstes en el reial decret”, és a dir, la literatura catalana i castellana, com a assignatures de modalitat, ja que en les altres autonomies són optatives. Ara bé, aquest canvi es va acabar tirant enrere per l’enorme rebuig que va generar en la comunitat educativa. De fet, la conselleria assegura que les literatures es mantindran com a assignatures de modalitat –obligatòries– a humanitats a segon de batxillerat gràcies a “un acord amb el Ministeri d’Educació”.
L’informe jurídic, del mes de març
Tot i que el requeriment es va emetre el 10 de setembre i que la resposta de la conselleria es va enviar a Madrid el 23 d’octubre, només un mes i deu dies després, l’informe jurídic encarregat pel mateix departament no es va emetre fins al 28 de març de 2025. Aquest document, signat per l’actual secretaria de millora educativa, Pepín Beltrán, conclou també que les modificacions exigides pel requeriment ministerial s’han de dur a terme, ja que el decret 171/2022 “no té potestat per innovar l’ordenament jurídic vigent”, és a dir, la normativa espanyola, i “es troba subjecte al principi de la jerarquia normativa”. En altres paraules, l’informe intern de la conselleria ratifica la resposta donada quatre mesos abans per la mateixa titular de la cartera i fixa que cal modificar el decret actual sobre el currículum català de la secundària postobligatòria.
La resolució, doncs, és clara: s’ha d’adequar el funcionament del batxillerat català al de la resta d’autonomies per garantir que els estudiants que hagin començat primer a Catalunya puguin acabar l’etapa en un altre territori si ho requereixen i tenir el seu títol homologat correctament. Aquests canvis es posaran en marxa a partir del setembre de 2026 -d’aquí dos cursos-, ja que des de la conselleria defensen que amb aquest marge de temps poden formar els docents en el nou funcionament de les ciències, principalment, a batxillerat. La decisió és ferma, però no agrada gens a la comunitat educativa, que ja ha amenaçat amb no corregir les proves d’accés a la universitat (PAU) d’enguany. La batalla pel batxillerat encara no ha acabat.
