Els polèmics canvis en ciències per a primer de batxillerat impulsats per la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, continuen aixecant pols. Després de la jornada de reunions que el departament va mantenir amb la Inspecció educativa, les direccions dels centres educatius de secundària postobligatòria i la comunitat científica, la plataforma Ciències en Perill -el col·lectiu de docents de ciències que ha impulsat la trobada amb l’administració catalana- ha alçat la veu contra les modificacions proposades, ja que consideren que van en detriment de la qualitat educativa. Des del col·lectiu docent carreguen amb duresa contra la proposta de fusió de matèries de modalitat en l’itinerari científic de batxillerat, és a dir, l’agrupament de física i química en una sola assignatura, i el de biologia, geologia i ciències ambientals en una altra: “Insistir en la fusió de les matèries de biologia i geologia i ciències ambientals i de física i química suposa una pèrdua de dotació horària d’una hora setmanal per a cadascuna de les matèries específiques de l’àmbit científic”, argumenten a través d’un comunicat.
Des de la plataforma asseguren que aquesta reducció horària -la qual plantegen les dues propostes de la conselleria per al batxillerat de cara al curs 2026/27- no permet garantir els “ensenyaments mínims” que fixa el desplegament curricular de la llei espanyola LOMLOE, la qual ha estat el principal motiu pel qual la conselleria d’Educació ha impulsat aquestes modificacions. De fet, adverteixen que, en aquests moments, el “currículum ja és ara pràcticament inabastable amb les matèries dissociades i una dotació horària superior”, cosa que també repercuteix en els resultats de l’alumnat a les proves d’accés a la universitat. Per tal de garantir aquests “ensenyaments mínims”, l’administració catalana planteja cobrir les hores de modalitat que es perden a causa de la fusió amb assignatures optatives. Una idea, però, que des de la plataforma tampoc veuen amb bons ulls: “Aquestes assignatures les escull l’alumnat i no es pot garantir que ho faci de manera coherent amb les matèries de modalitat que cursa”, asseveren.
El parany de les assignatures optatives
En aquesta línia, des del col·lectiu de docents científics recelen del plantejament de la conselleria amb les optatives, ja que recorden que es tracta d’una tipologia de matèria que depèn de cada centre. És a dir, que no es pot garantir que s’estableixi un criteri unitari arreu del territori, cosa que genera diferències entre els diferents instituts. Més enllà de la configuració de les optatives, insisteixen que “tampoc és possible traslladar ensenyaments mínims de matèries de modalitat cap a matèries optatives perquè comprometria l’equitat en l’aprenentatge de les ciències i generaria diferències importants entre centres”.
A banda, des de la plataforma també consideren que el nou plantejament de l’administració catalana per al batxillerat continua deixant en un segon pla les ciències dins l’ensenyament, ja que respon a “un enfocament generalista” a primer de batxillerat: “Un enfocament globalitzador perjudica, doncs, l’aprenentatge per a l’alumnat amb escàs bagatge científic com ho és aquell que arriba a 1r de batxillerat, i així es constata en els seus mals resultats a les proves estandarditzades”, exclamen des del col·lectiu docent. En canvi, la proposta de la conselleria sí que obre la porta a incrementar les hores de matemàtiques o tecnologia -dues assignatures de modalitat-, cosa que des de la plataforma valoren positivament. És per aquest motiu, doncs, que mostren la seva insatisfacció amb el plantejament sobre les ciències: “No és coherent aquest enfocament didàctic que reben les matèries específiques de l’àmbit científic en la nova proposta de l’administració”, asseveren.
De fet, des de la plataforma consideren que els canvis proposats a batxillerat no només tenen efectes per als estudiants, sinó que també repercuteixen en el “coneixement” científic de tota la ciutadania: “Els continus canvis i reformes en l’organització curricular de l’educació obligatòria i el batxillerat, particularment en l’àmbit de les ciències, impacten negativament en la tasca docent i en la qualitat educativa, la qual cosa repercuteix també en els nivells d’alfabetització científica del conjunt de la societat i en la formació de futurs professionals de l’àmbit de les ciències”, reblen. És per aquest motiu, i tenint en compte que ens trobem en un context social on “les tesis negacionistes” i “pseudocientífiques” han pres força, des de la plataforma insisteixen que l’administració catalana ha de valorar “l’educació científica” i l’ha de dotar “d’estabilitat i consistència normativa”.
