“Estic desanimada i no tinc forces per tornar a fer classes”. Aquesta és la situació actual de la Júlia, una professora de Vilanova i la Geltrú que en el segon any en un institut d’aquesta població ha hagut de demanar la baixa per estrès. És la situació de la Júlia, però també ho és de molts altres docents. De fet, l’informe El professorat a Espanya 2023, de l’entitat Educo, i el capítol dedicat a l’Estat espanyol del Baròmetre Internacional de la Salut i el Benestar del Personal de l’Educació, de l’entitat francesa Réseau Éducation et Solidarité, apunten que un 40% dels professionals de l’educació han patit ansietat, depressió i esgotament físic i mental mentre desenvolupaven la seva feina i que el mateix percentatge ha perdut la il·lusió per la seva feina. En el cas de la Júlia, la gota que va fer vessar el got de la seva paciència va ser un incident amb un alumne que la va amenaçar. I es queixa que li va faltar suport de la direcció del centre.
“Vaig començar amb molta il·lusió, però aquest curs a segon d’ESO hi ha una promoció molt complicada, amb alumnes molt difícils. Un dia, a les vuit del matí, un d’ells va decidir canviar-se de lloc i no em va obeir quan li vaig dir que havia de seure a la seva cadira. Tampoc va obeir un altre professor que va venir i vaig decidir negar-me a continuar la classe. Llavors em va amenaçar de trencar-me la cara”, explica la Júlia en conversa amb El Món. L’episodi de violència no va acabar aquí, l’alumne va donar un cop de puny a l’armari: “Crec que ho va fer per no donar-me’l a mi”.
No era la primera vegada que aquest alumne amenaçava i desafiava la professora, però la falta de suport de la direcció i un mal moment personal van fer que la Júlia decidís plegar temporalment. “La direcció em va traslladar que els alumnes de quart d’ESO s’havien queixat del meu tracte envers ells i llavors vaig pensar: he d’aguantar amenaces dels alumnes i la desconfiança de la direcció? No!”, explica.
Males condicions laborals que porten els professors al límit
La Júlia atribueix el problema conductual dels alumnes a la falta de recursos per atendre’ls. “Tenim classes amb més de 25 alumnes, no hi ha lloc suficient al laboratori, hi ha estudiants molt conflictius i les direccions no donen suport”, critica. A més, explica que en el seu cas l’incident amb l’alumne va coincidir amb el cas del nen de Jerez que va apunyalar tres professors i dos alumnes amb un ganivet, cosa que la va atemorir encara més. “Creia que no passaria, però mai se sap i una mica de por vaig tenir”, afegeix.
Aquesta professora creu que la docència és una feina “per la qual has d’estar al 100%”, per la qual cosa no està llesta per tornar. “Estic desanimada i no tinc forces. Ara mateix hi ha situacions molt difícils que els professors hem de superar sense gaire suport i no estic preparada”, conclou.
En aquest sentit, el coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, assegura que els professors se senten “impotents” a l’hora de gestionar el mal comportament de l’alumnat a l’aula per la falta de recursos. “És un problema generalitzat als centres de complexitat mitjana i alta, que són els llocs on hi ha més segregació. A més, les aules estan massificades i això no ajuda”, explica abans d’afegir que això es deu a la “planificació inadequada” del Departament d’Educació.
La conselleria, en canvi, respon a preguntes d’aquest diari que l’abandonament escolar s’ha reduït a la meitat en els últims quinze anys i això ha causat que hi hagi més complexitat a gestionar dins les aules. Educació insisteix que els recursos han incrementat, però que la situació és complexa perquè els alumnes conflictius que abans ho haurien deixat ara es mantenen al sistema.
A més, les fonts de la conselleria asseguren que el ‘burnout’ dels docents és “una gran preocupació a escala global” i no només al nostre país, i que la mateixa UNESCO adverteix que revertir-lo ha de ser una de les cinc grans prioritats del sistema educatiu. Asseguren que la mancança de docents no és única de Catalunya, sinó que s’està produint a tot el món i que els efectes comencen a notar-se aquí, on falten professors de català, matemàtiques i informàtica.
Falta de recursos per combatre la manca de disciplina
“Hi ha un greu problema amb la disciplina que acaba en el que anomenem objectors de docència, els professors que abandonen el sistema”, continua Martín, que adverteix que l’única solució és aportar més recursos. “La llei diu que s’ha de destinar un 6% a educació i actualment no som ni a la meitat”, denuncia. En aquest sentit, la conselleria assegura que ja està aportant més recursos per treballar millor aquesta problemàtica, però adverteix que la situació “no canviarà de cop” per més que ja s’estiguin aplicant solucions.
La portaveu de CCOO per al sector educatiu, Teresa Esperabé, coincideix que la falta de recursos i l’infrafinançament estan darrere d’aquest problema. “A les aules no hi ha prou suport per assegurar un clima de feina i de respecte i en aquesta situació, sumada a les ràtios elevades, amb classes de més de trenta alumnes, és impossible fer classe”, explica.
També hi té a veure el fet que, amb el decret de l’escola inclusiva, els alumnes que abans anaven a una escola especial ara van a l’ordinària. “Així és com ha de ser, però sense poder-los donar l’atenció especialitzada que necessiten per falta de recursos els professors no poden fer la seva feina”, avisa Esperabé.
Per la seva banda, el responsable de la UGT insisteix que és la mateixa conselleria la que té el professorat cremat perquè “cada dia li demana més accions” i algunes “ultrapassen el que és estrictament pedagògic i didàctic”. “Els docents assumeixen tasques impròpies i un volum enorme de burocràcia”, conclou. Aquesta preocupació també és compartida per la conselleria, que està treballant per reduir la burocràcia i compaginar l’esforç que la societat demana als centres educatius amb la calma que necessiten els docents per poder ensenyar i crear un espai de treball i aprenentatge a l’aula.
Poc temps de claustre i pèrdua de motivació
Segons els sindicats, el poc temps que passen els docents als claustres, un lloc que hauria de ser de debat, també influeix en el seu estat d’ànim. “El temps de coordinació no és suficient i molts docents es troben sols. Hi ha una falta de democràcia als centres. Abans els claustres eren un espai de discussió i decisió i tothom s’implicava. Ara no”, explica la portaveu de CCOO. Considera que els decrets de plantilles, direccions i d’autonomia de centres han posat la governança únicament en els equips directius i la “falta d’implicació” dels docents els ha desmotivat.
“Hi ha la sensació de poca implicació, de desprotecció. Molts ja no tenen ganes de continuar al sistema”, conclou Esperabé, que crida l’administració a resoldre aquests problemes i destinar el 6% del PIB a educació per revertir la situació.
