El paper que han de tenir els telèfons mòbils i les pantalles entre els adolescents és un dels aspectes que provoca més discrepàncies entre la comunitat educativa, ja que alguns pedagogs consideren que se n’ha de potenciar l’ús educatiu, mentre que alguns docents i famílies aposten per la prohibició com a manera d’evitar-ne l’abús. Una via que també ha adoptat el Departament d’Educació, liderat per la consellera Esther Niubó, que ha optat per prohibir els mòbils a les aules de primària i secundària a partir d’aquest mes de setembre. Segons una enquesta internacional elaborada per la consultora Ipsos, i posteriorment desgranada per països, prop del 70% dels enquestats de l’estat espanyol també veuen amb bons ulls restringir l’ús dels mòbils a l’escola i els instituts, independentment dels seus usos pedagògics.
Ara bé, a escala internacional, la resposta ja no és tan clara. Un 57% de pares amb fills a l’escola dels trenta països avaluats -des de l’Índia fins als Estats Units- considera que s’haurien de prohibir, mentre que un 32% es posiciona en contra del veto i l’11% restant s’absté. En el cas de les persones enquestades que encara no tenen fills en edat escolar -o que, simplement, no tenen fills-, un 54% es mostra a favor de prohibir-los, mentre que el 30% es posiciona en contra de la prohibició. El 16% restant s’absté en les respostes. És a dir, poc més de la meitat de la població internacional avaluada considera que limitar l’ús dels telèfons a l’escola és positiu per als alumnes. En el cas de l’estat espanyol, però, el consens és més ampli: “La majoria, independentment de la ideologia, dona suport a aplicar aquestes mesures restrictives a la tecnologia a les aules. Aquesta convergència representa un dels pocs punts de trobada en matèria educativa entre diferents sensibilitats polítiques”, apunten els autors de l’estudi, que també matisen que, mínimament, els votants de formacions polítiques més de dretes prefereixen prohibir per sobre dels d’esquerres.
Estendre la prohibició a les xarxes socials
De la mateixa manera que hi ha una divisió d’opinions sobre la presència dels mòbils a l’aula, l’estudi internacional també revela que la major part dels països enquestats consideren que s’haurien de prohibir les xarxes socials als menors de catorze anys. En el cas de l’estat espanyol, un 82% de la població consultada creu que s’hauria de prendre aquesta mesura. Un percentatge que no s’allunya gaire de les respostes d’altres països europeus com França, on el 85% de les persones enquestades considera que també s’hauria de prohibir, o Itàlia, on la xifra se situa en el 83%: “La majoria dels 30 països dona suport a la prohibició [de les xarxes socials als menors de catorze anys], tot i algunes excepcions, com l’Índia, Hongria o Tailàndia”, argumenten els autors de l’estudi. Alguns països, com Indonèsia, ja han poat sobre la taula la possibilitat de crear un límit legal d’edat per poder fer servir xarxes socials, malgrat que, de moment, aquestes prohibicions encara no s’han fet efectives.
Dubtes sobre l’ús d’intel·ligència artificial a l’escola
En els darrers anys, l’auge de la intel·ligència artificial també ha encetat el debat sobre si s’ha d’implementar a l’escola o no. Segons els resultats de l’estudi elaborat per Ipsos, el posicionament internacional és divers. Per exemple, la majoria de països asiàtics consideren que es tracta d’una eina molt positiva per als estudiants, motiu pel qual s’hauria d’implementar a les aules. En canvi, la major part dels països de parla anglesa se situen a l’altra banda de l’espectre, fins al punt que un 5% dels canadencs enquestats considera que s’hauria de prohibir la IA als centres educatius. Aquesta divisió d’opinions també existeix entre la població espanyola, segons els resultats de la mateixa enquesta, ja que un 33% consideren que la IA tindrà un impacte negatiu per als estudiants, mentre que el 27% creu que tindrà un impacte molt positiu. La població restant afirma no tenir una opinió formada al respecte.
Malgrat la divisió d’opinions, les respectives administracions ja han començat a posar en marxa alguns programes per incorporar la intel·ligència artificial al sistema educatiu. En el cas de Catalunya, la conselleria d’Educació ha obert diversos cursos aquest estiu per formar els docents en aquest aspecte, els quals han tingut una molt bona rebuda dels docents. De fet, segons les xifres facilitades per la directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, durant la presentació del pla de digitalització responsable, la conselleria ha rebut prop de 3.000 sol·licituds de professors i mestres per formar-se en intel·ligència artificial. És a dir, tot i que encara no s’ha acabat d’implementar del tot dins el sistema educatiu, els docents cada vegada estan més interessats a incorporar aquestes eines a l’ensenyament.
