La consellera d’Educació i Formació Professional (FP), Esther Niubó, fa més de cent dies que afronta el repte de recuperar la confiança de la comunitat educativa amb l’administració catalana. Una confiança que s’ha anat fragmentant, a poc a poc, en els darrers anys, a causa de les decisions de l’exconseller Josep González Cambray -les quals van posar als sindicats de docents en peu de guerra- i les posteriors polítiques de la seva successora, Anna Simó. Una de les prioritats de la nova titular de la cartera, tal com va deixar clar des del seu primer dia al capdavant del Departament, és continuar incrementant el nombre de docents a les escoles catalanes després del polèmic macroprocés d’estabilització del passat 2023. Per fer-ho, la nova consellera es va comprometre a obrir noves places per al curs vinent. De fet, el passat 18 de novembre Niubó va anunciar a la mesa sectorial d’educació -on participen diversos agents de la comunitat educativa- la convocatòria d’oposicions ordinàries per a 495 places de professor d’ensenyament secundari per tal de continuar treballant a reduir les ràtios a les aules.
Concretament, les assignatures on la conselleria ofereix més places són matemàtiques (93), orientació educativa (86) -essencials per potenciar l’orientació dels alumnes, un dels grans objectius de la nova consellera, especialment per a la formació professional-, llengua catalana (61) i anglès (59), ja que són les matèries on, segons detallen des de la conselleria -i confirmen els sindicats de docents-, es necessita més reforç de professorat. Per als sindicats de docents consultats per El Món, però, la convocatòria d’aquestes gairebé cinc-centes noves places és “insuficient” per pal·liar una de les grans mancances estructurals del sector: “Considerem que aquesta convocatòria és completament insuficient”, argumenta la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura. Des del sindicat majoritari d’educació consideren que, d’entrada, la convocatòria d’aquestes 495 places “no garanteix” cap canvi en la manca de docents a l’escola pública -una de les principals queixes de les organitzacions sindicals. Per la seva banda, el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, apunta que la darrera convocatòria d’oposicions només llima la superfície de la problemàtica: “Hem de tenir en compte que falten prop de 400 docents de mitjana [per cobrir les plantilles de tots els centres educatius] a la setmana”, lamenta el sindicalista.
L’horitzó d’abaixar les ràtios
La conselleria ha convocat aquestes noves places de docents per a les matèries on es requereix més reforç de personal amb l’objectiu d’incorporar-los al sistema educatiu de cara al curs vinent, cosa que permetria fer un pas més en les polítiques de reducció de ràtios -una de les màximes de la conselleria d’Educació. Per als sindicats de docents, però, aquesta nova partida de places no és suficient: “Són massa poques places. Així no es poden abaixar les ràtios”, rebla el portaveu de la Intersindical. En aquesta línia, la portaveu de CCOO, Lorena Martínez, insisteix en la importància de reduir el nombre d’alumnes per aula per tal de treballar amb profunditat “la diversitat” i atendre totes les necessitats dels estudiants: “No pot ser que hi hagi centres en què tinguin trenta alumnes per cada professor”, assevera la sindicalista, que considera que les noves places d’oposició que ofereix el departament són una “tireta” per tapar un problema major: “Pot millorar alguna cosa, però és evident que no resol la falta de docents”, afegeix.
Per a la portaveu nacional del sindicat majoritari d’educació, aquesta convocatòria “insuficient” d’oposicions és una mostra de polítiques conservadores per part de la nova responsable de la cartera d’Educació: “Volen evitar que es reprodueixi el desgavell que es va produir amb les adjudicacions d’estiu [en referència al caos ocasionat per l’endarreriment de la publicació de la llista definitiva de docents per aquest curs, al qual l’anterior conselleria va atribuir a un “problema tècnic”]”, argumenta Iolanda Segura, que considera que el departament continua “protegint” el decret de plantilles i els “nomenaments a dit” amb la convocatòria de les noves oposicions. Tot i la desconfiança, però, algunes organitzacions sindicals, com ara CCOO, veuen amb bons ulls el primer pas de la conselleria per incrementar el nombre de professionals al sistema educatiu: “Està molt bé que es vagin traient noves places a oposició, no pot tornar a passar com amb l’anterior Govern”, etziba Lorena Martínez, que critica que van sortir “molt poques” places de docent a concurs públic durant la legislatura de Pere Aragonès -la majoria concentrades en el polèmic macroprocés d’estabilització que es va dur a terme el juny de 2023.
Un “canvi estructural” a Educació
Els sindicats de docents consideren que la convocatòria de noves oposicions ordinàries és un primer pas per capgirar una de les grans problemàtiques de l’escola catalana, però encara és “insuficient”, ja que no resol la manca de professionals ni redueix significativament el nombre d’interins que treballen al sistema educatiu. De fet, la portaveu nacional d’USTEC insisteix en la importància de “compensar econòmicament” totes les persones que participen en els processos d’estabilització -a través d’oposicions-, però no obtenen plaça fixa. És a dir, que continuen en situació d’interinatge. Una reclamació que des de l’administració catalana s’han compromès a complir, segons apunten des del sindicat majoritari.
Per a les organitzacions sindicals, però, a banda de l’increment de docents a les escoles i instituts, calen “canvis estructurals” a educació per pal·liar les mancances endèmiques del sector i capgirar els “mals resultats” en matemàtiques -tal com ha constatat el darrer estudi TIMSS– i llengua. Una de les propostes de la conselleria per millorar el nivell dels estudiants en aquestes matèries és la creació d’un postgrau interuniversitari i dos diplomes d’expert -equiparables a un postgrau- per “aprofundir” les competències dels docents, tant de primària com de secundària, en matemàtiques i llengua, ja que consideren que és una de les peces clau per revertir la tendència actual. Una proposta que, d’entrada, les organitzacions sindicals no veuen amb mals ulls: “A priori, qualsevol mena de formació és positiva. Ara bé, cal veure si hi ha incentius econòmics per fer-la, el cost dels catedràtics…”, argumenta Marc Martorell. El sindicalista adverteix que aquesta proposta del departament no donarà els fruits desitjats si no s’acompanya de més recursos econòmics: “Sense més diners, les coses no acaben funcionant. Hi ha un desballestament dels serveis públics i falta voluntat per política per combatre’l”, exclama el portaveu de la Intersindical. Així doncs, les organitzacions sindicals del sector consideren que la convocatòria de noves oposicions és un bon primer pas per fer front als reptes d’educació, però avisen que encara calen més canvis per combatre les mancances endèmiques del sector.
