El paper dels telèfons mòbils dins les escoles i els instituts de Catalunya ha estat una de les principals qüestions que han centrat el debat educatiu dels darrers anys. Des de la pandèmia de la Covid, les pantalles i els aparells mòbils han cobrat més presència en el dia a dia de la societat catalana. Una presència que, entre d’altres, també s’ha incrementat en les aules. El passat mes de setembre de 2023, la llavors consellera d’Educació Anna Simó va posar sobre la taula la possibilitat de prohibir els telèfons mòbils a les escoles i instituts. Una idea que, d’entrada, va generar opinions molt diverses dins la mateixa comunitat educativa. Tot i algunes discrepàncies, el departament ja va prendre mesures per combatre l’excés de pantalles a l’aula: va vetar el telèfon a infantil i primària, i només es permetia l’ús dels mòbils a l’aula a secundària amb finalitats educatives. Aquesta mateixa setmana, però, la consellera d’Educació, Esther Niubó, ha posat sobre la taula que en un futur la prohibició del mòbil a les aules sigui a totes les etapes educatives obligatòries.
Es tracta d’un plantejament que ha generat molta divisió d’opinions dins la mateixa comunitat educativa. Per alguns experts consultats per El Món, fer un pas més en la limitació dels mòbils a l’aula i prohibir-los és un “error”, ja que tanca la porta a una eina tecnològica que pot aportar “beneficis” en l’educació: “Entre la prohibició i el lliure albir hi ha un enorme ventall d’opcions. Sabem que els mòbils són eines tecnològiques molt útils, la qüestió és utilitzar-les en el moment adequat”, argumenta el mestre de primària David Vilalta. En aquesta línia, i endurint el to, la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez considera que prohibir els mòbils a les aules és “una manera de renunciar al deure d’educar”: “Ens autodeclarem incapaços”, exclama.
La visió dels dos experts, però, es contraposa amb les idees dels sindicats de docents consultats per aquest diari. Tant la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, com el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, coincideixen que la prohibició dels telèfons “és una bona mesura” perquè fixa unes directrius per combatre una problemàtica que fa anys que colpeja el sistema educatiu: “Les normes han de venir des de dalt [en referència al Departament d’Educació i Formació Professional], perquè no sempre pot recaure tota la responsabilitat sobre els mestres i professors”, apunta la portaveu de l’organització sindical majoritària del sector, que assegura que “el personal educatiu ha manifestat en diverses ocasions que els telèfons són un problema”.
L’autonomia de centre, un punt de discrepància
El principal punt de discrepància entre docents és “l’autonomia de centre”. Per una banda, els sindicats consideren que prohibir els mòbils a les aules de totes les etapes educatives és una bona mesura perquè estableix una normativa que s’ha d’aplicar, per igual, a tots els centres: “Nosaltres sempre hem criticat l’autonomia de centre, així que veiem amb bons ulls aquest plantejament”, defensa Martorell. Aquesta opinió, però, es contraposa amb la visió dels altres experts, que consideren que és fonamental que cada centre pugui decidir sobre quin ús s’ha de fer dels aparells tecnològics a l’aula: “Amb aquesta prohibició, la decisió ja no dependrà dels centres. S’està donant resposta a un moviment social que no és majoritari”, apunta Sylvie Pérez. En aquesta línia, David Vilalta considera que “la tecnologia”, des dels mòbils fins a altres tipus de pantalles, és una molt bona eina si s’utilitza com a complement en alguns moments de la classe: “D’entrada, el mòbil no s’ha de fer servir a l’aula, però si és amb finalitats educatives és un element complementari que pot ser molt útil. S’ha d’educar en la responsabilitat”, argumenta.
Tot i les discrepàncies sobre la prohibició, les diverses veus de la comunitat educativa consultades coincideixen que és essencial “entendre l’ús que s’han de fer els telèfons mòbils”. “Els recursos digitals no poden sobrepassar els altres mètodes que s’han utilitzat des de sempre, com el paper”, assevera Iolanda Segura. En aquest sentit, David Vilalta, tot i que defensa que les pantalles són bones eines complementàries per l’ensenyament, manté que “el procés de raonament” de l’alumnat és important que es dugui a terme “en paper”. És a dir, que no es faci a través d’ordinadors, per exemple.
Un llarg debat educatiu
El darrer anunci de la conselleria d’Educació ha revifat, de nou, el debat sobre el paper dels mòbils i les pantalles a les aules de Catalunya, ja que més enllà de la prohibició dels telèfons a totes les etapes educatives, la cartera que encapçala Esther Niubó també preveu avaluar l’ús genèric que es fa dels dispositius digitals i les pantalles als centres escolars i, en concret, a infantil. Aquest debat, però, ja fa anys que s’arrossega. Des de la pandèmia, algunes escoles, com el col·legi El Jardí de Granollers, han liderat la batalla per intentar treure els telèfons i les pantalles de les seves aules. D’entrada, però, la conselleria havia adoptat una posició més conservadora i havia deixat clar que la decisió de prohibir-ne l’ús depenia de les direccions dels centres i les famílies. “A risc d’equivocar-me, crec que prohibir els mòbils no és la via”, va assegurar l’exconsellera Simó durant una compareixença parlamentària del mes de setembre de 2023.
Aquell mateix setembre, el debat educatiu sobre el paper dels mòbils va començar a agafar més volada. De fet, un nombrós grup de pares i mares d’alumnes catalans, agrupats a través d’un canal de WhatsApp i Telegram anomenat Adolescència lliure de mòbil, es van mobilitzar per intentar aconseguir que els adolescents no tinguin mòbil fins als 16 anys. Un pas que ja sobrepassava el paper de l’escola i s’enfocava més en la manera d’educar els infants i adolescents. Paral·lelament, la llavors responsable de la cartera d’ensenyament també va impulsar un procés de debat sobre l’ús dels mòbils amb l’objectiu de consensuar amb els claustres i les famílies si s’han de prohibir o no aquests dispositius a les escoles i instituts. D’aquest llarg debat en va sortir una primera conclusió: una primària “lliure de mòbils”, la qual es va configurar d’un marc general que permetia regular la utilització dels telèfons mòbils als centres escolars, i altres aspectes en relació amb les noves tecnologies, com ara la protecció de dades.
A finals del mes de gener de 2024, la conselleria d’Educació va optar per fer un pas més i prohibir-ne l’ús a infantil i primària i, a banda, restringir-lo molt a la secundària. Aquesta primera normativa aprovada pel Govern de Pere Aragonès vetava l’ús dels telèfons a les aules de les primeres etapes de l’educació obligatòria i també afectava les activitats no lectives com el pati o el menjador. De fet, es va prohibir totalment l’ús d’aquests aparells a infantil i primària i, en aquesta línia, la conselleria també va fixar que a secundària no estava permès fer “un ús lliure de mòbil” per afavorir “la interacció personal entre alumnat, professorat i altres membres de la comunitat educativa”. Aquesta decisió ja es va començar a posar en marxa amb l’inici del curs escolar actual.
Ara, però, la successora d’Anna Simó ha apostat per anar més enllà i fer extensiva la prohibició a totes les etapes educatives obligatòries: “Ens correspon vetllar per la protecció i promoció de la salut i els hàbits saludables i per l’aprenentatge de competències digitals en el context socioeducatiu com a part del desenvolupament i de l’exercici de la ciutadania de l’alumnat. Però alhora, ens correspon també protegir l’interès superior dels seus drets i el seu benestar, garantint entorns educatius segurs i saludables”, va defensar Niubó en roda de premsa. Per tal d’analitzar el paper de les pantalles en els centres educatius, la conselleria ha confeccionat una comissió formada per una cinquantena d’experts amb l’objectiu de “revisar l’ús que es fa actualment d’aquests dispositius i analitzar els efectes que tenen sobre infants i joves al sistema educatiu català”. Un grup d’experts, però, que també genera inquietud entre part de la comunitat educativa: “Cal relativitzar molt les recomanacions dels experts i adaptar-les”, apunta David Vilalta. El debat sobre els mòbils i les pantalles a l’aula, doncs, segueix més viu que mai.
