La planificació escolar és sempre un dels grans reptes de la conselleria d’Educació. Enguany, la titular de la cartera, Esther Niubó, ha anunciat que de cara al curs vinent, el 2025/26, es retallaran 81 grups a infantil 3 i el primer curs de l’educació secundària obligatòria (ESO) pública, els dos moments clau en l’ensenyament -el punt de canvi de la primària a la secundària i el punt d’accés a l’educació obligatòria. Ara bé, mentre es redueix el nombre de grups a la pública, a l’escola concertada només es tanquen dues aules. En total, doncs, es tancaran 83 classes arreu del territori. Un dels principals factors que provoquen aquesta gran diferència entre la reducció de grups a la pública -per ajustar-se a la realitat de la població estudiantil catalana- i la concertada és “el decret de concerts”. De fet, un estudi publicat aquesta mateixa setmana per la Fundació Bofill ja deixava entreveure aquest motiu: “La planificació de l’oferta educativa actual, amb el decret de l’any 1993, no permet que Educació pugui ajustar les places a la concertada”, apunta l’autora de l’informe i cap de projectes de la Bofill, Maria Segurola, en conversa amb El Món.
En aquesta mateixa línia, el professor del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Adrián Zancajo coincideix amb l’opinió de la cap de projectes de la Bofill i assegura que la principal diferència entre la planificació de la pública i la concertada és que “a la pública es permet abaixar les ràtios”, mentre que a la concertada estan subjectes al decret actual de concerts. Un decret que és previ a l’actual llei d’educació, que data de l’any 2006. En aquest sentit, l’especialista en sociologia de l’educació i la política educativa de la UAB Xavier Bonal apunta que el problema de la concertada “és que no es pot planificar”: “Els concerts estableixen el criteri de places cada sis anys. Si ja has concertat que s’obren tres grups a infantil 3, no ho pots canviar”.
Reformular el concert educatiu
Tal com ja apuntava l’informe elaborat per l’entitat de pedagogs, els tres experts consultats per aquest diari coincideixen que és essencial redactar un “nou decret” per a l’escola concertada que permeti intervenir en la planificació del curs següent dels centres que combinen el finançament privat amb el públic. “Cal un nou concert que permeti igualar les regles del joc amb la pública [en relació amb la capacitat de l’administració per reduir ràtios a les escoles públiques]”, argumenta Segurola. De fet, ja fa anys que la conselleria d’Educació treballa en un nou concert educatiu que permeti renovar l’actual, ja que ha quedat “obsolet” tenint en compte que fa més de trenta anys que es va posar en marxa. L’experta, però, considera que aquest nou concert no ha prosperat, de moment, a causa de les diferents “prioritats” i “sensibilitats” polítiques que han encapçalat la cartera d’Educació.
Tot i que el nou decret sobre els concerts educatius continua guardat en un calaix del departament, aquesta setmana, la consellera Niubó ha anunciat algunes novetats respecte a l’escola concertada. A diferència d’altres anys, els centres concertats d’una sola línia que havien perdut el concert en algun curs, el podran recuperar si abaixen la ràtio. D’aquesta manera, doncs, podran oferir durant la preinscripció grups que havien perdut el concert. Si omplen prou places, podran recuperar-lo, però en cas que no quedi cobert, la plaça es mantindrà sense concert. Un canvi de paradigma, doncs, que busca, d’alguna manera, equilibrar la planificació escolar que es du a terme amb la pública: “En aquests moments, legalment només es poden reduir les ràtios [i tancar grups classe] de l’escola pública, i això s’hauria de modificar per evitar la sobresaturació d’alguns centres”, argumenta Adrián Zancajo.
Equilibrar la reducció de ràtios
Segons els experts, la creació d’un nou decret sobre els concerts educatius permetria equilibrar les ràtios arreu dels centres educatius catalans, tant públics com concertats. Un fet, doncs, que permetria donar resposta a una de les principals reclamacions de la comunitat educativa, que ha deixat clar en diverses ocasions -i tal com ha constatat la mateixa consellera en alguna ocasió- que apostar per menys estudiants a l’aula, en totes les etapes educatives, permetria atendre més personalment els joves i, per tant, millorar els resultats educatius. A banda, aquesta reducció de ràtios també permetria adaptar la planificació escolar a la realitat demogràfica de Catalunya, ja que des de l’any 2008 la natalitat s’ha reduït significativament, amb 32.000 naixements menys -una reducció que tampoc s’ha pogut cobrir amb l’arribada d’estudiants estrangers.
Una baixada de la natalitat que encara s’allargarà en el temps, ja que, segons el mateix informe de la Bofill, es preveu que fins al 2030, Catalunya perdi 87.000 alumnes a les etapes obligatòries de l’ensenyament. En aquesta línia, tenint en compte el context demogràfic, l’especialista en sociologia de l’educació i la política educativa de la UAB considera que “el nou decret de concert” ha d’actuar de la mateixa manera que “el decret d’admissió”. Una normativa aprovada l’any 2021, durant la legislatura de l’exconseller Josep González Cambray, que fixa que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat”. Així doncs, els experts asseguren que l’actual decret sobre els concerts és un dels punts més febles de la planificació escolar educativa, ja que diferencia excessivament entre la pública i la concertada. Un nou decret, doncs, que permetria planificar l’oferta de la concertada i equilibrar-la a les necessitats i complexitats del territori: “No pot dependre de les sensibilitats de la direcció de cada centre”.
