Aprofitant la constitució de la Mesa del Parlament, en què el juntaire Josep Rull ha estat elegit com a president, la comunitat educativa ha traslladat la seva lluita a les portes de la cambra catalana. Concretament, una cinquantena de membres del personal d’atenció educativa (PAE) -el col·lectiu que engloba educadors d’educació especial (EEE), tècnics especialistes en educació infantil (TEEI), integradors socials (TIS) i auxiliars d’educació especial (AEE)-, convocats pel sindicat majoritari USTEC-STE amb el suport de la CGT, s’han concentrat davant el Parlament de Catalunya per exigir al futur Govern millores retributives i la “dignificació” de les seves condicions de treball. De fet, han aprofitat la situació per registrar una moció que recull les seves principals reivindicacions. Els concentrats denuncien que encara estan “sotmesos” al conveni de l’any 2008, un conveni que els situa en una categoria professional inferior a la que els pertocaria.
És per aquest motiu, doncs, que una de les principals reclamacions que han fet sentir a les portes de l’hemicicle és la reclassificació del personal d’atenció educativa -tal com ja van fer el passat 9 de maig a les portes de la seu del Departament d’Educació. Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC, ha dit que l’objectiu de la protesta d’aquest dilluns és que tots els partits els escoltin i adquireixin compromisos ferms: “Estem aquí per visibilitzar la problemàtica que patim”, ha reblat la representant sindical en defensa d’aquest col·lectiu, un dels més essencials pel bon funcionament de l’escola inclusiva. En aquest sentit, Eva Costa, d’USTEC també, ha assegurat que la reforma de la LOE ja contempla aquest extrem i ha dit que “només està pendent de consolidar-se”.
El greuge econòmic de la infracategorització
En aquests moments, segons el VI Conveni col·lectiu, el personal d’atenció educativa es troba dins el grup laboral de la categoria C1, un grup per sota del qual els correspondria, el B. Un dels grans problemes que genera aquesta infracategorització és la pèrdua de “300 euros al mes”. Una xifra que, tot i que d’entrada no sembla gaire significativa, escala per sobre els 4.000 euros cada any. A banda del greuge econòmic, els concentrats també reclamen l’equiparació de drets amb els docents. Entre aquestes equiparacions hi ha el mes de juliol entès com un mes de formació; la reducció de dues hores d’atenció directa a l’alumnat per al personal major de 55 anys; o el reconeixement i la millora de les condicions laborals dels treballadors de primer cicle de l’escola rural, ja que, tot i que duen a terme tasques d’educadors de llar d’infants, se’ls contracta com a especialistes en educació infantil.
