Aquesta setmana, un total de 166.992 alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO han dut a terme les competències bàsiques, la primera prova de foc de la consellera d’Educació, Esther Niubó, des que ha assumit el càrrec per millorar els resultats educatius dels alumnes catalans, un dels seus grans objectius com a titular de la cartera. Aquestes proves d’avaluació que fan els alumnes que es troben en l’etapa final educativa -tant de primària com de secundària-, els resultats de les quals s’analitzaran en profunditat en els pròxims mesos, són també una nova prova de foc per millorar el nivell de català de les aules, ja que en la darrera dècada s’ha produït una forta davallada generalitzada en aquesta matèria en les dues etapes que s’analitzen. De fet, en el conjunt d’exàmens de competències bàsiques del curs 2023-24, els alumnes van obtenir la nota mitjana més baixa de la darrera dècada.
En les darreres competències bàsiques, la mala salut del català a l’aula es va demostrar, especialment, a la secundària obligatòria. En detall, en les avaluacions realitzades als 88.169 alumnes de 4t d’ESO es demostra que els estudiants milloren o es mantenen força estables en totes les matèries excepte el català, on els resultats baixen sostingudament des de la pandèmia. Segons les dades que va facilitar el Departament d’Educació l’any passat, llavors en mans de la consellera Anna Simó, l’àrea que més es va ressentir, tal com també havia quedat palès en les proves PISA, és la comprensió lectora. De fet, el curs passat, només un 22,8% dels alumnes que finalitzaven la secundària obligatòria se situava en un nivell alt de comprensió lectora en català, mentre que un 43,9% va obtenir aquest mateix nivell en castellà. És a dir, cada vegada costa més als alumnes de Catalunya tenir una bona comprensió lectora en català: “La davallada sostinguda és fruit d’una situació sociolingüística complexa als instituts”, apuntava l’anterior titular de la cartera en la roda de premsa de presentació dels resultats.
La mala salut del català a l’escola
Més enllà dels resultats en comprensió lectora de les darreres competències bàsiques, el català es va ressentir en “termes generals”. En aquesta matèria, segons les dades facilitades per la conselleria, a primària només un 30,4% dels estudiants avaluats va demostrar un nivell alt en català, mentre que prop d’un 15% van obtenir un nivell baix. En aquesta línia, a secundària, només un 13,4% dels estudiants van assolir un nivell alt, gairebé el mateix percentatge d’alumnes que van obtenir un nivell baix -un 13,2%. Aquestes dades, però, tot i ser inferiors al nivell anterior a la pandèmia de la covid, mostren també un lleuger repunt en comparació a les competències bàsiques del curs 2022-23 -l’argument al qual es va aferrar l’anterior conselleria a l’hora de presentar les xifres.
Mentre el nivell de català a l’aula continua disminuint -excepte el petit repunt-, les mateixes proves indiquen que els estudiants que van fer les competències bàsiques el curs passat van demostrar una millora general en el nivell de castellà, tant a primària com a secundària. En detall, en l’avaluació d’aquesta matèria, els alumnes van millorar resultats en relació amb les dades del 2022, moment en què es van registrar els pitjors resultats històrics -des de 2013, segons les dades de la conselleria. Cal tenir en compte, però, que la millora va ser força més significativa en aquesta assignatura a secundària perquè el punt de partida era molt més baix que a primària. Tot i les diferències entre català i castellà, però, l’anterior conselleria va fer una valoració “positiva” dels resultats de les competències bàsiques, ja que deixaven entreveure una petita millora general en comparació a l’any anterior. Ara bé, encara queda molta feina per fer.
Els efectes del baix nivell a les competències bàsiques
Tot i que les competències bàsiques són unes proves diagnòstiques que no tenen un impacte real en l’avaluació de l’alumne, un estudi recent de la Fundació Bofill apunta que els estudiants de secundària amb un baix nivell en aquestes proves abandonen els estudis postobligatoris més del doble que els que assoleixen les competències. Concretament, l’informe elaborat per l’entitat de pedagogs a partir de les dades del curs 2020-21 assenyala que més d’un 20% dels alumnes que no van assolir un nivell mínim en les proves de final d’etapa van acabar abandonant els seus estudis postobligatoris, tant de formació professional com de batxillerat. L’abandonament, però, no és l’única conseqüència dels mals resultats a les competències bàsiques.
Un altre estudi de la mateixa Fundació Bofill assenyala que “pràcticament 9 de cada 10 alumnes que a les proves de 6è de primària van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO”. És a dir, que els alumnes que ja els costava assolir bons resultats en les competències bàsiques de primària no tendeixen a millorar en les mateixes proves de secundària. De fet, el mateix informe assenyala “més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt” del darrer curs de primària “baixa el seu nivell” a les proves de secundària. Una tònica que es pot entreveure en els resultats de les darreres competències bàsiques, ja que, mentre un 21,4% d’estudiants de primària van assolir un nivell alt, a secundària aquesta xifra va caure fins al 15% a secundària. És a dir, el percentatge d’alumnes amb uns resultats elevats a secundària és lleugerament inferior que a primària.
Les matemàtiques, un altre repte de la conselleria
Tot i que les darreres competències bàsiques demostraven una lleugera millora en el nivell dels estudiants, tant de primària com de secundària, en matemàtiques, els resultats de l’Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències (TIMSS) -que es van publicar a mitjans del passat mes de desembre, amb Esther Niubó ja al capdavant de la conselleria- van caure com un gerro d’aigua freda sobre la comunitat educativa. Ara, amb aquestes avaluacions, Catalunya té l’oportunitat de fer un pas endavant i revertir, mínimament, els mals resultats de les proves internacionals. Ara bé, la mateixa presidenta del Consell Superior d’Avaluació i directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu -un dels càrrecs de pes dins la conselleria d’Educació- ja va remarcar el passat mes de desembre arran de la publicació dels resultats de l’informe que els canvis en educació “necessiten temps”.
De moment, la conselleria està treballant per millorar la competència dels estudiants en aquesta matèria amb el programa Florence, un pla de reforç a l’aula que permet als docents aprofundir en aquesta assignatura. Tot i que el programa ja es va posar en marxa coincidint amb l’inici del curs escolar, no ha estat fins a l’inici del segon trimestre -és a dir, el mes de gener- que ha acabat de culminar-se. Aquestes competències bàsiques, doncs, són la primera prova de foc per a la consellera Niubó per intentar capgirar la davallada sostinguda del nivell de l’escola catalana, especialment en llengua, i collir els primers fruits de les seves polítiques al capdavant de la cartera. Ara bé, recuperar el nivell previ de la pandèmia encara és una cursa de fons.
