Les proves externes que fan periòdicament els alumnes catalans s’han convertit en un examen per a la Generalitat. N’hi ha moltes: algunes d’organitzades pel Departament d’Educació i d’altres internacionals, com les famoses proves PISA de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que sovint generen un terratrèmol a la conselleria. Les últimes, de fet, van acabar amb la destitució del president del Consell Superior d’Avaluació (CSASE), Carles Vega. La consellera Anna Simó (ERC) no el va substituir; va preferir iniciar la transició cap a l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que naixia amb personalitat jurídica pròpia. És a dir, que hauria de ser més independent. La seva primera gran tasca, les proves de final d’etapa, s’han començat a fer als centres aquesta setmana.
La gran novetat és que les proves deixen de ser censals. És a dir, no les han passat tots els alumnes, sinó que s’han reduït els participants a partir d’una mostra de 5.700 alumnes de final d’etapa (6è de primària i 4t d’ESO). Els exàmens avaluen les competències en llengua catalana, castellana i anglesa, i en matemàtiques i ciència i tecnologia. A diferència d’altres èpoques, tampoc es parla ara de competències bàsiques: les preguntes de nivell “bàsic” es combinen amb d’altres de nivell “estàndard” i es reserva un 25% del qüestionari a qüestions de nivell “elevat”. Tampoc corregiran l’examen els docents del centre, sinó altres d’externs.
“Busquem que cada prova tingui un sentit. Les de final d’etapa no són formatives, sinó informatives, per fer una anàlisi de com està el sistema”, explica a El Món la directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, Núria Planas. A diferència de les proves de diagnòstic, amb alumnes de 4t de primària i de 2n d’ESO, en aquest cas “no hi ha marge” per revertir l’educació de l’infant, que tanca un cicle educatiu. “Les que fem a meitat de cada etapa sí que són per a tots els alumnes, perquè també busquen donar evidències als centres i ajudar-los a formar o reformular la pedagogia del centre”, remarca Planas.
El professor de pedagogia internacional Enric Prats (UB) aprova els canvis, si bé fa èmfasi en la necessitat d’una bona mostra. “Són com les enquestes electorals. Si estan ben fetes, pots tenir una radiografia bona, però mai serà tan exacta com l’escrutini d’unes eleccions, que agrupa tots els votants, un a un”, comenta. El sociòleg Xavier Bonal (UAB) també veu “més exactes” les proves censals, però recorda “el cost econòmic i de gestió” que suposa per a la institució i la “sobrecàrrega burocràtica” que genera als centres. Una tercera veu, la del col·laborador d’El Món Xavier Díez, mestre de primària i historiador amb vint anys de servei a la USTEC, veu les noves proves com “un dels canvis més rellevants” dels darrers anys i exigeix “transparència” i que es facin amb una mostra “aleatòria”.
Des de l’Agència, Núria Planas n’explica els detalls: “La mostra es basa en quatre ítems. El primer té en compte el nivell de complexitat: hi ha quatre estaments de complexitat, en funció de les dades socioeconòmiques de la zona –el capital econòmic de les famílies, bàsicament. El segon ítem té en compte la titularitat del centre; el tercer, el territori que abasta; i el quart, com és de gran l’escola. La mostra s’escull de forma aleatòria un cop s’ha tingut tota aquesta complexitat”.
I després de les proves, què?
Més enllà de les proves internes, la nova agència també té la missió de fer estudis i anàlisis de tendències i reptes del sistema educatiu català per “anticipar” futures necessitats. És la gran qüestió i una de les principals crítiques que els experts fan al departament aquests anys. “Les proves s’han convertit en un mal de cap de tots els consellers, i això és símptoma de molts anys de males decisions”, comenta Díez. El docent, ara acabat de jubilar, veu “catastròfics” els últims resultats –sobretot de PISA, els pitjors de la història– i creu que els canvis impulsats només tindran efecte “si es prenen decisions a posteriori”.
Bonal coincideix que els darrers resultats “denoten una davallada de nivell”, però exclou els docents de l’equació. “Està canviant el perfil sociodemogràfic, hi ha molta més complexitat social a les aules”, diu el sociòleg. Prats hi afegeix la “diversitat de trastorns” que hi ha a les classes, cada cop més àmplia. Tot plegat, sense més recursos, tal com han denunciat els docents en les darreres vagues.
Els resultats de les proves que s’han fet aquesta setmana arribaran d’aquí a mig any. “La nostra tasca també és mesurar, interpretar, analitzar les dades; veure quin és el rendiment de l’alumnat i en quins àmbits hi ha més reptes”, remarca Planas, que, a més de directora de l’agència, també és catedràtica de matemàtiques i docent de la UAB. Això sí, llança un avís: “Nosaltres podem fer suggeriments, però tampoc som el departament”.
Sobrecàrrega de proves
Les proves de final d’etapa, que tot just s’acaben de passar, se sumen a les de diagnòstic –a mitjan etapa– i a les d’expressió oral. Totes tres, en mans del departament. Els centres també passen altres avaluacions rellevants com les PIRLS, que avaluen la compressió lectora a 4t de Primària; les TIMSS, per a les ciències i matemàtiques, o les ICILS del ministeri, que avalua les competències digitals. Sense oblidar les famosos PISA (Programme for International Student), que es fan cada tres anys i tothom les mira amb lupa. En línies generals, una sobrecàrrega d’exàmens que espanta els mestres –per la burocràcia– i posa en alerta els experts.
“No són comparables: les proves del departament tenen una funció de control intern; les externes, com les PISA, tenen una clara voluntat homogeneïtzadora. Cada país té el seu model, i un mal resultat a les PISA, amb la mala propaganda que això comporta, t’obliga a canviar el sistema”, opina Díez. “Però la consellera Esther Niubó (PSC) de seguida va encarregar un informe a l’OCDE quan va veure els mals resultats”, recorda Prats. “Tots els governs tenen una fixació malaltissa per les PISA”, afegeix. “Hem de llegir els resultats de les proves tenint en compte que fa quatre dècades teníem una societat analfabeta. Per als nivells de lectura, jo em compararia amb el Senegal, no amb França o Dinamarca”, conclou.
“Podrien posar-se d’acord a escala internacional”, complementa les reflexions Bonal. “És important tenir un bon sistema d’avaluació, tant de l’alumnat com del professorat, però darrerament tendim a una pedagogia que prepara els alumnes per a les proves i no hauria de ser així”, sentencia l’expert, que posa d’exemple el País Basc: “Tenen proves biennals i universals”. En aquest sentit, demana trobar l’”equilibri” per no “sobrecarregar” els centres.
Preguntada per aquesta sobrecàrrega, Núria Planas admet que un dels encàrrecs que té l’Agència d’Avaluació és “endreçar” el sistema tècnicament “perquè no hi hagi duplicitats”. Ara bé, recorda que la majoria de les proves són diferents i demana “avançar en la cultura de l’avaluació”. En aquest sentit, assegura que “seria erroni” posar en el mateix sac totes les proves i extreure’n conclusions errònies. “PISA no avalua currículums, sinó habilitats; les que hem passat ara, sí”. El setembre vinent, tindrà els resultats de les noves proves i el repte d’assessorar un departament qüestionat per la davallada del nivell a les aules.
