L’assetjament escolar és una preocupació permanent i en augment. Enguany, el Registre de Violències contra l’Alumnat (Reva) del Departament d’Educació ha rebut 1.333 casos de possibles situacions d’assetjament escolar des de l’inici de curs, la qual cosa suposa una mitjana de vuit casos diaris, segons les dades facilitades pel Departament d’Educació, que encapçala Esther Niubó. Aquesta xifra, però, només representa un 29,44% de les prop de 5.000 situacions de violència en total que ha detectat el Reva en la infància i l’adolescència, tenint en compte que es tracta de casos que notifiquen mestres o professors perquè es descobreixen a l’escola, però no tots s’han produït en l’àmbit acadèmic i no tots es classifiquen com a assetjament, perquè n’hi ha que són puntuals i no es converteixen en bullying.
Sigui com sigui, aquestes dades -provisionals, ja que el curs continua en marxa- permeten tenir una radiografia sobre un problema crònic al sistema educatiu, a Catalunya i arreu. Els mecanismes per detectar-lo milloren i la tolerància es redueix, de manera que cada any afloren més casos. Però avançar en les solucions és el més difícil.
Les agressions que es detecten a l’escola es produeixen per múltiples raons, segons argumenten diversos experts consultats per El Món, però un dels principals factors que influeixen és que “molts agressors han estat agredits” anteriorment: “Hi ha nens que han après a gestionar els conflictes amb violència, perquè és el que han vist a casa”, apunta el catedràtic en psicologia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Carles Monereo en conversa amb aquest diari. Monereo recorda que els nois són, generalment, més agressors i més víctimes que les noies.
L’expert en psicologia argumenta que els motius generals pels quals es produeixen situacions d’assetjament són l’aspecte de l’altra persona, el gènere i la identitat de gènere, i l’ètnia i les creences religioses: “El que és diferent”, resumeix Monereo. En aquest sentit, Noemí Pereda, catedràtica en victimologia de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca en victimització infantil i adolescent (GReVIA), considera que la “crispació” general de la societat també és un factor que ha agreujat l’assetjament escolar: “La violència provoca conductes violentes”, exclama l’especialista, que recorda que “els nens no neixen violents i cruels”, sinó que “reprodueixen patrons”. Ara bé, la catedràtica també assegura que molts dels agressors que actuen amb violència durant la infància i l’adolescència no necessàriament seran violents “més endavant”: “Són agressors puntuals, però és un problema que s’ha de tractar igualment”, manté Pereda. En aquesta línia, de fet, Carles Monereo recorda que l’assetjament escolar és un dels principals motius de suïcidi a l’adolescència.
La doble lectura de l’augment de la xifra de casos
Tan bon punt es van fer públiques la setmana passada les dades de possibles casos d’assetjament escolar d’aquest curs, la subdirectora d’orientació, participació i benestar de l’alumnat de la conselleria, Roser Cervera, es va afanyar a deixar clar que més casos no implica més assetjament. En declaracions a Europa Press, Cervera va explicar que, enguany, el nombre de casos ha crescut respecte a curs passat perquè s’han registrat totes les dades i no només les dels casos que assessoraven des de la unitat especialitzada del departament: “Això permet tenir un registre més real”, reconeixia la subdirectora d’orientació. Una idea que també comparteixen els experts consultats: “La mirada que tenim avui en dia és diferent de la que teníem fa anys, per això s’identifiquen més casos que abans”, argumenta la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez. En aquest sentit, la psicopedagoga també apunta que, en els últims anys, “s’ha reduït la tolerància” amb les agressions. “A vegades, fins i tot, ens passem una mica de frenada”, admet.
De fet, és precisament per aquest canvi de mirada que l’administració catalana va crear l’any 2023 el Registre de Violències contra l’Alumnat l’any 2023, el qual no s’ha posat totalment en marxa fins aquest curs. Es tracta d’una eina que permet tenir més dades i més actualitzades sobre la incidència de l’assetjament escolar al país. Ara bé, la catedràtica de psicologia de la UB considera que també s’haurien de generar eines per comptabilitzar i analitzar la violència infantil en general, ja que són factors claus per combatre-la, també, a l’escola: “La violència no només està emmarcada entre iguals”, exclama Pereda. En aquesta línia, els experts també coincideixen que la irrupció de les xarxes socials ha difuminat encara més els límits de l’assetjament escolar, ja que aquestes conductes no només es produeixen entre les parets del centre, sinó que també es traslladen a casa: “Les xarxes han afegit més dificultats per combatre l’assetjament. Es pot fer de manera anònima, se suplanten identitats…”, afegeix Carles Monereo.
La prevenció, clau per combatre l’assetjament
Tots tres experts asseguren que potenciar els mecanismes de prevenció, tant dins l’aula com a fora, és essencial per fer front a l’assetjament escolar: “Un bon mecanisme és el programa TEI, de tutories entre iguals”, argumenta la catedràtica de psicologia de la UB. En detall, es tracta d’un programa de tutorització entre alumnes en el qual un alumne més gran -generalment, dos anys més gran- s’encarrega de l’acompanyament emocional d’un altre estudiant més petit. “És un plantejament que està donant bons resultats”, assevera Noemí Pereda. En aquesta línia, el catedràtic en psicologia Carles Monereo explica el programa que ha desenvolupat a la UAB, Bullyzero.cat, que consisteix en una formació per a docents en la detecció i actuació davant un cas d’assetjament: “Hem creat una seixantena de simulacions en què els docents han d’actuar des de l’empatia, bé sigui com a agressors, com a víctimes o com a familiars, entre d’altres”, detalla. A banda, l’especialista també considera que algunes aplicacions com STOPit, la qual permet enviar proves sobre casos d’assetjament de manera anònima, AppWise o ReThink són altres bons mecanismes de prevenció.
Per a Sylvie Pérez, treballar l’empatia i el benestar emocional dels alumnes a l’aula és fonamental, però ha d’anar acompanyat d’accions “transversals”. “No es pot treballar l’empatia de manera buida o només amb una xerrada”, argumenta la psicopedagoga, que considera que el mecanisme més efectiu per combatre l’assetjament és “el modelatge”: “Hem de prendre consciència sobre tot el que fem i com repercuteix en els altres perquè els infants ho absorbeixen tot. S’ha de predicar amb l’exemple”, apunta l’experta. És a dir, Pérez considera que aquesta tasca “transversal” s’ha de fer a tota l’escola, no només en les tutories, per garantir que “siguin espais segurs”. “I s’ha de començar a fer des de ben petits”, afegeix. Així doncs, tots tres especialistes consideren que la prevenció és una peça essencial per combatre l’assetjament escolar, el qual ja no es produeix només a l’espai físic de l’escola. En els últims anys ja s’han fet passes endavant per combatre aquest problema i s’han creat nous mecanismes de registre i detecció, però encara queda molta feina per fer.
