La nova consellera d’Educació, Esther Niubó, s’enfronta a la seva primera gran crisi des que s’ha posat al capdavant del departament. Aquest dilluns, va comunicar a totes les direccions dels centres d’educació postobligatòria un seguit de canvis en el currículum de batxillerat de cara al curs vinent per tal d’adequar-lo a les directrius de la llei estatal LOMLOE -també coneguda com a Llei Celaá, la qual es va aprovar el 19 de novembre de 2020 a Congrés, gràcies als vots de PSOE i Sumar, les dues formacions que la van impulsar, i el suport d’ERC i l’abstenció de Junts. Entre els canvis anunciats ahir, la relegació de la literatura catalana i castellana com a assignatura optativa va posar, immediatament, la comunitat educativa i literària en peu de guerra. Aquest mateix dimarts, però, la consellera ha anunciat en roda de premsa que “la literatura és una línia vermella” per al Govern de Salvador Illa i que es mantindrà com a assignatura de “modalitat” -és a dir, obligatòria- en els itineraris que ja es cursava a segon de batxillerat.
Els canvis anunciats per la conselleria per al batxillerat, però, ja havien despertat les crítiques de l’oposició, que no s’ha conformat amb la reculada posterior. Aquest mateix matí, abans de la rectificació d’Educació, Junts ja havia demanat a través d’una moció parlamentària -la qual es debatrà i votarà dijous a la tarda- al Govern que revertís els canvis anunciats per la conselleria, especialment pel que fa a les matèries de literatura, tant catalana com castellana. Per la seva banda, ERC també havia registrat una petició formal al Parlament per exigir explicacions a la titular de la cartera davant de l’hemicicle. Un pas que també han fet els Comuns, que han carregat contra les “anades i vingudes” de la conselleria amb el batxillerat. De fet, tot i la rectificació de Niubó -que s’ha produït en el mateix moment que compareixia en roda de premsa el portaveu dels comuns al Parlament, David Cid-, els socis de legislatura de Salvador Illa mantenen la petició d’explicacions.
Defensar la literatura dels “atacs” de Madrid
La portaveu juntaire a la cambra catalana, Mònica Sales, ha carregat contra els canvis anunciats per la conselleria, ja que considera que són un “atac” més “de Madrid”: “Quan Madrid ataca, el govern acata! I és intolerable (una vegada més!)”, ha reblat la dirigent juntaire amb un missatge a les xarxes socials en què ha defensat la importància de la literatura en l’educació: “Apropar la literatura als joves és imprescindible per fer camí, per aprendre i descobrir altres reptes, altres contextos i altres situacions”, ha asseverat. Una idea molt similar a la que ha expressat la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta: “Relegar la literatura catalana a optativa és menystenir la cultura del país i posar en joc l’aprenentatge del futur. Fem front comú al Parlament per aturar-ho. Cal que el Govern del PSC rectifiqui i que no es consumi aquest menyspreu”, ha afirmat la portaveu republicana a través d’un missatge a les xarxes socials.
De fet, des d’ERC, aprofitant la moció presentada per Junts aquest mateix matí, també han presentat una esmena que demana “aturar” el decret català 171/2022 -sobre el currículum de batxillerat-, la qual qualifica “d’imposició per la porta del darrere de l’Estat que reduirà la literatura catalana a un segon pla com a optativa”. El text d’esmena presentat no només fa referència als canvis en la literatura dins el currículum de batxillerat -els quals des de la conselleria defensen que no es produiran-, sinó que també fa èmfasi en el pes que tindrà sobre la valoració final el treball de recerca, ja que amb l’adaptació del currículum català a la llei espanyola aquest queda reduït significativament: “És una eina fonamental per al desenvolupament de les competències investigadores i crítiques de l’alumnat”, ha argumentat Vilalta. A banda, els republicans tampoc veuen clar un altre dels canvis que han transcendit i que comportaria unificar quatre matèries de la modalitat de ciències i tecnologia en dues -agrupar en una sola assignatura biologia, geologia i ciències ambientals, i fusionar física i química.
La CUP esmola les dents
Per la seva banda, la diputada de la CUP Laia Estrada ha esmolat les dents i ha acusat el govern espanyol de voler “reduir el grau de coneixement dels fills de la classe treballadora” amb la intenció que té de convertir les assignatures de literatura del batxillerat en optatives i d’unificar altres matèries, com és el cas de les matèries de les modalitats científiques i tecnològiques. Tot i que ha celebrat la “marxa enrere” de la consellera d’Educació amb la literatura catalana i castellana, la dirigent cupaire considera que cal revertir completament els canvis imposats per la llei espanyola -la qual ells mateixos ja van votar-hi en contra l’any 2020. Per a Estrada, la Generalitat “hauria de plantar cara” contra el requeriment del Ministeri d’Educació que ha precipitat els canvis en el currículum, ja que considera que aquestes modificacions tenen una voluntat “recentralitzadora”: “Mentre les elits no renuncien a aquests coneixements, els nostres fills van avançant cap a una educació on cada vegada s’eliminen més aquestes assignatures”, ha exclamat la diputada cupaire.
A hores d’ara, però, la conselleria d’Educació només ha fixat els canvis en les assignatures de literatura com “una línia vermella” i ha volgut deixar clar que ja estan en converses amb els seus homòlegs espanyols -des de fa mesos, segons asseguren- per atendre “la singularitat lingüística i cultural” de Catalunya. Mentre Niubó intenta recuperar el control de la seva cartera i pal·liar la primera crisi amb què topa des que ha ocupat el càrrec, però, l’oposició política s’ha posat d’acord per exigir-li explicacions. “Que facin marxa enrere i plantin cara”.
