“Per problemes familiars vaig haver de repetir 3r d’ESO. En acabar-la, finalment, vaig intentar fer el batxillerat humanístic, però estava molt desmotivada i el vaig acabar deixant”. La Soraya Al-lal, una jove de 23 anys, va deixar els estudis postobligatoris en ple batxillerat, just en el moment en què la població catalana es va haver de confinar d’un dia per l’altre a causa de la pandèmia de la Covid. De fet, el confinament va ser el factor extern que la va empènyer a prendre aquesta decisió: “Estava molt perduda”, recorda en conversa amb El Món. La seva situació, però, no és única. De fet, a Catalunya, la taxa d’abandonament escolar prematur -que es calcula a partir del nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que no tenen cap titulació més enllà de l’ESO i no continuen estudiant- és del 13,7%, la segona més elevada d’Europa. Una xifra significativament per sobre de la mitjana d’abandonament escolar dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que se situa al 9%.
Tot i que la taxa mitjana catalana és del 13,7%, l’abandonament escolar prematur varia també en funció de les poblacions. En el cas de Barcelona, per exemple, tal com ho constata el darrer estudi encarregat pel Consorci d’Educació de Barcelona i elaborat per la consultora KSNET, la taxa mitjana se situa prop del 7%, gairebé la meitat que la mitjana catalana. Malgrat que les dades fluctuen en funció de la població analitzada, i que milloren molt les dades registrades fa gairebé dues dècades -un 32,9% l’any 2008-, les xifres confirmen que l’abandonament escolar prematur a Catalunya és un problema encara molt arrelat. “Qui fracassa no és l’alumne, és el sistema, perquè és incapaç d’ajudar els alumnes que parteixen d’un punt de partida desigual”, adverteix en declaracions a El Món Rosalina Alcalde, directora de la plataforma Zero Abandonament, impulsada per la Fundació Bofill.
Alcalde assegura que encara queda molta feina per fer contra l’abandonament escolar per culpa de la “manca de voluntat política”: “Falta un pla de país ferm”, assevera. En concret, l’experta considera que l’administració catalana, independentment de qui governi, “ha d’escoltar més els professionals” del sector, des de professors fins a educadors socials, perquè “són els qui estan a primera línia”: “Hi ha molta dispersió… Tenim programes que funcionen, però que només duren tres anys i després desapareixen. No volem més pilotatges [en referència als programes pilot], volem un pla de país amb una visió clara”, reclama Alcalde, que recorda que l’abandonament escolar no només està influenciat pel funcionament del sistema educatiu, sinó per una gran quantitat de factors socials que afecten els joves.
Atacar l’arrel del problema
L’abandonament escolar és una qüestió multifactorial. El principal factor, del qual pengen els altres, és el nivell socioeconòmic de l’entorn del jove: “L’entorn familiar és cabdal, perquè és on tot es retroalimenta. A menys estudis, menys ingressos i, per tant, més risc de deixar d’estudiar, i més risc de pobresa”, argumenta la directora de la plataforma, que recorda que, avui en dia, molt poques empreses contracten joves que només tinguin el títol de la secundària obligatòria. De fet, les dades de l’informe anual del treball juvenil a Catalunya de 2024, mostren que la taxa de població aturada d’entre 16 i 29 anys amb només els estudis bàsics -és a dir, primària i els primers anys de secundària obligatòria- és del 58%. Unes xifres que demostren la importància de tenir estudis postobligatoris, com a mínim, per inserir-se al món laboral.
Per estudiar, però, és important tenir un entorn estable econòmicament, i les últimes dades de l’administració detallen que la taxa de pobresa infantil a Catalunya se situa al 35%. Al “cercle de la pobresa infantil” també s’hi afegeixen els “factors personals” de cada jove, com ara les seves dificultats d’aprenentatge: “Hi ha alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge, però que no les tenen diagnosticades, perquè el diagnòstic costa 500 euros, i hi ha famílies que no els poden assumir”, argumenta Rosalina Alcalde. Segons apunta, les persones a qui els costen més els estudis és molt més fàcil que decideixin abandonar-los. Per tot plegat, el nivell socioeconòmic de l’entorn és l’eix vertebrador de la major part de l’abandonament escolar prematur, motiu pel qual l’experta considera que cal posar en marxa plans que combatin d’arrel aquest problema.
La manca d’orientació
Dins el sistema educatiu, també hi ha aspectes que es poden potenciar més per fer front a l’elevat percentatge d’abandonament escolar. El principal, i que depèn directament del Departament d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, és incrementar l’orientació educativa dels joves: “Jo vaig decidir fer un batxillerat perquè abans no es contemplava de la mateixa manera poder fer un cicle de formació professional”, argumenta Soraya Al-lal. Malgrat que en els darrers anys s’ha superat, mínimament, l’estigma sobre l’FP, i que cada vegada més joves es matriculen en estudis d’aquesta branca postobligatòria, Rosalina Alcalde considera que encara s’han d’oferir “més places” i s’ha de donar a conèixer més l’FP: “Encara ens cal més orientació”, assevera.
De fet, ha estat precisament aquesta orientació la que li ha permès a la Soraya reenganxar-se als estudis. Un temps després de deixar el batxillerat es va apuntar a un centre de noves oportunitats de Manresa, és a dir a un centre impulsat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) -cofinançat pel fons social europeu plus- que té l’objectiu de formar i incorporar al món laboral i educatiu a joves entre 16 i 24 anys que no estudien ni treballen. “Allà vaig fer diferents formacions gratuïtes i, gràcies a la manera amb què feien les coses, vaig recuperar la motivació”, explica la jove. Arran de la seva estada al centre de noves oportunitats, es va matricular al cicle formatiu de grau mitjà d’atenció a persones en situació de dependència, i ara està acabant un cicle formatiu de grau superior d’integració social. Només li queden les pràctiques empresarials, que les està duent a terme al mateix centre de noves oportunitats que li va permetre reenganxar-se als estudis.
Mesures més concretes per pal·liar la crisi
Erradicar o, com a mínim, reduir significativament l’abandonament escolar prematur requereix atacar de soca-rel el problema. I, per fer-ho, calen més recursos, que depenen directament dels pressupostos, prorrogats des de fa gairebé tres anys en el cas de la Generalitat. Mentrestant, però, hi ha petites mesures més concretes que permeten combatre l’abandonament escolar. El darrer estudi publicat pel Consorci d’Educació de Barcelona, elaborat a partir de les respostes de 136 centres, amb una mostra que inclou 60 centres d’alta vulnerabilitat, apunta la promoció dels hàbits lectors com una de les mesures més efectives per prevenir l’abandonament escolar. En concret, el 50% dels centres enquestats asseguren que promoure la lectura és una de les millors maneres de prevenir-lo, i el 33% també apunten que fan activitats de lectura grupal o individual a l’aula, dues activitats que rebaixen en gairebé tres punts percentuals les possibilitats d’abandonament de l’alumnat. En aquest sentit, l’estudi també es considera positiu el foment d’activitats de recerca i aprenentatge autònom, fer treballs individuals i en grup, així com implementar treball globalitzat per projectes.
Més enllà de la lectura, però, l’estudi del Consorci d’Educació barceloní també assenyala mecanismes més bàsics que donen bons resultats, segons asseguren els centres, a l’hora de prevenir l’abandonament. L’informe indica que l’alumnat dels centres on sempre es fa registre diari d’assistència té entre 10 i 14 punts percentuals menys de probabilitats d’abandonar els estudis. Segons els resultats, el 73,1% dels centres d’alta vulnerabilitat que fan sempre registres d’assistència tenen una taxa d’abandonament per sota de l’esperada. Les direccions poden dur a terme algunes petites mesures per evitar que els joves deixin d’estudiar, però la clau per pal·liar la crisi que corca el futur del país és atacar de soca-rel les desigualtats socioeconòmiques de la societat. Un objectiu, tant a curt com a llarg termini, que requereix “voluntat política”: “Els problemes ja no són pedagògics, sinó que estan fora de l’escola”, conclou Rosalina Alcalde.
