“La sarna es troba arreu del món i afecta persones de totes les races i classes socials. Institucions com llars d’avis, centres sociosanitaris, centres de persones amb discapacitat i l’entorn familiar són els àmbits on es produeixen de forma més freqüent els brots de sarna atès que són col·lectius que per les seves característiques tenen un contacte més elevat entre els seus integrants”. Amb aquesta explicació, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, contextualitza les xifres de brots de sarna en centres residencials de gent gran a Catalunya durant el 2025. La xifra ha estat la detecció de 154 brots, amb 1.229 afectats entre residents, familiars i treballadors, amb gairebé 10.000 persones exposades.
Així ho detalla una resposta parlamentària signada per la consellera a preguntes de la diputada portaveu del PP en la comissió de Drets Socials, Montserrat Berenguer. El mateix document, al qual ha tingut accés El Món, assegura que el passat mes d’octubre -mes en el qual es van detectar més brots-, els departaments de Salut i de Drets Socials i Inclusió, per afrontar els brots de sarna en centres residencials i sociosanitaris, van haver de fer dues formacions dirigides a personal dels serveis residencials de gent gran sobre l’aplicació de mesures generals contra aquestes malalties transmissibles, amb un bloc específic sobre brots de sarna.
Uns cursos que van servir per aportar tot un conjunt de documentació amb indicacions específiques sobre diferents “aspectes clau en els brots de sarna: diagnòstic, aïllament i contactes, tractament, sectorització, informació i seguiment”. Però sobretot, i atès el que explica la resposta, es va fer especial incidència en les mesures de protecció individual i les recomanacions d’higiene i neteja.
Mil usuaris contagiats
Segons les xifres aportades pel departament a la cambra catalana, en els 154 brots de sarna detectats hi va haver 1.000 usuaris de les residències afectats, el 81,3% dels casos. Els treballadors que van partir la malaltia van ser 218 (17,8%) i només 11 van ser familiars (0,9%). El pic dels brots va ser a l’octubre, amb 26 brots que van suposar 272 afectats. El mes de gener, amb 15 brots, hi va haver 172 persones afectades. Al febrer es van registrar 9 brots, amb 74 afectats; al març, 8 brots i 54 contagiats; a l’abril, 7 brots amb 31 afectats; al maig, 15 brots amb 103 contagiats; al juny, els brots van ser 9, amb 68 afectats; al juliol i l’agost, amb 13 brots cada mes, es van registrar 73 i 103 afectats respectivament; al setembre es van detectar 11 brots, amb 139 afectats; al novembre, 18 brots, amb 102 afectats, i al desembre, 10 brots amb 38 afectats.
Els brots es van detectar majoritàriament al Servei de Vigilància Epidemiològica de Barcelona Sud, amb 38 brots, que van contagiar 271 persones, tot i que el risc va ser per a 3.186 persones exposades al contagi. Barcelona Ciutat va computar 26 brots, amb 115 afectats i amb 1.581 persones exposades. Els Vallès Oriental i Occidental van comptabilitzar 23 brots amb 186 afectats i una exposició de 1.753 persones.
Més perill en cas de demència
La resposta parlamentària determina que “institucions com llars d’avis, centres sociosanitaris, centres de persones amb discapacitat i l’entorn familiar són els àmbits on es produeixen de forma més freqüent els brots de sarna atès que són col·lectius que per les seves característiques tenen un contacte més elevat entre els seus integrants”. Tot i que assegura que la sarna no és una malaltia de declaració obligatòria perquè té “un tractament efectiu o no produir una morbi-mortalitat rellevant”, sí que cal notificar el brot a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), que aplica un protocol anomenat Prevenció i Control de l’Escabiosi (sarna).
El document té un apartat concret sobre com s’ha de fer la gestió d’un brot en residències de gent gran i centres de llarga estada. També contextualitza que “el diagnòstic d’un cas de sarna en una residència de gent gran és costós i frustrant, i causa alarma i angoixa a totes les persones implicades”. Així mateix, afirma que “s’ha comprovat que en residències de gent gran el risc de sarna és més alt en les persones amb demència”. L’explicació és que la “presentació dels signes i símptomes que no és la clàssica, amb lesions en llocs normalment coberts per la roba, el fet de no rascar-se tant, no queixar-se i no eliminar així els àcars, i el nombre de contactes més elevat que altres residents”. La demència és una malaltia que afecta la gent gran, i segons afegeix el document, “tot plegat pot afavorir el retard del diagnòstic i l’aparició de brots”. “Els professionals sanitaris haurien de tenir present que la presentació clàssica de sarna difereix en persones residents d’edat avançada i, especialment, en aquelles que pateixen demència”, alerta el protocol.
