Els fabricants veuen “impossible” instal·lar portes automàtiques a tots els comerços abans del 30 de setembre, tal com fixa el decret d’estalvi energètic per fer front a la inflació rècord que el govern espanyol va aprovar a l’agost. Algunes empreses del sector registren un 30% més de comandes i un 100% més de pressupostos de l’habitual i es veuen totalment “col·lapsades” mentre que d’altres només han notat increments de sol·licituds d’informació. L’obligatorietat de la mesura ha coincidit amb un moment amb preus disparats, falta d’instal·ladors i amb poc temps per planificar una estratègia de màrqueting diferent de les portes obertes. Per tot plegat, els comerços reclamen una moratòria i poder fer aquesta “inversió important” més endavant.
El decret llei obliga els locals a instal·lar un sistema de tancament de portes per impedir que es quedin obertes de forma permanent i es malgasti energia. La norma també fixa una temperatura mínima i màxima en espais climatitzats i l’apagada dels llums dels aparadors a les deu del vespre, mesures que van entrar en vigor a mitjans d’agost.
En canvi, l’executiu espanyol va establir el 30 de setembre com a termini màxim per instal·lar els nous mecanismes de tancament de portes, tenint en compte la dificultat d’instal·lar-les d’un dia per l’altre i en ple període de vacances. Ara, quan queda menys d’una setmana perquè la mesura entri en vigor, els fabricants i comerciants consideren que no hi ha temps suficient per fer front a una demanda que ha col·lapsat el sector.
Fabricants col·lapsats
A banda dels ritmes de fabricació, una de les dificultats que impedeixen complir els terminis és la falta de professionals per instal·lar les portes. “Sent realistes, és impossible. Fan falta professionals al carrer. Tots els comercials tenen el seu dia a dia, els muntadors tenen la seva feina més la que ve ara i les fàbriques també”, ha explicat Dídac Contreras, president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Portes Automàtiques.
Contreras també és conseller delegat del fabricant Collbaix, que té dues plantes a la demarcació de Barcelona i una altra a Gran Canària amb una vuitantena d’empleats. L’empresa ha notat un increment de comandes del 38% i de pressupostos del 187% des de finals d’agost. Un dels grans problemes amb què es troben és que per poder fer pressupostos un tècnic s’ha de desplaçar per prendre mides de la porta i per això han elaborat un configurador per donar un preu real al client. Tenint en compte el ritme de peticions, calculen que a finals de mes s’hauran triplicat les sol·licituds de pressupostos. “La majoria dels fabricants estem col·lapsats”, ha afirmat el directiu.
Les fàbriques estan “totalment centrades” en les comandes per complir amb el decret llei però alhora “no poden oblidar el dia a dia” de la seva feina i per això estan buscant personal per poder assumir aquest “sobreesforç”.
Terminis inassolibles
De la mateixa manera, Manusa, un dels fabricants més grans del sector, considera que “els terminis marcats per l’administració no són assolibles”. “El procés d’una porta automàtica té tota la part d’assessorament i després un termini de fabricació i instal·lació que té entre les 4 i les 6 setmanes”, apunta José F. Medina, el conseller delegat de l’empresa.
Manusa, que a banda de fabricar el mecanisme, també té línia de comercialització de fabricació i instal·lació, ha notat un increment del 30% de comandes des de finals d’agost, amb increments “bastant dinàmics” cada setmana. L’empresa no ha tingut problemes per subministrar material i instal·lar portes a causa de la gran inversió en estocs que han fet al llarg de l’any.
Poc temps per planificar estratègies
Al seu torn, un altre dels fabricants de portes automàtiques i tancaportes més presents al mercat, Geze Iberia, ha notat un increment del 20% de pressupostos per part de marques que dubtaven si els seus aparadors complien amb la normativa, però encara no s’ha traslladat a un increment de comandes. El seu director d’operacions, Sebastián Bonillo, assenyala que un canvi d’aparador és una decisió transcendental per les grans marques, que poden trigar entre dos i tres mesos a pactar una estratègia i tancar la comanda.
Així doncs, Bonillo ha apuntat que el marge que s’ha donat, de prop de dos mesos i coincidint amb el període de vacances, no ha sigut suficient, tampoc perquè els equips decideixin com reformularan les seves botigues, no només estèticament sinó quines vies d’evacuació tindran, abans d’invertir els 50.000 o 60.000 euros que pot costar una reforma dels aparadors d’aquesta mena. “Tot això porta molta feina i s’hauria d’haver donat mig any com a mínim per fer-ho”, ha assegurat Bonillo.
Els comerços s’han trobat que l’obligatorietat de la mesura ha arribat en un moment amb preus disparats dels sistemes electrònics (+200%), el vidre (+60%) i l’alumini (20%), amb falta d’instal·ladors i amb poc temps per planificar una estratègia de màrqueting diferent de les portes obertes.
Moratòria
Per tot plegat, les associacions de comerciants han reclamat una moratòria per poder adaptar-se a la nova normativa, ja que, si no, “no serà possible complir-la”, ha apuntat el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell.
Segons el representant del sector, “no hi ha prou material, ni prou industrials, ni les empreses donen a bast per fer aquestes instal·lacions”. D’altra banda, Vendrell ha subratllat que al comerç de proximitat li suposa instal·lar portes o mecanismes de tancament d’entre 3.000 i 4.000 euros els suposa “inversió important” després dels dos anys de pandèmia i la inflació disparada dels darrers mesos.
A més, el descens de temperatures fa que les inversions no es percebin tant com a urgents perquè els locals no necessitaran la climatització per refrigerar la temperatura i l’ús de la calefacció és menys intensiu que el de l’aire condicionat.
