Catalunya ha sortit del tradicional sorteig de Reis regada amb milions. El primer premi de la rifa, que marca el final simbòlic de les festes talment com la loteria de Nadal hi dona el tret de sortida, ha estat repartit a una desena de municipis del país, amb protagonistes en petites administracions locals que mai no havien celebrat un “dels premis emblemàtics i cridaners”. Mataró, Terrassa, Porqueres o La Jonquera han estat algunes de les localitats esquitxades amb part dels 770 milions d’euros repartits durant el matí d’aquest dissabte. Els dècims premiats amb el primer, amb el número 94974, repartien uns 200.000 euros per butlleta; mentre que el tercer, el 57033, ha arribat a Montgat, Tàrrega, Terrassa i Cornellà amb 25.000 euros per unitat.
Un bon pessic dels premis catalans del sorteig del Nen s’ha quedat en poblacions lluny de les capitals del país. A Anglès, municipi de la comarca de La Selva, s’hi ha quedat un sol dècim del primer premi, que ha venut l’administració La Bruixeta del Trebol. Des del comerç declaraven estar “molt contents d’haver pogut repartir almenys un dècim del sorteig de Reis a una població petita”. A més, amb un punt de premonició: la parella de la propietària de l’administració selvatana, Marc Rosas, assegurava estar “convençut que el número guanyador començaria en nou, i així ha estat”. Similar ha estat l’alegria a l’administració número 1 del municipi de Porqueres, al Pla de l’Estany: allà s’hi ha venut un dècim del primer premi, dotat amb 200.000 euros. L’adaptació a les noves tecnologies ha fet impossible identificar l’afortunat, en tant que va comprar el premi per internet. La propietària d’El Gall de la Sort -així es diu l’administració- Anna Ballester, ha declarat sentir una “emoció molt grossa” per haver repartit sort. “Només perquè diguin el nom de Porqueres ja estem molt contents”, assegurava.
Més sort encara s’ha repartit a Corbera de Llobregat, on l’administració de loteria local ha entregat premis per valor de prop de 20 milions d’euros. El local, regentat per Gustau Gómez, ha venut 10 sèries del primer premi. “Estàvem en família gaudint dels regals quan m’han trucat per dir-m’ho, però em pensava que em prenien el pèl”, declarava un eufòric Gómez. El responsable recorda haver venut fins a 98 butlletes amb el número premiat, un d’ells a treballadors del veí Hotel Can Rafel, a Cervelló. La majoria dels agraciats, estima Gómez, són, segurament, veïns de la mateixa Corbera, en tant que “tenim una clientela molt fidel i hi ha poca gent que compri de passada”. També al mateix poble s’ha quedat l’únic primer premi repartit a Corbera d’Ebre, on els mateixos propietaris de l’estanc del poble van comprar a la màquina de l’administració local una butlleta amb el 94974. Després del premi repartit també per màquina a l’Horta de Sant Joan durant la loteria de Nadal, el responsable del comerç, Francesc Cortiella, es va decidir a traure una butlleta. Amb el premi sota el braç, el propietari espera que això animi als clients a comprar més números en aquest format. “Potser no triaran tant el número específic i encara que no els agradava el fet que no fos un dècim físic, veient que ha tocat, potser s’animen més a comprar-ne”, augura.
També s’han venut un grapat de butlletes amb premi a Tàrrega, a l’administració de loteria número 1 de la vila urgellenca. L’establiment ha repartit 250.000 euros, amb una sèrie sencera del tercer premi. Es tracta del primer cop que un dels “emblemàtics i cridaners” toca a aquesta veterana administració: la responsable del comerç, Pepita Moreno, fa 24 anys que hi treballa. La professional ha constatat el canvi generacional del seu públic, si bé a Nadal aquest s’amplia. La gent gran, assegura, és la “més fidel” als diversos sortejos que es produeixen durant l’any, tot i que en les dates clau, com Nadal o el Nen, “la gent jove també s’hi anima”.
Catalunya juga més
La concentració de primers i tercers premis a Catalunya arriba en un any en el qual els compradors del país han escalat la despesa en la rifa de Reis. Segons les dades de Loteries i Apostes de l’Estat, els catalans han dedicat prop de 94 milions d’euros a butlletes del sorteig del Nen, un 4,51% més que ara fa un any. Això suposa un dispendi d’uns 12,24 euros per habitant, uns 70 cèntims més per cap que el 2023. Val a dir que es tracta d’una de les xifres, encara més baixes de l’Estat: a Astúries, líder absolut en despesa per persona en la loteria del gener, s’hi han deixat uns 28,64 euros per comprador, mentre que a Castella i Lleó han fregat els 28 euros per ciutadà. Pel que fa a despesa absoluta, diversos territoris de l’Estat han superat amplament els 100 milions d’euros, amb Andalusia (122,3 milions) al capdavant. Cal destacar també el gust per la rifa al País Valencià, o s’hi han dedicat prop de 120 milions d’euros, així com a la Comunitat de Madrid, que supera els 112 milions.
Els guanys d’Hisenda
Els gravàmens sobre els premis de les principals rifes de l’any deixen també un bon pessic al Tresor públic. El sindicat de tècnics d’Hisenda ha previst uns ingressos d’uns 21,5 milions d’euros per la rifa d’enguany -una xifra que s’assoliria si es reparteixen tots els grans premis-. L’augment de les sèries en venda, cinc més que el 2023, fa que el flux econòmic cap a Hisenda hagi escalat enguany en uns dos milions d’euros. Només els dos primers premis tributen: dels 200.000 euros per butlleta del premi gros, 32.000 se’n van en impostos; mentre que els guanyadors del segon, dotat amb 75.000 euros bruts, hauran de contribuir amb uns 7.000 euros. Els 25.000 euros per dècim del tercer premi, per la seva banda, marxen intactes cap a la butxaca dels afortunats.
