Dos intents de suïcidi frustrats i moltes nits d’insomni després, la Irene comença a veure la llum al final del túnel. La seva història va començar abans del confinament, quan cursava primer d’ESO. Els companys li feien bullying cada dia pel seu físic i fins i tot la van marginar dels grups de classe. Les xarxes socials ho van empitjorar tot, ja que l’assetjament diari també es va traslladar al WhatsApp i a l’Instagram. La Irene sempre havia tingut caràcter, però poc a poc la timidesa es va anar obrint pas i quan va arribar la pandèmia ja estava tot perdut.
El confinament li va servir de refugi. “Va veure que podia estar en un entorn segur per a ella i que no li calia relacionar-se amb l’exterior”, explica la seva mare. Els dos mesos a casa, seguits de l’estiu, van fer que desenvolupés fòbia social. En el moment de tornar a l’escola van començar l’insomni, l’ansietat i els pensaments suïcides. També va comportar un canvi d’estil: va deixar els pantalons ajustats per passar-se a la roba ampla, roba d’home per intentar passar desapercebuda, i a les dessuadores fes el temps que fes. La mascareta, sempre posada, inclús al menjador. Molts dies no podia assistir a classe pels atacs d’ansietat que li causava haver d’enfrontar-se a les burles dels companys. Patia en silenci i els seus pares no entenien aquest canvi d’actitud.
“Només volia dormir i que tot s’acabés”
Dues vegades va prendre pastilles per acabar amb aquest patiment. La Irene explica que estava “esgotada” i “només volia dormir i que tot s’acabés”. “Tenia aquests pensaments tot el dia, hi havia de lluitar molt”, assegura. Els seus pares no ho van saber fins que, després d’una forta discussió, ella els va explicar el perquè del seu canvi d’actitud a casa. De seguida van portar-la a la consulta d’una psiquiatra que, després d’unes anàlisis, li va diagnosticar depressió. Després d’un mes de tractament encara no havia notat cap canvi, cosa que la va portar a autolesionar-se.
La seva mare lamenta que una de les opcions que els van donar fos “inviable” per l’escassetat de recursos que el Govern destina a la salut mental. “Ens van dir que una bona opció per a ella seria anar a un centre de dia amb terapeutes i professors perquè no perdés l’any, però la llista d’espera era de sis mesos”, explica la mare. I afegeix que les persones que tenen intenció de suïcidar-se no poden posar en “pausa” el seu patiment fins que s’alliberi una plaça. A més, assenyala que la seva filla estaria a la mateixa classe que persones amb problemes d’agressivitat o trastorns de conducta alimentària i no en un lloc on es tractés específicament la depressió o la fòbia social que porten a la conducta suïcida.
Un 18% dels menors s’autolesionen abans d’arribar a la majoria d’edat
Un 30% dels adolescents ja tenia pensaments suïcides abans de la pandèmia
La Irene és només una cas del total d’adolescents que ha intentat treure’s la vida en els dos últims anys. Segons les dades de l’Associació Espanyola de Pediatria, abans de la pandèmia ja hi havia un 30% dels adolescents que havien tingut pensaments suïcides, i un 10% ho havien intentat seriosament. La xifra després de dos anys de pandèmia és encara més esfereïdora: s’han registrat un 145% més de trucades de menors amb pensaments suïcides i intents de treure’s la vida i un 180% més d’autolesions. De fet, es calcula que fins al 18% dels menors s’autolesionen abans de fer 18 anys.
Davant l’increment exponencial de casos de depressions i conductes suïcides en adolescents, l’Associació Espanyola de Pediatria va decidir crear un grup de treball multidisciplinari de salut mental en la infantesa per tal que fes un seguiment d’aquesta tendència i proposés recomanacions per disminuir la mortalitat per suïcidi, en un moment en què és la segona causa de mort en aquest grup d’edat només per darrere dels tumors malignes.
Diferència de gènere també en els intents de suïcidi
La pandèmia ha contribuït a deteriorar la salut mental dels més joves, tal com demostren les dades. L’any 2020 es van suïcidar a l’estat espanyol catorze menors de 15 anys, el doble que l’any anterior. Les dones, a més, surten més mal parades, ja que la presència de símptomes depressius, una exposició més gran a la Covid i un major consum de xarxes socials són factors de risc per la conducta suïcida.
La directora del servei de psiquiatria del Parc Taulí, Montserrat Pàmies, posa dades a aquesta diferència entre gèneres. Assegura que els intents de suïcidi en noies d’entre 12 i 18 anys van incrementar un 195% entre el 2020 i el 2021, mentre que en nois l’increment va ser només del 10%. “Amb l’estrés sostingut que va provocar la pandèmia, l’aïllament social i les dificultats per fer esport va augmentar el malestar i, per tant, aquest tipus de conductes”, explica Pàmies.
Les xarxes socials i la pressió estètica, una empenta al suïcidi
La mare de la Irene té molt clar que les xarxes socials han contribuït al problema de la seva filla. Ja no només per l’assetjament virtual a què la sotmetien els companys, sinó perquè mostren vides i cossos perfectes que “la fan odiar la seva realitat”. “Segueix moltes noies que li semblen perfectes, quan això no és la realitat”, lamenta. Les xarxes socials l’han portat a “odiar” el seu cos, segons explica ella mateixa. “Em fan sentir grassa i lletja”, assegura.
La psicòloga infantil Alba Farran, que tracta la fòbia social de la Irene des de fa gairebé un any, alerta que no és un cas aïllat i que les xarxes socials afecten “greument” l’autoestima dels més joves. “Veuen un món on tot és perfecte, ningú té problemes i tots tenen un físic espectacular”, explica. A més, la pressió estètica a la qual estan sotmesos els genera ansietat i depressió i, com en el cas de la Irene, podria portar a desenvolupar pensaments suïcides.
Com a manera de pal·liar aquests efectes, Farran creu que els influencers haurien d’estar obligats a especificar si hi ha retocs en les seves fotografies o si han fet servir filtres. “Seria una manera que els adolescents veiessin que allò no existeix, que si és perfecte és perquè està retocat”, argumenta.
Pàmies coincideix amb Farran i assegura que fa anys que vivim en “un entorn virtual on tothom mostra la seva millor part”. Per això, explica, els adolescents volen “igualar-se” als influencers i comparen les seves vides amb les dels famosos i això fa que la seva autoestima empitjori. “Això és així i seguirà sent així, per tant no podem criticar-ho i prou sinó integrar-ho en l’educació”, resol la directora de psiquiatria del Taulí.
Les pel·lícules i l’efecte crida
A banda de les xarxes socials, les pel·lícules i sèries tenen molta influència en els adolescents. L’auge de sèries com ara Por trece razones, que tracten el tema del suïcidi, poden comportar un efecte crida. “Aquestes sèries els poden mostrar una sortida que potser no havien pensat fins llavors”, denuncia la mare de la Irene, que assegura que la seva filla “es va sentir molt identificada” amb la protagonista de Por trece razones, que es va suïcidar per l’assetjament dels seus companys d’escola.
“No sé si és bo per trencar el tabú sobre la salut mental, però a la meva filla segurament li va donar idees sobre com acabar amb el patiment que sentia”, alerta. Considera que hi ha massa sèries que tracten aquest tema i que poden produir un “efecte crida”. “Igual que els mitjans intenten evitar mostrar el suïcidi ho haurien de fer les pel·lícules i les sèries”, demana.
Ben al contrari, la doctora Pàmies considera que és necessari parlar del suïcidi, però sempre acompanyat d’un “recurs” com ara un número de telèfon on trucar, per tal que sàpiguen on poden recórrer per sortir de la situació. Sobre la polèmica sèrie, la directora de psiquiatria del Taulí assegura que als EUA es va notar un increment dels suïcidis quan va sortir la sèrie, però després es van reduir. “Hi va haver un cert efecte contagi però quan es va parlar en profunditat del suïcidi es va aturar”, explica. La qüestió, defensa, és “no amagar el suïcidi” sinó “donar sempre solucions”.
Carències del sistema i solucions al problema
L’Associació Espanyola de Pediatria considera que el sistema de salut té moltes carències respecte aquesta problemàtica. Un d’ells és l’absència de programes de prevenció del suïcidi homologables arreu de l’estat espanyol. També alerten que cal formació específica sobre salut mental i recursos per als professionals que treballen amb nens i adolescents ja sigui a les escoles com a l’àmbit sanitari.
L’AEP avisa que s’està produint un col·lapse dels serveis d’atenció primària i d’urgències sobre salut mental, per la qual cosa plantegen la necessitat de crear una estratègia unificada de prevenció del suïcidi per disminuir la mortalitat per suïcidi sobretot en aquesta franja d’edat. L’ssociació insisteix que cal un pla de prevenció i més recursos per a atendre els infants i joves amb problemes d’aquest tipus.
