La responsabilitat és del Govern. Aquesta és la conclusió final, i genèrica, de l’auditoria interna encarregada per Plataforma Educativa, que integra les entitats embolicades en el cas DGAIA, com ara la Fundació Resilis i la Fundació Mercè Fontanilles. L’informe final, signat per Judilex, una consultora experta en compliment normatiu (compliance) respon a una comunicació rebuda per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre les irregularitats denunciades per un treballador d’aquestes entitats que tenen delegats els serveis amb joves tutelats i extutelats de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència a la demarcació de les comarques de Girona. Un denunciant que, per altra banda, té la protecció legal de denunciant de corrupció que pot atorgar l’Oficina Antifrau, que investiga el cas.
L’auditoria, de deu pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, va ser lliurada al Parlament per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, el passat 10 de desembre, com a resposta a una petició d’informació de Vox. Val a dir que l’instructor de l’auditoria és un exmagistrat de l’Audiència de Barcelona. Segons l’informe, la responsabilitat del cobrament indegut de prestacions per part de joves tutelats o extutelats és una responsabilitat “únicament” del Govern, que és qui té el poder per “concedir, suspendre o cancel·lar” els pagaments, i nega que hi hagi censura en els informes per continuar cobrant el servei que “insinua el denunciant”.
Ara bé, l’informe sí que reflecteix el desori en el control de les prestacions i la manca de comunicació entre els beneficiaris de les prestacions, les entitats que gestionen la tutela o l’acompanyament de l’extutelat i l’administració de la Generalitat de Catalunya. En tot cas, nega una “possible gestió fraudulenta” dels recursos públics i al·lega que el fet que els joves cobrin o no cobrin les prestacions és “irrellevant” per a les entitats. Sí que proposa canviar els protocols per informar millor de les condicions i els deures que suposa cobrar una prestació d’aquestes característiques. Comptat i debatut, tot i que l’informe mostra el desgavell en el control de les prestacions, les fundacions investigades es treuen les puces de sobre i apunten a la responsabilitat de l’administració. De fet, l’informe deixa entreveure que cap de les parts implicades va fer la feina tal com pertocava, però defensa que això no ha beneficiat cap de les entitats i afirma que ha comportat cap sanció per als beneficiaris, que només han hagut de retornar part dels diners.
Petició de l’Oficina Antifrau
L’auditoria interna es produeix arran d’una petició de l’oficina Antifrau del setembre de 2024, “amb relació a una possible gestió fraudulenta d’unes subvencions i ajuts públics” per part del SEVAP de Girona, acrònim del Servei del Servei de Valoració i Seguiment de les Persones Joves Extutelades que són beneficiàries de prestacions econòmiques. Un servei gestionat per la UTE Fundació Mercè Fontanilles- Resilis. L’origen de la comunicació de l’OAC és en una denúncia d’un treballador del mateix servei, actualment acollit a les mesures de protecció previstes per a alertadors en aquests casos.
En aquest marc, Plataforma Educativa va decidir ordenar una “investigació interna” a través del seu comitè de compliment normatiu. L’objectiu era “comprovar la veracitat i exactitud dels fets denunciats i analitzar les possibles falles en els protocols i sistemes de control intern i proposar mesures correctores”. L’informe detalla que l’instructor de la investigació va demanar a Antifrau poder entrevistar-se amb el denunciant, i que l’OAC no hi va posar cap inconvenient, tot i que no es va poder celebrar la trobada perquè el denunciant es troba en situació de baixa laboral sense data de reincorporació. Per aquest motiu es va prescindir de l’entrevista “sense perjudici que el denunciat pogués ser escoltat més endavant i ampliar l’informe”.
Dos serveis, dues denúncies
L’informe contextualitza els dos serveis denunciats. Ras i curt, és el Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació, (SPAE), de Resilis, i el servei de SEVAP de Girona, així com les possibles interrelacions entre els dos serveis. Per una banda, hi ha l’SPAE, que es dedica a proporcionar als joves tutelats en pisos assistits on tècnics de l’entitat els acompanyen per tal de “potenciar el seu procés d’autonomia personal”. És, doncs, una gestió delegada, per part de la Fundació Resilis, dels pisos assistits. Per aquestes funcions, l’entitat percep una retribució oficial a partir d’uns mòduls determinats per llei.
L’informe es preocupa de deixar clar que és la Generalitat qui “resol sobre l’assignació d’aquestes ajudes als joves i que els assigna als pisos assistits”. De fet, l’auditoria posa negre sobre blanc que “hi ha un tècnic de l’administració encarregat de la tramitació i el seguiment permanent de la situació personal de cadascun dels joves”. L’auditor sentencia que “el seguiment de les prestacions econòmiques atorgades als joves que es troben en un pis assistit correspon als tècnics de l’administració encarregats de cada expedient”.
Ara bé, el mateix auditor no es descuida d’aportar un detall gens menor, com és que “són les persones tècniques educadores -personal de les entitats- i que treballen de forma directa amb aquests joves són les que tenen un coneixement de cadascun”. És a dir, “les que saben si estan o no treballant i les que han d’informar els tècnics de l’administració dels possibles canvis en la situació econòmica dels joves“, per decidir si han de continuar percebent la prestació i si s’ha de modificar la quantitat, o bé si hi ha d’haver copagament de l’habitatge per part del jove quan comença a tenir una feina remunerada.
Les entitats no tenen cap interès a mantenir una situació irregular, segons l’auditor
La investigació interna també assenyala que les prestacions econòmiques dels joves “no afecten econòmicament l’entitat”. Així, exemplifiquen que, si algun dels joves ha d’efectuar un copagament per estar-se en un pis, Resilis hauria de cobrar-li l’import d’aquest copagament i la resta l’hauria de facturar al departament de Drets Socials. En cas contrari, “l’entitat seguirà percebent els mateixos ingressos per cada jove usuari d’aquests pisos”.
Això vol dir que, sia com sia, l’entitat no guanya ni perd encara que la situació canviï, no l’afecta si no és l’administració la que paga la quantitat establerta, perquè o bé cobra de la Generalitat o del jove que fa servir el servei. Per tant, a criteri de l’auditor, “pot afirmar-se que no es detecta cap possible situació amb relació a aquestes prestacions que de forma directa o indirecta pugui beneficiar Resilis”. En conseqüència, l’autor de l’informe descarta que “l’entitat o els seus membres hagin pogut actuar com insinua la denúncia”, ja que considera que no en trauria cap benefici, que no té cap motiu per actuar d’aquesta manera, emparant un frau.
El SEVAP de Girona
Pel que fa al SEVAP de Girona, que acompanya els joves que han deixat els pisos tutelats, “l’UTE de les dues fundacions percep una prestació pública i determinada absolutament independent del contingut i les decisions preses”. És a dir, segons emfatitza l’informe, “la retribució d’aquest servei en cap cas està de forma directa o indirecta vinculada a l’emissió d’informes que valorin o no la necessitat d’extingir les prestacions que perceben els joves extutelats beneficiaris del servei”.
En tot cas, els tècnics de les entitats “emeten informes valoratius sobre les possibles concessions o extincions de les prestacions, d’acord amb la informació de què disposen”. Ara bé, subratlla l’instructor que “la resolució final l’emet l’organisme corresponent de la Generalitat de Catalunya”. D’aquesta manera, els tècnics només elaboren aquests informes amb el “coneixement sobre la situació concreta de cada jove” i qualsevol cosa que detectin s’ha de remetre a la Generalitat, que és qui pren la decisió final.
“De les investigacions realitzades no ha sorgit cap element del qual es pugui inferir una actuació irregular o il·legal, i molt menys penalment rellevant, per part de les persones tècniques i responsables del servei del SEVAP de Girona”, afirma l’auditoria. En el mateix sentit, assegura que les investigacions “han permès comprovar que no existeix cap motiu econòmic -ni de cap mena- pel qual l’entitat i els seus treballadors poguessin col·laborar en l’obtenció suposadament fraudulenta de prestacions per part dels joves extutelats”. És més, asseveren que “s’ha pogut comprovar que el servei es va dur a terme de forma professional i ajustada a la normativa aplicable”.
L’auditoria nega que se censuressin informes, però admet que s’hi van fer “modificacions”
En definitiva, l’informe conclou que, “contràriament al que s’expressa en la denúncia, no s’ha acreditat cap situació de malversació o de qualsevol altra conducta il·legal o contrària a l’ètica exigida als integrants de Plataforma Educativa”. Per això fan constar que “no pot obviar-se que la concessió, suspensió o revocació d’aquestes prestacions és una decisió que només la pot prendre l’àrea corresponent del Departament de Drets Socials, sense que ni la Fundació Resilis ni la Fundació Mercè Fontanilles hi puguin intervenir”. “Qualsevol decisió en aquest àmbit està plenament validada pels responsables de l’administració de la Generalitat de Catalunya”, conclou la instrucció.
En qualsevol cas, l’auditor no pot amagar l’evidència que hi ha hagut cobraments indeguts. Però assegura, tot cobrint les entitats que li han encarregat l’informe, que aquests cobraments “no s’acredita que siguin a causa d’un engany i mal assessorament dels professionals dels serveis, sinó perquè les persones afectades no havien comunicat adequadament la seva situació econòmica”.
En aquesta línia, l’auditoria descarta que hi hagi hagut “cap censura” en els informes de tècnics de les entitats, que és el que denuncia el testimoni protegit. Però sí que reconeix que s’hi van fer “modificacions” sobre “aspectes formals i justificats en la innecessària consignació dels antecedents del cas per no ser útils ni pertinents per a la naturalesa de l’informe. Així, remarca que les “modificacions” no tenien cap efecte perquè no pretenien “esmenar la decisió del tècnic”. “En cap cas es va procedir en el sentit que apunta o insinua el denunciant”, que manté que es modificaven els informes per poder mantenir prestacions indegudament.
Malgrat aquesta defensa, en la part final l’informe recomana canviar el protocol i consultar amb un “fiscalista” per elaborar un “decàleg clar i detallat” sobre els drets i obligacions que comporta percebre aquestes prestacions.
