El feminisme és el moviment que més coses ha canviat en els últims anys i el 8-M s’ha convertit una data molt esperada per continuar reivindicant la igualtat entre homes i dones. Ha aconseguit situar-se al centre del debat per primera vegada a la història, però, malgrat aquests avenços, hi ha assignatures pendents per al moviment.
“Queden moltes coses per fer”, avisa Isabel Villegas, experta en feminisme de la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu que troba més urgent i important és situar al centre del debat la masculinitat tòxica que encara impera en molts àmbits de la societat. Per fer-ho, assegura, cal analitzar com “interpel·lar els homes cis-heterosexuals” perquè no se sentin “atacats” pel feminisme sinó que es considerin “part del moviment”. “Hem de trobar la manera d’ensenyar-los com el feminisme els pot millorar la vida, però per fer-ho cal un debat més sa, més obert i allunyat del punitivisme”, assenyala. A banda, cita quatre àmbits més on el feminisme ha de continuar avançant:
1. Bretxa salarial i sostre de vidre
Una assignatura pendent crònica és la d’eliminar la bretxa salarial i trencar el sostre de vidre. “El feminisme ha de continuar treballant per revolucionar el patriarcat i el capitalisme, l’única manera de posar fi a aquestes discriminacions”, apunta Villegas, que creu que per resoldre-ho “s’ha de reiniciar” el sistema en què vivim. “El problema de la falta d’accés a llocs de feina o els salaris baixos són el que hi ha darrere, la construcció del patriarcat”, insisteix.
Per la seva banda, Núria Sara, professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la unitat d’igualtat de la universitat, apunta que aquest és un àmbit on s’ha avançat molt en els últims anys, tot i que recorda que a partir de mitjans del mes de novembre “és com si les dones treballessin gratuïtament” per la diferència de sou anual entre ells i elles. Un altre mecanisme que es continua fent servir per mantenir la bretxa salarial, apunta, és donar a les dones una categoria laboral inferior a la dels homes però amb les mateixes responsabilitats.
2. Abordar les violències contra les dones
Tot i que l’assignatura pendent que més visibilitat té és la d’igualar els salaris amb els homes, Sara apunta que la qüestió més urgent és l’abordatge de les violències que pateixen les dones. “Hi ha un nou tipus de violència, la digital, que ha augmentat la percepció de ser jutjades i atacades”, assenyala l’experta, que crida a abordar com a societat les “inacceptables” xifres de feminicidis.
En aquest sentit, Villegas creu que el feminisme està virant cap a una tendència “massa punitiva”. Ho diu en el sentit que sovint “es ven que els grans assoliments són les lleis feministes” com la polèmica ‘només sí és sí’ quan “en realitat són només un pas intermedi”. “No ens podem quedar aquí”, subratlla. “Per ara tot es mou al voltant de les lleis que castiguen, de les condemnes i de les penes. Però hem d’avançar cap a altres eines, aconseguir que aquestes lleis no siguin necessàries”, raona l’experta.
El contrari, assegura, són “pedaços”, ja entén que el cal és “repensar les dinàmiques del poder”. Aquestes dinàmiques inclouen les relacions sexoafectives i les comunitàries. “El feminisme pot canviar-ho tot i s’ha de traslladar precisament aquest missatge”, conclou Villegas.
3. Igualar les tasques de casa i afavorir la conciliació
Un altre clàssic del feminisme i que la pandèmia ha empitjorat és la reivindicació de la conciliació laboral. “La Covid ha revertit els guanys històrics que s’havien aconseguit pel que fa a la conciliació”, lamenta Núria Sara. Apunta que no hi ha una programació o una gestió del temps que permeti a les dones treballar i viure “sense deixar-s’hi la salut”, en especial durant la criança o atenció a les persones dependents.
El teletreball, segons apunta la directora de la unitat d’igualtat de la UB, podria ser una solució a alguns dels problemes generats per la manca de conciliació, però seria també l’origen d’altres dificultats per a les dones. “Si només les dones s’acullen al teletreball i no hi ha separació entre l’àmbit professional i el familiar minva la seva participació social i política”, alerta Sara, que afegeix que les dones continuen sent les que demanen més mitges jornades o programes laborals flexibles. “També som les que viatgem menys. Ells fan vida i política fora mentre nosaltres continuem a dins”, critica.
4. Garantir un feminisme interseccional i transversal
La interseccionalitat i la transversalitat són dues qüestions cabdals per a les expertes. Sara crida a trencar amb la idea del feminisme com un moviment protagonitzat per dones blanques i de classe mitjana o alta. “Hem d’entendre com altres eixos d’opressió –la raça, l’orientació sexual o la identitat de gènere– poden confluir per fer la vida de la dona encara més difícil”, raona l’experta, que creu que algunes dones tenen una vida més complicada perquè, al fet de ser dones, s’hi sumen les etiquetes o adscripcions socials. “Tots aquests eixos disminueixen el seu rang d’oportunitats, que ja és més baix que el dels homes pel fet de ser dones”, afegeix.
Per això, apunta que si es lluita per obtenir beneficis socials per a les dones, cal tenir en compte a aquelles que porten càrregues més pesades i poden quedar-se enrere. “És essencial que el feminisme sigui el màxim inclusiu possible”, conclou.
Villegas també veu important implicar la gent de 50 anys i 60 anys en el moviment feminista, perquè les dones d’aquesta edat pateixen el masclisme i els homes, la masculinitat tòxica que els han inculcat.
L’ànsia de canvi, una bona notícia que no es pot passar per alt
Villegas insisteix a recordar que “s’ha avançat molt” encara que no sigui suficient i celebra que a Occident hi hagi molta més consciència sobre què és el feminisme i el que suposa. “Es mira què és l’home i la dona amb ànsia de canvi i això és molt important”, subratlla. També destaca que “els qui s’ho miren críticament almenys s’ho miren”, cosa que abans no passava. “Haver-ho posat al focus és un gran guany”, insisteix abans de concloure que el feminisme “ja és indispensable per a totes les capes socials” i això en cap cas s’ha de menystenir.
2
