Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) assegura que l’ús problemàtic de les xarxes socials està associat amb més malestar psicològic i amb una pitjor valoració general de la vida, i aquest impacte és més fort entre els que són d’entorns socioeconòmics més desafavorits. És un estudi internacional que forma part del World Happiness Report 2026, que publica aquest dijous les Nacions Unides, i que compta amb dades de més de 330.000 adolescents de 43 països.
Els joves de famílies amb menys recursos socioeconòmics apareixen com els més vulnerables. En comparació amb els adolescents de nivell socioeconòmic baix, els adolescents de nivell socioeconòmic alt mostren una associació aproximadament entre un 5% i un 10% més feble entre ús problemàtic i queixes psicològiques, i una reducció aproximadament d’un 10–13% en la relació negativa entre ús problemàtic i satisfacció amb la vida. A més, els adolescents que presenten patrons més compulsius, addictius o desregulats de l’ús digital tendeixen també a mostrar pitjors indicadors de benestar subjectiu.
Els resultats mostren que un augment en l’ús problemàtic s’associa amb un increment aproximat de 0,16 punts en queixes psicològiques i amb una disminució d’uns 0,19 punts en satisfacció amb la vida a una escala de 0 a 10, fet que suposa un augment d’un 10% a les quedes psicològiques i una reducció de “entorn a un 3%”. Pablo Gracia, professor de la UAB i autor principal de l’estudi, reclama “avançar cap a entorns digitals més equitatius mitjançant una combinació de regulació de plataformes, suport a les famílies, educació digital a les escoles i serveis de salut mental accessibles”. L’objectiu, assenyala, ha de ser que tots els adolescents, amb independència del seu origen social, puguin relacionar-se amb el món digital de manera segura i compatible amb el seu benestar.
Els països anglo-cèltics són els més afectats per aquesta problemàtica
S’ha detectat que la problemàtica és més gran als països anglo-cèltics (Canadà, Irlanda i Regne Unit), mentre que és menor a la regió del Caucas i del mar Negre (Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i Turquia). L’estudi troba que les desigualtats socioeconòmiques en la relació entre ús problemàtic i benestar són clares en moltes regions europees, però relativament febles als països mediterranis, com Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta i Xipre.
En aquest sentit, l’estat espanyol se situa entre el grup de països on la relació entre ús problemàtic de xarxes i reducció de benestar és menor, situat en la posició 40 del total de 43 països pel que fa a les queixes psicològiques i en la posició 31 pel que fa a l’avaluació de la vida. També destaca que l’associació negativa entre l’ús problemàtic de les xarxes socials i el benestar adolescent es va intensificar entre el 2018 i el 2022: s’observa a la majoria de regions i per a tots els grups socioeconòmics estudiats, cosa que apunta a un “deteriorament general del context digital adolescent els últims anys i, en concret a la pandèmia del Covid-19”.
