Vuit carrers de Lleida tenen encara noms que fan honor a persones vinculades directament amb la repressió franquista. Tal com s’explicita en el manifest ‘Lleida lliure de franquisme’, tots ells van ser exalcaldes o càrrecs del règim dictatorial o defensors del cop d’estat del 1936. Però tal com denuncien els grups de l’oposició, un dels casos “més flagrants” és el de l’exalcalde Ramón Areny Batlle. Segons un informe presentat a la Comissió Especial de Carrers per part de la Crida per Lleida-CUP, Areny va ser alcalde des del 1939 al 1941, període en el qual es van deportar diversos habitants de Lleida, tancats al camp de refugiats d’Angulema cap a Mathausen.
Ara bé, segons Sergi Talamonte, portaveu del Comú de Lleida, aquests casos només són la punta de l’iceberg. “La desena de carrers dels quals es parla més tan sols són els casos més flagrants, però si mirem de forma rigorosa el respecte als drets humans, també es constata que tenim carrers dedicats a personatges que van participar en el cop d’Estat a Argentina”, ha exemplificat. Els grups de l’oposició coincideixen també que la retirada d’aquests noms en el nomenclàtor de la ciutat de Lleida seria una molt bona oportunitat per equilibrar-hi la presència femenina amb la masculina: “Tenim molt poques dones, i la majoria són verges i santes“, es lamenta el portaveu del Comú.
Ros acusa l’oposició de fer demgogia
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va expressar el seu posicionament en l’últim ple ordinari de l’any 2016, davant les preguntes dels grups d’ERC, la Crida-CUP i el Comú. Malgrat expressar el “seu absolut respecte pels signants del manifest”, va titllar de “demagog” l’ús “partidista” d’algunes formacions, que va dir que només volen erosionar el seu govern i a ell “personalment”. En aquest sentit, va recordar altres casos en els quals el seu equip de govern va participar en canvis de noms de carrers franquistes. “La feina ja s’ha fet“, va resumir.
Ros va dir també que alguns dels noms dels carrers que l’oposició vol treure els van concedir “ajuntaments tan democràtics com aquests”, i va llançar un repte als grups que demanen retirar els noms, a qui va acusar de voler confondre simbologia franquista amb història de la ciutat: “Demanaran eliminar totes les obres i equipaments fets durant el franquisme?“.
En aquest sentit, el regidor de Participació Ciutadana del consistori, Joan Gómez, creu que “és molt important veure l’obra que van fer aquests alcaldes” i que no tots eren franquistes: “Es van trobar en el context que es van trobar”, ha explicat en declaracions a aquest diari. En aquest sentit, posa de manifest que “la neteja de vestigis franquistes a la ciutat ja es va fer als anys 80” i acusa l’oposició de fer lluita partidista, i “fomentar la discussió sobre el nomenclator perquè no poden criticar la gestió”, assegura. “Si entrem en aquest debat, acabarem posant números als carrers“, conclou.
En resposta a la pregunta d’ERC, la Crida i el Comú sobre què pensava fer amb els carrers esmentats, va dir que en el consistori “hi ha via mecanismes de participació”, i que “si la majoria de veïns del carrer -majors d’edat- recollien firmes” prendria mesures en aquest sentit.
Una informe, múltiples interpretacions
En aquest sentit, la representant de Ciutadans al consistori, Angeles Ribas, ha argumentat a El Món que el seu partit “evidentment és contrari al fet que persones que han participat en afusellaments tinguin un carrer a la ciutat”, però que la Comissió de Carrers no va dictaminar que s’haguessin treure les plaques franquistes”. Una afirmació que Talamonte critica com “una veritat a mitges malintencionada“: “Que la Comissió no digui explícitament que s’hagin de treure, no significa que digui que s’han de mantenir”, ha argumentat.
Aquest estudi es va elaborar entre els mesos de gener i juny del 2016, per una moció aprovada del grup de CiU, i paral·lela a una de la Crida i ERC per treure els carrers directament que no va veure la llum verda. Precisament, des d’ERC apunten que els nacionalistes al principi van ser més tebis amb la reivindicació, però al final han fet costat als partits que volen treure les plaques. A banda de fer una breu biografia de cada personatge, l’informe concloïa que “no es pot fer una actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria“. Alhora, dubta que alguns dels vuit noms, com el de Luís Besa, sigui pertinent suprimir-lo, però també apunta que n’hi ha altres més enllà dels que l’oposició vol retirar que sí estan vinculats amb el franquisme, tal com apuntava Talamonte.
“El PSC vol mantenir la cadira”
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha qualificat en declaracions a El Món d'”incomprensible i contrari a la interpretació de la nostra història” el posicionament polític dels grups contraris a retirar la placa, i assegura que l’Ajuntament té “perfectament” el mandat per fer que aquestes plaques desapareguin. L’explicació que donen des del Comú de Lleida al fet que el PSC no defensi de forma activa la desaparició d’aquests noms als carrers és que “el govern vol mantenir la cadira, i que depèn políticament d’unes formacions (el PP i C’s) que no volen revisar el passat“.
Per la seva banda, Juvilà, de la Crida nega que sigui així, i creu que el PSC a la ciutat defensa “de forma activa” que les plaques es mantinguin perquè realment creuen que són persones que van fer una bona tasca a la ciutat. Una tesi dels defensors de mantenir els noms que des d’ERC han ridiculitzat: “Franco també va fer molts pantans“, ha ironitzat Vega, que assegura que alguns dels alcaldes “simplement van reconstruir” una part de la ciutat que abans havien arrasat, la qual cosa “no és cap mèrit”.
Tant des d’ERC com des de la Crida, i també des del grup d’electors del Comú de Lleida, s’argumenta que un dels frens a canviar els noms d’aquestes vies és que en alguns casos es tracti de “famílies amb molt poder i influència a la ciutat encara“.
L’oposició vol evitar un Monument de Tortosa 2.0
D’una banda, Ribas, de C’s, s’ha mostrat favorable al fet que “la ciutadania decideixi sobre els carrers“, però també adverteix que “l’última paraula sempre la tindrà l’alcalde”. Una postura que els partits que volen treure les plaques franquistes rebutgen, concretament des d’ERC s’oposen a “repetir el que va passar a Tortosa”. Tant els republicans com la Crida i el Comú coincideixen a assenyalar que els drets humans i la dignitat no són “ni votables ni negociables”.
L’últim episodi d’aquest cas es va produir el passat desembre, quan la Guàrdia Urbana de Lleida van sorprendre tres joves de l’organització juvenil Arran arrancant part d’aquestes plaques. A més, els joves van saber l’11 de gener que s’obrien diligències contra ells per la via penal per un delicte de furts i danys, i es demana per a ells sancions de com a mínim 180 euros. La Crida va demanar explicacions a la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres, i alhora el seu portaveu Pau Juvilà ha manifestat la seva incomprensió a aquest diari: “L’Ajuntament es nega a retirar la simbologia franquista i a sobre sanciona a qui ho fa“, lamenta.
Qui és qui als carrers de Lleida?
A banda de l’exalcalde Areny, que durant el seu mandat es van deportar lleidetans a camps de concentració nazis, Recasens, que no va arribar mai a exercir el càrrec, o Lluís Besa, que l’informe dubta que sigui un càrrec vinculat a la repressió franquista, hi ha més carrers a l’ull de l’huracà. Pel cap baix, en serien cinc més. Segons l’informe complementari al de la Comissió de Carrers elaborat per la CUP, té una placa Carmelo Fenech, un delegat d’Hisenda a la ciutat durant els primers anys de la dictadura o Juan Manuel Nadal i Gaya, “un dels prohoms franquistes més importants a la ciutat” que va lluitar en l’exèrcit franquista.
També van participar en l’aixecament militar, segons aquest estudi, els germans Jesús i Lluís Recasens, que tenen un sol carrer. Els altres dos alcaldes amb una placa a la ciutat són Casimiro Sangenís i Miquel Montaña, que van exercir els anys 1967-74 i 1974-76 respectivament. Ara bé, Talamonte, del Comú de Lleida és optimista amb que aquests noms acabin desapareixent, amb la intervenció de la Generalitat via “Llei de Memòria Històrica”, però l’actuació del consistori “haurà estat vergonyosa”, segons el representant del Comú de Lleida.
En aquesta línia, Cruanyes concreta que la llei d’acompanyament dels pressupostos inclourà una disposició que ja no recomanarà “sinó obligarà” a retirar aquesta simbologia. D’aquesta manera també desapareixerien diverses plaques amb el jou i les fletxes de l’Instituto Nacional de la Vivienda que encara queden en alguns pisos, que són segons el Memorial Democràtic el 93 % dels símbols franquistes que hi ha a Catalunya.
