Vox continua collant els seus adversaris a través dels tribunals. Ara, els dos senadors d’ERC per designació del Parlament, Josep Maria Reniu i Adelina Escadell, per la fórmula de jurament del càrrec triada. Segons ha informat Vox, han interposat un recurs d’empara per tal que no assumeixin la condició de senadors. Segons el seu criteri, no haurien acatat la Constitució amb els seus juraments. De fet, Vox ja va interposar un recurs, aquella vegada amb el PP, contra el jurament de senadors i diputats independentistes quan es van constituir les dues cambres espanyoles d’aquesta legislatura. I el recurs es va admetre a tràmit amb un escrit en què el mateix TC advertència que “s’obria a canviar la doctrina”. És a dir, que ja avançava que podia arribar a donar la raó d’alguna manera als autors del recurs el dia que emeti sentència, que encara no s’ha produït.
En aquest cas, tant Escadell com Reniu, van acatar la Constitució en català i amb la fórmula de “per la llibertat dels presos polítics, per la tornada de les persones exiliades, mentre no tinguem Constitució de la república catalana, per imperatiu legal, prometo”. La resposta va ser acceptada per la presidenta del Senat, Pilar Llop, que va assegurar que obtenien la plena condició de senadors. Les paraules de Llop van provocar una veritable esbroncada a la bancada popular, i l’altra part de l’hemicicle va aplaudir.
El recurs de Vox no és gratuït. La formació sap perfectament que, des del 21 d’abril, els magistrats estudien com revisar la seva doctrina respecte de les fórmules d’acatament. Aleshores, el tribunal va acceptar a tràmit sengles recursos de Vox i el PP perquè era una ocasió per aclarir o canviar la doctrina de tribunal, com a conseqüència de l’aparició de noves realitats socials i perquè l’assumpte suscitat transcendeix el cas concret perquè podria
tenir unes conseqüències polítiques generals”.
Els recurrents al·leguen que s’han pogut lesionar els drets a la participació dels ciutadans en els assumptes públics a través dels seus representants (art. 23.1 CE) i a romandre en l’exercici del seu càrrec representatiu en condicions d’igualtat (Art. 23.2CE).
2 
