El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha centrat l’atenció política dels actes i les protestes del Día de la Hispanidad. Mentre el cap de l’executiu català és a Madrid per la tradicional desfilada militar espanyola, una imatge que feia més d’una dècada que no es vivia, l’extrema dreta ha carregat contra Illa per la seva absència en la marxa unionista, organitzada per Catalunya Suma, que ha aplegat unes 500 persones, segons fonts municipals, a la plaça Catalunya de Barcelona. El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha retret al PSC que tot i que Salvador Illa vagi als actes del 12-O a Madrid, “cap líder de la formació” participi en la manifestació de Barcelona. Precisament, en declaracions des de Barcelona, ha acusat la formació socialista i Illa de ser una “estafa política”: “Es van presentar com a alternativa al separatisme i estan liderant el continuisme a les polítiques separatistes”, ha reblat el líder de la formació ultra.
El líder de Vox critica que, tot i que Illa hagi fet acte de presència en la celebració de la capital espanyola, durant aquestes primeres setmanes com a president de la Generalitat s’hagi reunit a Palau amb l’expresident Quim Torra, entre d’altres. En aquesta línia, també acusa el cap de l’executiu català de mantenir “converses privades” amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. Ignacio Garriga també ha retret al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que parli de “normalitat institucional” -tal com el líder de la Moncloa ha defensat en diverses davant les baronies del PSOE i l’oposició dels populars. Per al dirigent de l’extrema dreta, a Catalunya no hi ha una normalitat institucional perquè aquesta setmana la Mesa del Parlament va admetre a tràmit una proposta de resolució d’Aliança Catalana sobre la independència.
El PP posa l’accent en l'”orgull” de ser espanyol
El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha aprofitat la concentració barcelonina amb motiu del 12-O per reivindicar “l’orgull” de ser espanyol: “No hi ha una manera més maca de ser espanyol que ser català”. Durant una breu intervenció als mitjans de comunicació prèvia a l’inici de la manifestació, el dirigent dels populars ha centrat el seu discurs a parlar de “germanor” amb els “pobles d’Hispanoamèrica” com Cuba, Veneçuela o Nicaragua, a qui ha allargat la mà en la lluita per la democràcia i la llibertat enfront del “setge de la dictadura i l’opressió”. Per a Fernández, cap nació al món ha fet una contribució a la història, la ciència i les lletres universals com l’espanyola. Unes declaracions que obvien completament el “genocidi” que ha recordat l’independentisme aquest mateix matí.
L’espanyolisme perd pistonada als carrers
L’espanyolisme ha tornat a sortir al carrer aquest 12 d’octubre, com cada any. A diferència d’altres anys, però, enguany només han aconseguit aplegar prop de 500 persones a plaça Catalunya, segons les xifres de la Guàrdia Urbana. Tal com mostren les xifres d’assistents de les darreres concentracions pel 12-O, l’espanyolisme ha perdut molt força al carrer en els darrers anys. Mentre que l’any 2017, coincidint amb el referèndum del Primer d’Octubre, i l’any 2018 les organitzacions unionistes van aconseguir batre els seus propis rècords -que havia aconseguit reunir 38.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, l’any 2014- i aplegar més de 65.000 manifestants al centre de la capital catalana. Des de llavors, però, les manifestacions van anar perdent pistonada: 10.000 persones hi van participar el 2019, 2.000 i 2.200 els anys 2021 i 2022, respectivament, menys d’un miler a la protesta de 2023 i, finalment, prop de 500 persones aquest 12 d’octubre.
