L’agitador d’extrema dreta Vito Quiles ha provocat la confrontació a les portes de diverses universitats amb una gira que va tenir el seu tret de sortida a Catalunya. L’escena es repeteix des de fa unes setmanes i el modus operandi és sempre el mateix. El pseudoperiodista, que s’emmiralla en comunicadors ultres nord-americans com Ben Shapiro o el recentment assassinat Charlie Kirk, anuncia la seva presència en una universitat espanyola, no demana permís o se li denega, però igualment es presenta al recinte per fer-hi agitació brandant una suposada “censura” contra unes suposades “xerrades sobre la llibertat i Espanya”, que ni tan sols s’arriben a fer mai. I només es dirigeix al públic amb un megàfon o un micròfon en mà per deixar anar algunes proclames i presentar-se com una mena de màrtir censurat. A més, les dates de la seva gira ultra per les universitats s’anuncia amb prou antelació per provocar els seus opositors, que ell anomena “nius de rates marxistes”, i obliga la policia a desplegar un fort dispositiu per contenir els eventuals enfrontaments entre seguidors i detractors. La seva presència a la UAB, la Universitat de València, la de Granada o la UNAV de Navarra, entre altres, ha deixat un rastre de tensió i disturbis.
Experts consultats per El Món deixen clar que l‘objectiu de l’agitador amb aquesta gira, que ell mateix va aturar divendres de la setmana passada després dels aldarulls que hi va haver a Pamplona, no és discutir idees, sinó provocar els moviments d’esquerra, victimitzar-se i guanyar visibilitat. De fet, el mateix agitador, que a l’estiu va ser reconegut per l’entitat ultra Hazte Oír, va anunciar la suspensió del tour a la xarxa social X i en va culpar moviments d’esquerra, els quals acusa de causar “escenes de terror” a la capital navarresa. Però l’agitador no ho vol deixar estar i l’objectiu, segons ha manifestat ell mateix, és tornar-hi després de “coordinar amb les autoritats un escenari que garanteixi la seguretat de la gent” i el seu “dret constitucional a la llibertat d’expressió”. “Jo no vull violència, vull poder parlar al meu país”, va expressar Quiles, malgrat que, com els experts remarquen, centra el seu discurs a llançar missatges falsos i provocatius per persuadir la gent jove que consumeix contingut a les xarxes socials.
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon apunta que aquests agitadors d’ultradreta tenen dos objectius. Per una banda, volen que “s’escampi encara més el seu discurs victimista que la gent va en contra de la seva llibertat d’expressió “. Això, segons exposa, ho poden dir fàcilment en el cas que estudiants bloquegin l’accés a la universitat. En segon terme, aquestes convocatòries no les fan pensant a convèncer de res els estudiants de la universitat, que “majoritàriament no són gent procliu als seus missatges, sinó per ampliar les seves zones de frontera fora de la universitat”.
Xavier Tomàs, consultor de comunicació política i xarxes socials, assenyala que les deu convocatòries que ha fet l’agitador són “deu intents d’acte que, en el fons, han estat convocatòries per anar a embolicar la troca”. “No vol fer una conferència més o menys bona o dolenta, el que busca és aquest punt d’agitació a les portes dels recintes universitaris”, sentencia.
És un error confrontar-lo?
El periodista Xavier Rius Sant, especialista en moviments d’extrema dreta, veu evident que tots aquests actes a les universitats estan convocats per provocar, i creu que els moviments contraris cauen en el parany de l’agitador. “Si ell hagués anat a l’Autònoma i hagués fet un acte amb un megàfon i hi haurien anat 70 persones, ho hauria penjat a YouTube, però no hauria sortit a TV3, ni a tot arreu”, exposa, i assenyala que Quiles aprofita aquests vídeos per victimitzar-se davant del públic. “Confrontar-lo és un error total perquè és el que ell vol aconseguir”, diu, perquè obté vídeos amb la policia i aldarulls que “ho peten a les xarxes”.
Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política de la Complutense de Madrid i un dels fundadors de Podemos, subratlla, per la seva banda, que la història diu que personatges com Quiles “acaben sent violents i desembocant sempre en la confrontació”. “La provocació és constant”, diu sobre l’actitud de l’agitador, però, en part, comparteix, l’argument de Rius Sant i veu un error que aquestes convocatòries desemboquin en formes de violència: “Crec que això no soluciona res. Al feixisme cal confrontar-lo, sens dubte, però no amb violència perquè això és rebolcar-se en el fang amb un porc”. “Ell és al seu lloc ideal i tu acabes enfangat i ple de merda”, sentencia Monedero que, d’altra banda, denuncia la “connivència” de la policia amb aquest tipus de personatges. “Hem vist com la policia es comporta quan ha de dissoldre manifestacions d’esquerres i, en canvi, amb la dreta es veu una connivència que és inquietant”, manifesta.
Una estratègia similar a la de Vox a Catalunya
La presència de Quiles a l’Autònoma va ser organitzada per S’ha Acabat, organització que va ser liderada per l’actual diputada i coordinadora de joventut de Vox, Júlia Calvet. De fet, Xavier Tomàs equipara les actuacions de Quiles amb convocatòries de premsa que organitza Vox a Catalunya. “Com que, a part dels periodistes, convoca militants i simpatitzants i ho publica a xarxes, acaba convertint un canutazo [el terme de l’argot periodístic per referir-se a unes declaracions breus a peu dret en què el personatge parla envoltat de periodistes amb el micròfon a la mà] en un míting”, defensa, i indica que “si a més té un punt d’agitació, d’ambient crispat i de polèmica, amplia més l’efecte”. “Primer, a mitjans, perquè una cosa que sigui més o menys polèmica pot tenir un punt més de cobertura, i segon, a xarxes, perquè si hi ha vídeos on el que es veu no és un simple canutazo, encara amplifica més l’efecte”, defensa.
Sobre això, Rodon apunta que en totes les universitats hi ha grupuscles “afins tradicionalment al PP”, com el que va organitzar l’acte a València, i “també a Vox”, com, per exemple, S’ha Acabat. Tot i que són, “molt petits i molt minoritaris, sí que estan alineats, amb aquestes formacions”, però aquests grups d’extrema dreta “sobreviuen molt bé amb la tensió i amb el fet que es parli d’ells, sobretot si és una cosa que després poden dir que va en contra dels seus ideals i que, per tant, estan perseguits”. Amb tot, Rius Sant creu que l’objectiu que hi ha darrere d’aquesta operació és aconseguir un rèdit polític: “Crec que ell vol projectar-se políticament negociant amb Vox o ocupant l’espai d’Alvise Pérez”.
Tomàs, de fet, veu en aquesta operació una actuació similar a la d’Alvise Pérez amb les concentracions a Ferraz, que li va comportar un rèdit polític amb tres eurodiputats per Se Acabó La Fiesta, el seu partit. “En el cas d’Alvise Pérez, l’agitació era una prèvia molt vinculada a un projecte polític, perquè, en el fons, ja tenia el CIF registrat”, però adverteix que “aquestes dinàmiques d’agitació, amb presència de gent i una bona cobertura a través de vídeos per a xarxes, és igual o més efectiu que el que fa dècades anys en podíem dir un míting clàssic o una manifestació clàssica”.
El risc dels pseudomitjans que fan veure que són mitjans
Finalment, el consultor de comunicació política i xarxes socials considera que cal estar atent als pseudomitjans que, segons diu, és un dels fenòmens que “encara ens xoca més en comunicació política”, perquè “no estem acostumats al fet que algú pugui fer de la mentida de forma voluntària un negoci”. Així, Xavier Tomàs creu que cal ser conscient que hi ha empreses que “fan veure que són un mitjà, però que no ho són”, una pràctica que passa “molt a Madrid”, però que cal estar atent perquè “també passa a Catalunya”. “El negoci d’aquests pseudomitjans no és explicar la veritat, sinó buscar mentides, de forma intencionada”, defensa, i opina que a Vito Quiles li ha servit de trampolí per créixer: “El món aquest de crear continguts, encara que siguin molt radicals, també és una via de creixement i carrera professional”.
