El passat 4 de gener l’organització neonazi Núcleo Nacional va anunciar l’obertura d’una delegació a Barcelona per al 10 de gener, però, finalment, van celebrar un acte en un local, llogat per a l’ocasió en un polígon de Sentmenat, al Vallès Occidental. L’acte va requerir la presència dels Mossos d’Esquadra, que van muntar un dispositiu de seguretat i van carregar contra els manifestants antifeixistes que es van concentrar per rebutjar la presència d’aquest grup ultra al municipi.

L’anunci de l’aterratge de Núcleo Nacional a Catalunya s’havia fet a través d’un vídeo en què apareixen homes i dones vestits de negre i amb la cara tapada a la plaça de Josep Puig i Cadafalch, a Barcelona. Entre tots els simpatitzants d’aquest grup ultra només hi ha una persona que dona la cara i porta la veu cantant en tot moment. Es tracta de Manel Rojo Gallardo, que havia militat a Vox fins fa un parell d’anys. De fet, Rojo apareix en fotografies de la tribuna instal·lada darrere del faristol del míting de tancament de campanya de Vox per a les eleccions al Parlament del 2024, que es va celebrar a la plaça Artós de Barcelona i que va comptar amb la participació de Santiago Abascal i Ignacio Garriga. Abans, l’any 2019, l’ara portaveu de Núcleo Nacional a Catalunya havia figurat a les llistes de Ciutadans, en el lloc número 12, a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Experts consultats per El Món consideren que hi ha vasos comunicants entre la formació neonazi i la ultradreta institucionalitzada que representa Vox.

El periodista Xavier Rius Sant, especialista en moviments d’extrema dreta, opina que “molts joves d’aquest espai ultra poden anar perfectament als actes de Vox a aplaudir l’Abascal”. Així mateix, adverteix que, darrerament, la formació de Santiago Abascal, a la vegada que està en un posicionament favorable a Netanyahu, “ha obert la porta a tots aquests antics neonazis” i no els posa cap impediment. En aquest sentit, cita el cas de Jordi de la Fuente, exsecretari del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), pel qual es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 2014, i que actualment és diputat a la Diputació de Barcelona, regidor a Sant Adrià de Besòs i també és el secretari general del sindicat Solidaridad. De la Fuenta va ser fotografiat fa uns anys fent la salutació nazi durant un concert i està pendent de judici per l’assalt a un centre de menors al Masnou l’any 2019. “Començant per Manel Rojo Gallardo, que és la cara pública de Núcleo Nacional a Catalunya, és compatible anar als actes de Vox i portar una bandereta de Vox i votar Vox, amb després vestir-se de negre i anar amb aquell grup que vol ser esquadrista”, insisteix Rius, i exposa que, com que “Vox no té joventuts, molts d’aquests simpatitzants troben a Núcleo Nacional l’espai per reunir-se, anar de cerveses i a concerts, i per anar a actes”, sentencia.

Manel Rojo Gallardo, amb jaqueta beix i ulleres de sol penjades a la samarreta, a l’esquerra de la imatge, durant el mitin de final de campaña de Vox per a les eleccions al Parlament a la plaça Artós de Barcelona / Europa Press

Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i director del màster en Direcció Estratègica de Seguretat i del màster en Polítiques de Seguretat Global: Prevenció de l’Extremisme Violent, cita les formacions UPyD, de Rosa Díez, Ciutadans, d’Albert Rivera, i Vox, de Santiago Abascal i destaca que “cadascuna ha anat substituint l’anterior”. En aquest sentit, exposa que “són tres partits polítics d’ideologies diferents, però que” han aglutinat un electorat semblant”, que és un “un ultranacionalisme espanyolista”. Aquest ultranacionalisme comença a aparèixer a les institucions de forma forta amb UPyD, s’enforteix encara molt més amb Ciutadans i acaba desplegant tota la seva expansió política amb Vox”. Malgrat marcar distàncies entre les tres formacions perquè UPyD i Ciutadans, segons ell, “no eren nova extrema dreta com a partits”, sí que tenien el gruix dels votants que han anat a parar a Vox. Sobre la formació de Santiago Abascal, el politòleg subratlla que “legitima idees que Núcleo Nacional radicalitza molt més”. “Això és un atractiu per als joves”, apunta, i recorda que, a les enquestes, els joves d’entre 18 anys i 24 diuen que votarien Vox com a primera opció. “Hi ha joves que encara són més radicals que aquells que votaran Vox, i són, podríem dir, el nucli d’aquest grupuscle”, manifesta. I afegeix que “pot haver-hi persones que passen d’un lloc a un altre i, fins i tot, poden estar als dos llocs”. “Vox fa el discurs d’odi i Núcleo Nacional comet el delicte d’odi”, conclou en referència al fet que “un és la base que acaba legitimant l’acció més violenta dels altres”.

Manifestació de Núcleo Nacional a Madrid el 8 de novembre del 2025 / Europa Press

Diferències entre Vox i Núcleo Nacional

Tot i això, Xavier Torrens considera que Núcleo Nacional s’està “alimentant” de l’auge de Vox però hi detecta “idees diferents”. “Núcleo Nacional legitima i actua amb violència política, mentre que Vox, no ho deslegitima”, matisa. És a dir, no ho condemna, però tampoc no dona suport explícit a actuacions violentes perquè, segons l’expert, “saben que disminuiria la seva base electoral”. Una altra diferència és que Núcleo Nacional, com a grup neofeixista, té un posicionament antisemita, mentre que Vox és pro-Netanyahu, un punt que també subratlla Xavier Rius Sant. Sigui com sigui, Torrens creu que els membres de Núcleo Nacional “poden anar perfectament als actes de Vox a aplaudir l’Abascal i al cap de dos dies anar a un acte o a un concert d’aquest espai on es criden consignes com ara “Sig Heil‘” o “AHTR”.

Altres diferències que veu el professor de la UB entre els dos grups és el tipus de racisme d’uns i altres, perquè el de Vox és “racisme cultural”, com el de Donald Trump, i el de Núcleo Nacional és “racisme biològic” i parlen de “races superiors i inferiors”. “Però el fet que hi hagi un tipus de racisme que s’està legitimant des de les institucions a ells els permet que la seva radicalització es pugui estendre molt més fàcilment que abans”, remarca. També veu diferències amb la idea d’estat. Mentre Vox, malgrat un que hi ha “debat intern, apostaria més aviat per un estat mínim, que es basa en intervenció mínima en la vida de les persones, limitant-se únicament a garantir les condicions necessàries perquè la societat funcioni de manera eficient i es respectin els drets individuals, Núcleo Nacional defensa un estat fort perquè “ells pensen en un estat totalitari”. “Núcleo Nacional reivindica l’Alemanya nazi i el feixisme italià i, en canvi, Vox intenta ocultar qualsevol qüestió relacionada amb l’època d’un segle enrere”.

Quins són els líders d’aquesta entitat neonazi?

Aquest grup de marcada ideologia neonazi, que compta amb uns 2.000 socis arreu de l’estat, té el seu origen en les concentracions davant la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid, a finals del 2023, per mostrar el seu rebuig de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés de Diputats. Xavier Rius Sant explica que són la continuació de les desaparegudes Hogar Social, Bastión Frontal i Madrid Seguro. De fet, una de les integrants del moviment és Isabel Peralta, que va militar a Bastión Frontal i que es va fer famosa pels seus missatges contra els jueus i obertament filonazis en un acte d’homenatge a la División Azul.

L’activista neonazi Isabel Peralta, durante la manifestació de Núcleo Nacional a Madrid el 8 de novembre del 2025 / Europa Press

Peralta, que lidera el moviment conjuntament amb els germans Iván i David Rico Olivares, va admetre obertament en una entrevista recent a El Independiente que s’autodenominava “nacionalsocialista” i que l’organització, que disposa d’una seu “immensa” als afores de Madrid, a tocar de l’M-40, amb gimnàs, bar i sala de conferències, té “uns valors molt clars, que són sang i terra”, que sorgeix de l’expressió alemanya “Blut und Boden“. Aquest és lema nacionalista que expressa l’ideal de l’Alemanya nazi d’un cos nacional racialment definit (sang) unit a una zona d’assentament (terra). “No són nombrosos, però sí que són perillosos. Són poca gent, que en legitimar o actuar amb violència política, sempre hi ha aquest risc”, ressalta Xavier Torrens.

El politòleg subratlla que l’organització ha aconseguit “aglutinar gent de diversos grups previs”, i, de fet, entre les seves files hi ha també Enrique Lemus, antic integrant de la formació ultradretana Democracia Nacional, i Alberto Gonzalo de Juan, més conegut com a Alberto ‘Pugilato’, que l’any 2024 va clavar un cop de puny a l’humorista Jaime Caravaca. A Catalunya, a banda de Manel Rojo Gallardo, Núcleo Nacional compta amb la presència entre les seves files de Dídac González, Ivan Chicano i Sergi Verdaguer, tres coneguts neonazis que van ser condemnats per agressions i que han tingut causes judicials per pertinença a organització criminal, tràfic de drogues i explotació sexual. “Tots tenen antecedents per extorsió, per drogues o per pallisses per encàrrec”, recorda Xavier Rius Sant.

Ivan Chicano i Dídac González entre els membres de Núcleo Nacional que han assistit a la inauguració d'un local a Sentmenat
Ivan Chicano i Dídac González entre els membres de Núcleo Nacional que han assistit a la inauguració d’un local a Sentmenat / Jordi Borràs / ACN

Simpatitzants orfes del 12-O a Montjuïc participen en l’ofrena floral de Vox

De moment, la presència de Núcleo Nacional a Catalunya s’ha limitat al lloguer d’un local a Sentmenat per celebrar un acte quan van anunciar com a obertura d’una seu, però els experts consideren que poden ocupar espais al país com, per exemple, recuperar la commemoració del 12-O que l’extrema dreta acostumava a celebrar a Montjuïc, que ara ja fa dos anys que no se celebra. “Alguns d’aquests simpatitzants anaven el 12 d’octubre a l’ofrena floral que feien Vox, legionaris i Somatemps a Colom”, recorda Rius Sant, cosa que asenyala un cop més els vasos comunicants entre la formació d’Abascal i aquest moviment. “L’ultranacionalisme espanyolista té forat en llocs com Catalunya o al País Basc”, alerta Xavier Torrens, i subratlla que “saben que poden créixer”, assumint que seran un grup petit, difonent el discurs que “ells poden ser els principals salvadors d’aquesta pàtria espanyola”.

L’alcalde d’un municipi de Catalunya que es va apropar a Núcleo Nacional

Xavier Torrens, per la seva banda, assenyala que Dante Pérez, l’alcalde de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), que es va presentar a les eleccions municipals del 2023 com a candidat del PP, ha estat legitimant durant un temps Núcleo Nacional. Va arribar a definir-los com a proposta “esperançadora i molt necessària” i, a més, va admetre que compartia “plenament” les bases ideològiques de l’entitat neofeixista. “Per primer cop parlen de la raça i crec que és necessari parlar-ne i de com la raça ibèrica, blanca i europea està en risc avui en dia”, va defensar en un vídeo publicat al seu compte de la xarxa social X. “Celebro que hi hagi una iniciativa d’aquest tipus i animo a seguir el que vagi publicant aquest grup i veurem què ens ofereix en el futur, però és una cosa esperançadora davant del panorama polític actual”, va afegir en un vídeo publicat al seu canal de YouTube.

Captura del vídeo de l’alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, Dante Pérez / YouTube

El politòleg de la UB constata que el passat dia 10, el mateix dia de l’aterratge de Núcleo Nacional a Catalunya, l’alcalde, a qui defineix com a “neonazi racista, antisemita i xenòfob”, es va distanciar d’ells perquè “els considera tous”. Torrens fa al·lusió a un tuit que va publicar el mateix Dante Pérez, en el qual l’alcalde del petit municipi del Segrià –que havia passat pel PSC i pel PP– diu: “Avui ha mort Núcleo Nacional. Després d’una setmana de seguidisme descarat de Trump. Gran notícia per al nacionalisme real a Espanya”, va dir. Dante Pérez es va donar de baixa com a militant socialista després del referèndum del 2017 i de la inclusió de Ramon Espadaler a les llistes de les eleccions al Parlament perquè era “incapaç de compartir el partit amb els nacionalistes d’Unió”. Aquelles mateixes eleccions va fer el salt al PP, però no va sortir escollit i l’any 2023, llavors ja com a alcalde, va trencar el carnet de la formació d’Alberto Núñez Feijóo perquè considerava que el partit havia “traït Espanya”.

Comparteix

Icona de pantalla completa