José Manuel Soria controla el PP canari, encara a hores d’ara. I és des d’allà que va conformar-se com un dels pesos pesants del seu partit a nivell estatal. Ha estat alcalde de Las Palmas de Gran Canaria i president del cabildo insular de l’illa -equivalent a les diputacions provincials, però amb competències ampliades- fins que va perdre el càrrec a causa d’una moció de censura. A Canàries se l’ha acusat, reiteradament, d’autoritarisme i, de fet, ha hagut de sufocar diverses revoltes internes, amb expulsions incloses. Ha aparegut citat en almenys quatre casos de corrupció amb origen a les Canàries, tot i que només se’l va condemnar per injúries i calúmnies en l’anomenat cas Eolo.
Soria sempre ha gaudit del suport de la direcció de Madrid. Prova d’això és que ha tingut cartera, ininterrompudament, en els governs de Mariano Rajoy, on es manté com a titular d’Indústria, Energia i Turisme. Se’l considera un dels membres del sector més dur ideològicament dintre del PP, una posició que es va confirmar amb la filtració d’un missatge a María San Gil, en ple procés congressual: “María, he recibido tu ponencia. ¡Arriba España!“
L’encara ministre ha tingut una actitud de combat frontal contra el catalanisme polític. Es recorden diverses intervencions públiques en les quals negava que una Catalunya independent pogués mantenir-se dins la Unió Europea ni en cap altra institució internacional: “Si una Catalunya independent no pot accedir al FMI, com sobreviurà econòmicament?” va afirmar, justament, des de Barcelona.
