“Arribarà un dia que els escrits de Vox als jutjats seran estudiats per la seva, diguem-ne, originalitat”. Així ho descriu un veteraníssim funcionari judicial, després de comprovar la darrera petició presentada per la formació de Santiago Abascal al Tribunal Suprem arran del retorn del president Carles Puigdemont a l’exili, el passat vuit d’agost, després d’entrar a Catalunya, arribar a l’Arc de Triomf, fer un míting i deixar la policia amb un pam de nas. Un escrit, amb què el partit d’extrema dreta no només demana ampliar els informes policials tant dels Mossos d’Esquadra com del Ministeri de l’Interior per intentar dirimir suposades responsabilitats en la detenció fallida, sinó que denuncia la policia de la Generalitat per investigar el “terrorisme blanc”.
L’escrit, de deu pàgines i al qual ha tingut accés El Món, analitza els atestats presentats tant per Mossos com pel Ministeri de l’interior sobre les actuacions de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. “Els dos informes presentats pretenen substituir una anàlisi independent, a més de ser evidentment insuficients les explicacions sobre els detalls dels operatius muntats per a la detenció de Puigdemont”, assegura l’escrit, que carrega amb duresa contra els tres cossos policials pel que consideren una “deixadesa d’activitat obligada” que “dona una aparença d’efectivitat que ni ha estat prou explicada ni prou eficaç”. Per això, Vox demana deduir un testimoni de particulars per investigar amb més “profunditat” l’actitud dels cossos policials.

Indignats pel “nacionalisme blanc”
Un dels punts més sorprenents de l’escrit és la seva valoració de la referència dels Mossos a les amenaces que podien complicar la jornada del 8 d’agost. Així, al principi de l’escrit fa referència a l’anàlisi de risc que va realitzar la policia de la Generalitat, que Vox descriu com el cos que té la “responsabilitat de donar compliment i executar ordres judicials” a Catalunya. En aquest apartat, destaquen que “s’analitza el risc del terrorisme blanc amb un nivell moderat”. Una reflexió que els Mossos van aportar a l’informe atesa l’avaluació del context que havia fet la Unitat Central d’Anàlisi i Elaboració d’Intel·ligència Estratègica de la Comissaria General de la Comissaria General d’Informació.
Aquesta anàlisi indigna els serveis jurídics del partit ultraespanyolista. “Ja, en si mateixa, la utilització i qualificació de terrorisme nacionalista blanc, vinculat a períodes històrics de repressió en molts països, resulta un biaix ideològic incompatible amb el que hauria de ser un informe de risc i estratègia policial com el sol·licitat pel Tribunal Suprem”, retreuen en l’escrit. D’aquesta manera, creuen que l’atestat presentat al jutge instructor del Procés, el magistrat Pablo Llarena, “hauria d’estar únicament centrat en la seguretat dels ciutadans i en donar compliment als mandats legals i judicials”.
En canvi, no diuen res de l’amenaça jihadista que sospesava el mateix atestat policial per justificar el desplegament d’efectius d’aquell dia. Aquest aspecte de l’informe dels Mossos no els molesta, només critiquen l’anàlisi sobre el terrorisme blanc i el seu “biaix ideològic”. I aquest és l’argument que aporten per justificar la petició d’ampliació de les perquisicions per tal de trobar els responsables del dispositiu per la seva “inoperativitat en un cas tan transcendent com la detenció de Puigdemont”. De fet, consideren que les explicacions donades i les comparacions de riscos amb el “nacionalisme blanc” no són “suficients per explicar la seva actuació i a més [els Mossos] reconeixen de forma explícita la manca de previsió, la manca d’operativitat i fins i tot activitat”, cosa que segons Vox podria “derivar en responsabilitat penal”.
