El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aixecat les mesures cautelars que encara estaven en vigor i que impedien l’aplicació de la part del decret que havia de blindar el català a l’escola i del qual tribunal en va anul·lar els articles clau el passat mes de setembre. El TSJC ha atès la petició de Plataforma per la Llengua, que fa un mes va reclamar al tribunal que “aixequés les mesures cautelars sobre els articles que no havia anul·lat” i que ara han entrat en vigor. L’entitat ha exigit a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que l’apliqui sense dilació.
Entre els articles que s’han salvat de les retallades hi ha la possibilitat de sancionar els docents que no compleixin el projecte lingüístic de centre o que els nous docents han d’acreditar un nivell de C2 de català. També es fixa el català com a llengua única de l’administració educativa i es fa obligatori que tots els projectes lingüístics de centre parteixin de dades sociolingüístiques i que tots els centres d’adults han d’oferir classes de català.
El TSJC va anul·lar el setembre 14 articles que eren l’essència del decret, ja que fixaven el català, i l’aranès a la Vall d’Aran, com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa a les escoles, de relació amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. L’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) havia presentat un recurs contenciós administratiu i el decret estava suspès des de l’any passat.
Articles que entren en vigor
Un dels articles que més rebombori va causar en el seu moment és el 36, que recull la possibilitat de “prendre responsabilitats disciplinàries i sancionar qui no compleixi el projecte lingüístic de centre”. Els articles 27, 28 i 29 regulen l’obligació de tot el personal docent que entri nou al sistema a disposar del C2 de català a partir d’aquest curs. A més, l’article 16 estableix que “el català és la llengua pròpia de l’administració educativa i s’ha d’emprar en les comunicacions internes, en la resta d’interaccions i amb les institucions dels territoris de parla catalana”. També s’aplica a les empreses subcontractades. L’article 6.7 fixa que la “retolació, la comunicació digital i les webs dels centres, així com tota comunicació externa, ha de ser en català”.
En relació amb els projectes lingüístics, un dels grans camps de batalla per garantir l’ús del català a l’escola, l’article 3 diu que han estar basats en dades i competències sociolingüístiques dels centres, mentre que l’11 estableix que les escoles han de rebre orientació sobre com aplicar la immersió i que els responsables últims són els equips de Llengua i Cohesió Social (LIC) del Departament d’Educació i els inspectors.
Una llarga lluita judicial
Plataforma per la Llengua manté una llarga lluita judicial per salvar el decret 91/2024 de règim lingüístic del sistema educatiu aprovat pel govern de Pere Aragonès i que va ser suspès pel TSJC després del recurs de l’AEB. En el seu moment, Plataforma per la Llengua ja va recórrer contra la suspensió del decret ara fa un any l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Juristes per la República i l’Associació d’Advocats Osona en defensa dels Drets Humans i presentarà un recurs de cassació al mateix tribunal contra la sentència que anul·la el gruix de la norma.
L’entitat també va intentar recusar tot el tribunal que ha portat el cas perquè “la interlocutòria prejutjava el que havia de resoldre la sentència, i per la participació irregular en el cas d’alguns jutges”. És el cas del president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, Javier Aguayo, que “va participar novament en la sentència d’aquest setembre (malgrat no aparèixer mencionat en el redactat)” i ja “havia pogut triar participar en el cas, fet que vulnerava un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat predeterminat per la llei”. Aguayo també s’havia posicionat públicament contra els decrets que pretenien blindar el català.
