Des del 2017 que la conxorxa mediàtica, política i jurídica intenta relacionar l’independentisme amb una suposada trama russa del Procés. Fins i tot, hi ha hagut quatre causes judicials: dues en el marc de l’operació Volhov, al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, i dues més a través del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Totes quatre a hores d’ara arxivades, amb sonores estirades d’orelles dels jutjats superiors o de la mateixa fiscalia. Però cap d’aquestes trames ha arribat al nivell d’un suposat agent de contrainformació rus que fa anar de corcoll els serveis d’intel·ligència i informació de l’Estat: el professor Enrique Gil Arias.
Aquest doctor en seguretat i amb un amplíssim currículum de col·laboració amb els principals think tanks de l’Estat, com ara l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE) o el Centre Superior d’Estudis de la Defensa (CESEDEN), és ara l’espanyol més buscat per l’Europol a petició dels serveis de seguretat de l’Estat, i comparteix cartell amb la flor i nata del crim internacional des del passat mes de setembre. Tot plegat, amb acusacions duríssimes de ciberterrorisme, apologia del terrorisme i organització criminal a recer del Kremlin i dels serveis d’intel·ligència de Vladímir Putin. De fet, els analistes espanyols l’identifiquen amb un “altaveu rus” que ha fet passar un mal tràngol a diverses institucions de l’Estat.
“El desinformador rus”
Gil Arias gestionava un compte de Telegram, batejat com a “desinformador rus”, on anunciava, propagava i celebrava diversos ciberatacs a la Moncloa, ministeris sensibles com el de l’Interior durant les eleccions generals de 2023, la casa reial o el Congrés de Diputats. Atacs, per altra banda, més simbòlics i reputacionals que no pas de destrucció. De fet, està acusat de rebentar sistemes informàtics de serveis de l’Estat a través de canals i xarxes russes de ciberactivisme.
Des del 13 de març de 2024 va crear el canal de Telegram on vaticinava, informava o difonia dels atacs a través de canals com NoName57, Inteid o Twonet. Precisament, el passat mes de juliol una operació d’Interpol contra NoName57 va permetre avançar en la investigació de casos en què hi havia Arias Gil al darrere.
A partir del març del 2024, el canal de Telegram, amb gairebé 12.000 subscriptors, va començar a difondre informació més delicada, com ara dades personals i d’identificació de guàrdies civils, policies així com agents operatius del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Unes campanyes de filtració de dades compromeses que va augmentar el passat estiu posant encara més en guàrdia els serveis de seguretat espanyols que, a poc a poc, creien que li tenien el peu al coll.
Rússia i, altre cop, l’Audiència Nacional
Nascut a Madrid el mes de març de 1988, Arias Gil enraona espanyol, anglès i rus i viu actualment a Sant Petesburg. Es va treure un doctorat en seguretat internacional a l’Institut Internacional Gutiérrez Mellado i era un reconegut expert en matèria de terrorisme internacional, i sobretot, en el concepte “acceleracionisme i extrema dreta”. Fins i tot, havia participat en programes d’anàlisi de Televisió Espanyola. En els seus darrers missatges públics a Telegram, quan la policia el va delatar, va assegurar que els serveis de seguretat de l’Estat l’acusaven sense proves i l’empaitaven sense motiu.
A partir d’aquí, va advertir que publicaria noms dels “mortadelos i els cecílios” -nom amb què en l’argot s’identifiquen els agents operatius i els analistes del CNI. Un cop la policia espanyola el va posar en la llista dels Most Wanted, el passat 12 de setembre, va filtrar una munió de dades dels agents operatius del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS). En total, 21 militars i guàrdies civils van veure les seves dades difoses a través d’aquests canals prorussos.
De moment, hi ha emesa una ordre de detenció del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1, Francisco de Jorge, per les primeres filtracions. Però també s’acumula una altra instrucció, en aquest cas al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans d‘Antonio Piña, de la filtració de dades a través de Telegram per part del grup de ciberactivistes N4T0X, de l’entorn rus, que van publicar informació confidencial del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Dos joves van ser detinguts per aquesta filtració, sense anar més enllà del grup N4T0X, d’on haurien tret les bases de dades.
