Massa roba i molt poc sabó. Aquesta és una de les raons esgrimides pel magistrat Wenceslao Olea per rebutjar la proposició de llei orgànica d’amnistia. Així ho escriu en el seu informe, com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sobre el text que el Senat ha reclamat a la institució en el tràmit legislatiu de la cambra alta. Olea ha presentat un informe que carrega durament contra la llei i que es contraposa a un altre informe, de la magistrada Mar Cabrejas, que defensa la plena constitucionalitat de la llei, tot i algun matís. Tots dos informes se sotmetran a debat i votació en el plenari del Consell previst el 21 de març.
Olea, que de bon principi, carrega per la “deficiència tècnica de la llei” i conclou que és inconstitucional. Fins i tot, opina que vulnera el dret a la igualtat consagrat en l’article 14 de la Constitució. Ara bé, resulta força cridaner, i fins i tot, un punt entranyable, el fet que el magistrat rondini perquè la llei suposarà més feina pels jutges i magistrats. En aquest sentit, posa en dubte que els terminis es puguin complir i veu complicat que els efectes de la llei puguin ser immediats.
“Sotmetria als jutges a un ritme de treball més intens”
En el seu escrit, el magistrat Olea suggereix la supressió de la tramitació judicial preferent i urgent de l’amnistia i amb els terminis màxims taxatius que preveu el text. Una petició que no es basa en una vulneració de drets ni de legalitat o, ni tant sols, d’un defecte tècnic. La raó arguïda pel jutge és que l’aplicació de l’amnistia portarà més feina als jutjats.
Així, el membre del CGPJ considera que aquest sistema “va en detriment dels retards ja acumulats en molts òrgans jurisdiccionals de l’ordre penal”. “Aquesta regulació perjudicaria, injustificadament, els ciutadans els procediments dels quals es troben pendents de resolució i sotmetria els membres de la Carrera Judicial a un ritme de treball més intens del que ja es realitza”, sentencia el jutge.
La velocitat que esperona la llei, per exemple, en la retirada dels antecendents penals, també és un problema per a Olea. En aquesta línia, apunta que sobre els efectes de l’amnistia sobre la responsabilitat penal “l’aplicació judicial automàtica i immediata de determinats efectes resulta molt difícil d’acordar amb la pressa que es pretén”. Així, raona que “en tot cas requerirà una motivació que ja aportarà, si escau, els elements per dictar directament la resolució definitiva”. És a dir, que no cal córrer que la resolució de l’amnistia aportarà els efectes que el jutge consideri necessari.
