Promesa complerta. El degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús Maria Sánchez, el passat 20 de setembre després d’un col·loqui d’una virtual llei d’amnistia es va comprometre a un nou debat quan la llei es presentés negre sobre blanc. Aquest compromís s’ha celebrat aquesta tarda amb el títol jornada sobre “l’anàlisi (jurídico-pràctic) de la Proposició de Llei Orgànica d’Amnistia”. Un debat amb la base ressaltada pel degà del “principi de neutralitat política conjugat sempre amb no defugir cap anàlisi tècnic de qüestions jurídiques de plena actualitat”. Un debat intens i interessant que, segons la moderadora, Mª Jesús Pesqueira, degana de la Facultat de Dret i Empresa de la UAO i directora de l’Institut I+Dret de l’ICAB, ha permès la “normalització” del concepte de l’amnistia. Tots han exposat els dubtes sobre com es controlarà la seva aplicació i el seu control constitucional.
Ha estat en aquest marc, en el que l’exvicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, ha destacat la “prohibició de la impunitat” i que la “igualtat i el respecte a la llei és sagrada”. “El dret penal té una funció pedagògica, no repressiva, i tothom té dret a la reinserció i al perdó”, ha subratllat. Gay ha defensat que la Constitució no prohibeix l’amnistia. Ara bé, ha posat en dubte que la llei d’amnistia sigui “oportuna com a llei d’amnistia, perquè no deixa de ser un indult”. I els indults com a concepte general, sí que estan exclosos de la Constitcuió. En aquest sentit, ha retret que els “independentistes no han enganyat en cap moment i han dit quina és la seva pretensió”, a diferència del PSOE i el PSC que “fins el dia abans de la jornada de reflexió negaven l’amnistia. “En tot cas, això seria un problema moral”, ha afegit.
Els penalistes dubten
Un altre dels ponents ha estat Elisa de la Nuez Sánchez-Cascado, advocada de l’estat en excedència i coeditora del blog “Hay derecho”, que ha formulat la crítica de l’amnistia en el marc “d’un context concret i d’enorme transcendència política”. Sánchez-Cascado retreu que la llei d’amnistia no és un compromís electoral i no està al debat públic; per tant, dos mecanismes, preguntar via referèndum i l’altra, que l’amnistia tingui un ampli consens al Parlament. Per tant, considera que la llei és un producte jurídic que només “obeeix a un tema partidista i a una aritmètica parlamentària”. Així ha criticat la justificació d’11 pàgines de l’exposició de motius de la proposició de la llei. En la mateixa línia, considera que més que una llei d’amnistia és una llei “d’autoamnistia perquè són polítics que amnistien altres polítics”.
Per la seva banda, Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell o Anna Simó, ha destacat el vector polític de la llei d’amnistia. En aquest sentit, assegura que és “una mesura per retornar a la política el que mai hauria d’haver sortit de la política així com el fet que el dret penal s’hagi convertit en la primera ratio”. “El legislatiu pot actuar per criteris d’oportunitat política, com en altre reformes que tipifica, destipifica, conductes, penes o delictes que en cap cas es posa en en dubte la feina dels jutges que han utilitzat aquests delictes o que fins en aquell moment no l’aplicaven”, ha aclarit. “No és una llei adhoc, sinó que delimita el seu àmbit objectiu i també té exclusions”, ha subratllat. Aixó sí ha advertit que a la vista de la “interpretació rocambolesca del Codi Penal dels darrers anys que s’apliqui una intervenció mínima i de l’analogia penal”. Pel que fa Carlos Pérez del Valle, catedràtic de Dret Penal de UAO CEU Barcelona, ha posat en dubte la “rigorositat pràctica de la llei” i que “hi ha massa paraules que no li van guanyar rigorositat tècnica”.
