Des de dilluns al migdia que el cas Santos Cerdán, que algú a Madrid ja ha rebatejat com a cas Moncloa, ha agafat una embranzida incontrolable. La presó de l’ex número tres del PSOE ha fet créixer la crisi política i institucional i, a sobre, ha deixat estabornides les formacions independentistes que fan costat al govern de Pedro Sánchez. Ara bé, de la declaració de Cerdán davant del jutge i de la interlocutòria de presó, signada pel magistrat instructor Leopoldo Puente, se’n desprenen els punts febles o més foscos de la investigació. Aquest dijous, però, la defensa de Cerdán, dirigida per Benet Salellas, presentarà recurs contra la interlocutòria de presó.
La declaració de Cerdán, a la qual ha tingut accés El Món, deixa força pistes que van més enllà d’una estratègia de defensa. En aquest marc, és interessant saber la versió de l’exdiputat socialista de la relació que mantenia amb Koldo García, José Luis Ábalos i els empresaris amb qui suposadament compartia interessos, el paper de la Guàrdia Civil i els dubtes sobre la traçabilitat dels diners que hipotèticament haurien cobrat a canvi d’adjudicacions. Tot plegat en una resolució per justificar l’empresonament pel risc de destrucció de proves. Un argument que alguns veuen motivat per les proves d’una altra causa, la de Leire Díez, l’encarregada de buscar informació sobre els que empaiten policialment i judicialment el PSOE.
A més, cal destacar dos noms que va emfatitzar Cerdán. Per una banda, el ministre de Presidència i mà dreta de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, que el jutge Juan Carlos Peinado demana al Tribunal Suprem que investigui en el marc del sumari de la dona de Sánchez, Begoña Gómez. Un cas que, per cert, acumula un reguitzell considerable d’anul·lacions i de correccions al jutge instructor per part de l’audiència de Madrid. Per altra banda, Cerdán va esmentar l’exministre de Foment amb José Luis Rodríguez Zapatero, José Blanco, que també apareix a les converses aportades per l’UCO, ànima de la poderosa consultora pública Acento i que fa anys ja va ser investigat pel cas Campeón, d’on es va derivar el cas ITV a Catalunya.
Koldo i la “bona relació amb la Guàrdia Civil”
“Era una persona que feia també funcions de seguretat, havia treballat d’escorta i a més tenia molt bona relació amb la Guàrdia Civil”. Aquesta és la primera definició que Cerdán va explicar al jutge Puente sobre la figura cabdal d’aquest procediment, Koldo García. Una persona que ha servit en safata a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) centenars d’hores de converses gravades que impliquen membres de l’aparell del PSOE i que han portat Cerdán, el negociador amb Bildu i Junts, a la presó amb l’argument de la possible destrucció de proves.
En la seva declaració, Cerdán no va negar en cap cas que coneixia Koldo ni que li va oferir feina de xofer per acompanyar Ábalos. De fet, segons va detallar, va ser Koldo qui es va oferir per fer-se militant i obrir seccions locals del Partit Socialista de Navarra, aleshores en hores molt baixes. Cerdán va situar l’inici de la relació amb Koldo l’any 2010, quan va aparèixer a la seu del partit a Pamplona tot presentant-se com un “escorta jubilat” i afiliat a la UGT. Amb l’excusa que tenia “molt temps lliure” volia “formar part del partit”. Fins i tot, es va comprometre a crear l’agrupació del PSN a Huarte, on la formació no en tenia.
Cerdán també va afegir que Koldo es va oferir per crear més agrupacions al nord de Navarra, perquè hi tenia “coneguts que podrien estar interessats”. Un oferiment al qual es van abonar els dirigents del PSN, perquè no passaven pel seu millor moment electoral i encara hi havia la pressió de l’entorn d’ETA. En tot cas, Cerdán va insistir dilluns davant el jutge que mai havia tingut relació laboral amb Koldo, ni amb ell ni amb el partit. Això sí, va dir que era una persona prou entregada i que amb “companys” feia la seguretat de molts actes perquè mantenia bons contactes amb la Guàrdia Civil.
Rubén Villalba, el comandant
En un moment de l’interrogatori de la defensa –Cerdán només va respondre al seu advocat, Benet Salellas– va reconèixer que havia conegut el comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba. Una coneixença que li va arribar a través de Koldo, de “qui era molt amic”. En aquest punt, l’ex número tres del PSOE va subratllar que Villalba apareixia als àpats que organitzava l’agrupació d’Huarte i que anava amb altres agents de la Guàrdia Civil, adscrits, en principi, a unitats antiterroristes, com ara un tal “Gorka”.
La figura de Villalba és prou destacable. Aquest comandant apareix en un informe de l’UCO del 8 d’octubre de 2024, al qual ha tingut accés El Món, sobre el cas Víctor de Aldama, d’on neix bona part del cas Cerdán. Segons els investigadors, Villalba hauria rebut pagaments per part de l’empresari, “entre altres coses, per proveir de seguretat l’organització”. En concret, el que s’anomena “telèfons opacs” i que alguns d’aquests aparells s’haurien fet servir per gravar converses que han articulat l’acusació contra Cerdán i José Luis Ábalos.
L’UCO, la gran protagonista
Sense cap mena de dubte, un dels protagonistes del cas és l’UCO. És a dir, la principal unitat investigadora de la Guàrdia Civil. La seva notorietat en el cas és que és la policia judicial encarregada d’investigar el PSOE. No és un detall menor. Ans al contrari. La relació de Koldo i Villalba amb l’institut armat és evident, i especialment, en una unitat que no ha tingut bones relacions amb el govern socialista. Precisament, l’històric comandament de l’UCO Manuel Sánchez Corbí –que havia tingut tractes amb la policia patriòtica i intenses relacions amb Francisco Martínez, secretari d’Estat de Seguretat de l’època de Rajoy– va ser destituït per qui la Guàrdia Civil considera una de les bèsties negres de la Moncloa, el ministre Fernando Grande-Marlaska.
L’agost de 2018, Marlaska va destituir Corbí com a màxim comandament de l’UCO. Una decisió arriscada perquè el coronel era una autèntica vaca sagrada de l’institut armat. La destitució va encetar una guerra judicial, com la iniciada per la també destitució de Diego Pérez de los Cobos. Finalment, el Tribunal Suprem, el setembre de 2022, va donar la raó a Marlaska argüint que hi havia motius per cessar Corbí. De fet, el coronel havia fet un torcebraç al ministre aturant, a través d’un correu electrònic, investigacions que implicaven l’ús de fons reservats. Una decisió unilateral del comandament, “sense haver rebut cap mena d’instrucció dels comandaments orgànics o d’autoritat judicial o ministeri fiscal, posant en risc l’èxit d’operacions policials i judicials“. Corbí va marxar de l’institut armat i va fitxar aleshores com a cap de seguretat de l’empresa Acciona, curiosament, una de les principals investigades en el cas de Cerdán.
No s’ha d’oblidar tampoc la mala relació general entre el ministre Marlaska i la Guàrdia Civil, que mantenen una guerra oberta i permanent. Una batalla visible en el consell de la Guàrdia Civil a través de les associacions de l’institut armat, és a dir, els parasindicats del cos. Una de les crítiques més insistents és que Marlaska vol relegar la Guàrdia Civil a ser un “cos policial de l’Espanya buidada” i de maniobrar per restar-li competències, no només en favor del Cos Nacional de Policia, sinó també en benefici dels Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, com ara la vigilància de ports, aeroports i la costa marítima. De fet, fonts d’Interior, recorden que la Guàrdia Civil ha impugnat acords de cessió de competències als Mossos en considerar que un acord de la Junta de Seguretat de Catalunya no pot buidar de contingut les tasques que tindrien assignades per llei. També en aquest sentit, cal recalcar que, a parer de la Guàrdia Civil, el govern de Sánchez i Marlaska ha confiat més en la Comissaria General d’Informació del CNP que no pas en els serveis que pot oferir l’institut armat.
Les sospites sobre els àudios
Aquest garbuix de personatges cabdals de la investigació, amb profundes relacions amb la Guàrdia Civil, s’incrementen amb la quantitat d’àudios que virtualment estan en poder de l’UCO. Són àudios que hauria gravat Koldo, amb una intensitat notòria, i el mateix Víctor de Aldama, durant molt de temps. Un detall que no va passar per alt al jutge Puente, que en la seva interlocutòria de presó contra Cerdán va deixar ben clar que les gravacions es van trobar en el marc del cas Mascaretes –que l’Audiència Nacional seguia per la compra de material contra la pandèmia– i que qui les va gravar, en referència a Koldo, va decidir “per algun motiu no difícil d’imaginar, gravar-les primer i conservar-les després en el seu poder”. Puente va insistir que no es pot afirmar que hi hagués una “conseqüència d’una artificiosa manipulació del senyor Koldo García” ni l’ús d’intel·ligència artificial.
Era la rèplica del jutge a la justificació de les converses que va fer Cerdán. “No puc recordar les converses que he tingut els darrers sis anys, em resulta impossible”, va al·legar. “Sí que veig que són incompletes, fragmentàries i que el context que reprodueixen jo no ho he viscut, això ho puc assegurar”, va insistir. “En cap moment he mantingut aquest tipus de conversa que es reflecteix als àudios, és per això que estic segur que la interpretació que els dona la Guàrdia Civil és totalment incerta“, va afegir. De fet, és una de les previsibles línies de defensa que poden continuar durant la instrucció.
I els diners on són?
Un dels punts que ara per ara l’UCO no ha aclarit és on han anat a parar els diners que suposadament ha generat aquesta trama. És a dir, quina és la traçabilitat dels diners que els implicats podien haver cobrat i rebut de les empreses constructores a canvi de les adjudicacions. De fet, el mateix jutge instructor en la seva resolució per ordenar la presó de Cerdán feia números sobre previsibles imports, però la realitat és que ara com ara no hi ha cap informe que mostri el destí dels diners presumptament cobrats. Tot i això, mitjans com El Español avançaven aquest dimecres que diners d’aquestes operacions haurien anat a parar a Armènia, a través d’inversions hoteleres i turístiques.
En aquest sentit, informen d’un nou atestat que es lliuraria aquest juliol al Suprem. El ganxo de la pista armènia seria, en principi, l’empresari José Ruz, propietari de Levantina Ingenería y Construcción, una de les empreses investigades en l’informe de l’UCO. Aquesta empresa s’hauria adjudicat un contracte d’obra pública l’any 2022 per import de 65 milions d’euros a Armènia. Un estat que no estaria sotmès als controls financers i tributaris de la resta d’Europa i, per tant, on podria ser més fàcil ocultar diners. L’UCO també seguiria una pista a la República Dominicana. Ara per ara, però, la Guàrdia Civil encara no ha enllestit l’informe patrimonial de Cerdán, qui, de fet, es va oferir per aportar-lo conjuntament amb el de la seva unitat familiar.
