Dia zero de l’amnistia. De fet, de la seva aplicació. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença avui les vistes de deliberació sobre l’aplicació de la llei de l’oblit penal en vuit casos. Així, els magistrats Àngels Vivas, Francisco Segura, Maria Jesús Manzano i Manuel Álvarez analitzaran el cas de l’escolta de Carles Puigdemont Lluís Escolà, en l’època de Miquel Buch com a conseller d’Interior, que va portar a un judici en què van ser condemnats tots dos. I també s’analitzen casos que responen a protestes i manifestacions públiques que van ser força mediàtics, com ara el cas Verdejo, “els 7 del 30-G” o els 3 de Granollers, i altres causes que no van tenir pràcticament ressò als mitjans.
De fet, Alerta Solidària, el col·lectiu de defensa jurídica que porta la majoria dels casos que s’aborden aquest dimarts, remarquen la importància de les decisions d’avui perquè “són les primeres que clouen el procés contradictori i deliberació per a l’aplicació concreta de la llei d’amnistia”. Per altra banda, cal recordar que la decisió la pren la Sala Civil i Penal del TSJC, màxim òrgan penal a Catalunya. És a dir, amb ascendent sobre els tribunals i jutjats inferiors. Per tant, el seu valor jurisprudencial és clau. Per altra banda, des d’Alerta, insisteixen que a més, la sala decidirà sobre sis tipus penals diferents: desordres públics, danys (lleu i danys per incendi), atemptat contra l’autoritat (amb agreujats d’objecte perillós i/o disfressa), lesions (lleu, menys greu i greu), malversació (agreujada) i prevaricació. Tots els casos provenen de seccions penals de l’Audiència de Barcelona.
El cas Buch
Possiblement, el més mediàtic que revisarà avui la sala és el de l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats per prevaricació i malversació per “haver proporcionat un servei d’escorta personal al president a l’exili, Carles Puigdemont. Tots dos s’enfronten a penes de quatre anys i mig de presó i nou anys d’inhabilitació. Una qüestió interessant serà el debat de la malversació que va ser qualificada d’agreujada. La postura del ministeri fiscal ajudarà a preveure, futurs posicionaments sobre aquest delicte i l’aplicació de l’amnistia.
Condemnes per protestes
La resta de casos responen a causes per aldarulls, manifestacions i protestes. Per la gravetat de les condemnes i el ressò mediàtic del cas, els que més destaquen són el procés contra els Tres de Granollers (detinguts el 1r d’octubre de 2020 i condemnats a tres anys i mig de presó), i el procés contra Verdejo, de Vilanova i la Geltrú -detingut a les Corts, durant la protesta de Tsunami Democràtic al Camp Nou, el 18 de desembre de 2019, amb condemna de tres anys de presó.
Per altra banda, se celebrarà la deliberació el cas de cinc manifestants encausats per les protestes del 30 de gener de 2018, al parc de la Ciutadella, durant la investidura frustrada de Carles Puigdemont. Les penes no són de presó. Aquest cas, conegut com el dels “7 del 30G”, compta amb un investigat expulsat de la causa -i actualment pendent de ser jutjat-, un investigat absolt de tot, i cinc encausats amb condemnes d’entre 5 i 12 mesos de presó. Dos casos més, gens mediàtics, aborden sentències condemnatòries amb tres anys de presó. Un d’ells per aldarulls durant la batalla d’Urquinaona, en resposta a la sentència del Procés, del Tribunal Suprem.
Un altre, que segons Alerta està “estranyament ubicat” en aquesta tongada de causes a analitzar, respon a enfrontaments amb la policia, a la zona de plaça d’Espanya, durant les festes de la Mercè de 2021. Encara dos casos més, tampoc mediàtics, i amb condemnes mínimes d’un any de presó, aborden de nou els incidents ocorreguts en les protestes postsentència, d’octubre de 2019, a Barcelona.
