El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat aprovat el 2024 que blindava el català com a llengua vehicular. La sentència dona la raó en molts punts clau a l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB), que havia presentat un recurs contenciós administratiu. El tribunal declara nuls una desena d’articles —2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1— que formen part de l’essència del decret, ja que fixaven el català, i l’aranès a la Vall d’Aran, com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa a les escoles, de relació amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència encara es pot recórrer.
El decret anul·lat de manera parcial s’empara en la llei del 2022, aprovada amb l’acord d’ERC, Junts, PSC i Comuns, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei sobre projectes lingüístics dels centres del mateix any. El Govern de Pere Aragonès va impulsar els dos textos per intentar blindar la immersió davant l’ofensiva judicial del TSJC per imposar un 25% de castellà a les escoles. El TJSC ja va suspendre de manera cautelar el decret, també a instàncies de l’AEB, i ha dut part de la regulació al Tribunal Constitucional perquè no garanteix una presència mínima del català. De fet, s’espera que el TC es pronunciï en qualsevol moment i les primeres informacions apunten a una sentència dura contra el català.
El tribunal també ha anul·lat els articles que estableixen el català com a llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que sigui l’única llengua d’acolliment de l’alumnat nouvingut, ja que no preveu mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. En canvi, la sentència desestima el recurs contra articles referents a aspectes organitzatius interns de l’administració —l’ús del català en la projecció externa de les escoles, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent—. El TSJC considera que no afecten el dret fonamental a l’educació i, per tant, els deixa intactes.
Una sentència dura sense esperar el TC
“L’absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d’ensenyament, a diferència de l’aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”, afirma la sentència, que es basa en la nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix TSJC sobre la matèria. “Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials”.
Així mateix, els magistrats del TSJC asseguren que “la declaració de normalitat d’una llengua no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, ja que la declaració d’ús normal no implica ni exclusió ni preferència sobre les altres llengües oficials”. Segons el text, “el sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials que garanteixi el dret de tot l’alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en ambdues llengües oficials en acabar l’ensenyança obligatòria”. També critica que els “apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l’ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana”.
