Finalment, el Tribunal de Comptes no permetrà el president a l’exili i actual eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, testificar a través de videoconferència. L’organisme administratiu ha dictat una brevíssima interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, amb què desestima el recurs presentat contra la providència que denegava la pràctica mitjançant videoconferència de la prova d’interrogatori de Puigdemont, codemandat en el procediment obert contra les suposades despeses públiques del Procés.
La resolució s’argumenta que “la petició no s’ha realitzat amb prou antelació per poder ser tramitada en els termes previstos per la Llei”. Així retreu a Puigdemont, Lluís Puig, Martí Anglada i Manuel Suárez que també ho havien demanat, que han “tingut gairebé un any per reclamar-ho”. i que, “tanmateix, no l’han formulada fins que faltaven quatre dies per a la pràctica de la prova”. D’aquesta manera, Puigdemont i l’exconseller Puig no podran practicar la prova, que va ser admesa pel Tribunal, perquè tots dos es troben a l’exili. De fet, és la segona vegada que el Tribunal ho refusa. Una decisió que aleshores va ser replicada amb ironia per Puigdemont.
Sense cap voluntat
La interlocutòria tanca la porta a cap possibilitat de facilitar la declaració dels afectats perquè no hi ha cap més recurs possible per poder interposar. El Tribunal recorda que tots els que van demanar la videoconferència el dia 13 de novembre de 2023, per “primera i única vegada” practicar l’interrogatori per aquesta via no presencial. En aquest sentit, critiquen obertament que el Tribunal va acordar el 16 de desembre de 2022 la pràctica de les proves, però que la data de la declaració es va fixar pel 17 de novembre de 2023 i va ser fixada per dues resolucions més, del 26 de juny i del 17 d’octubre d’enguany. Per tant, haurien tingut molt temps per sol·licitar la compareixença per via telemàtica, tal com va acceptar el tribunal que va jutjar l’exconseller d’Interior, Miquel Buch i l’exescorta de Puigdemont, que va permetre a Puigdemont testificar a distància. El Tribunal de Comptes reclama 4,1 milions d’euros per les despeses del referèndum del Primer d’Octubre que suposadament hauria gastat el seu Govern.
