El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha arxivat la demanda contra Espanya per vulneració del dret a saber la veritat respecte als atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. En una breu resolució del passat 13 de febrer, a la qual ha tingut accés El Món, el tribunal d’Estrasburg, després d’admetre la demanda el passat mes de gener, ara ha decidit, coincidint amb la desclassificació de documents, que no hi ha prou indicis de vulneració i troba defectes en la pretensió fàctica de la demanda. Els advocats han anunciat un escrit de reconsideració a la Cort Europea a la vista de la quantitat d’informació que ha emergit arran de la comissió d’investigació del Congrés de Diputats.
La demanda va ser presentada, el passat mes de setembre, pels advocats dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí que a tres anys va ser assassinat a la Rambla el 17 d’agost de 2017. Principalment, la demanda es basava en la vulneració del dret a saber a la veritat, més enllà de veritat judicial establerta a través de les resolucions judicials. L’equip integrat pels advocats experts en dret internacional davant el tribunal d’Estrasburg Nico Krisch i Alejandro Chehtman exposaven resumidament en la demanda per vulneració de drets els fets i l’evolució processal del cas, així com els dubtes sorgits durant la instrucció o en el judici oral, com ara la relació del suposat cervell de la cèl·lula jihadista, l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat.
La violació de l’article 13 de la Convenció
La demanda sol·licitava als magistrats que declarés que s’havia produït una violació de l’article 13 de la Convenció conjuntament amb l’article 2, sobre el dret a tenir un recurs efectiu. Així mateix, demanava que s’obligués Espanya a vetllar “per una investigació completa, eficaç i ràpida de les circumstàncies i de tots els responsables dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l’any 2017 que van provocar l’assassinat” del petit Xavi.
Ara, amb la desclassificació de documents que fins ara estaven en mans del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que acrediten la relació entre Es Satty i els serveis de seguretat espanyols, només resten pendents documents sobre els informes de les trobades i els contactes que es van mantenir amb l’imam un cop va sortir de la presó. En tot cas, aquesta desclassificació reclamada pels integrants de la comissió d’investigació al Congrés de Diputats sobre els atemptats encara no s’ha arribat a produir.
