L’any 2024 ha començat amb força feina a la taula de pendents del Tribunal Constitucional. I, com ja és habitual en els darrers anys, amb assumptes relacionats amb el Procés. El pròxim 15 de gener, primer dia lectiu dels magistrats del TC, hauran d’avaluar fins a tres recursos de presos polítics. En concret dels exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, i de l’expresident de l’ANC i exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez. Són tres recursos clau també pel procés obert davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Es tracta dels recursos d’empara contra les noves condemnes pel Primer d’Octubre, imposades després de la derogació del delicte de sedició i de la reforma del delicte de malversació. El Tribunal Suprem va mantenir la condemna contra Romeva i Bassa per malversació i va reformular la condemna a Sànchez en aquest cas, per desordres públics. Els advocats de tots tres van interposar recursos d’empara per mostrar la seva disconformitat amb les penes i demanant la nul·litat de les condemnes.
La resolució d’aquests recursos són fonamentals per l’evolució del procés judicial internacionalment i davant la immediatesa de la llei d’amnistia. De fet, una resolució favorable del TC d’aquests recursos pels presos polítics desinflaria l’efectivitat real de la llei pactada entre socialistes i independentistes. El TC encara no ha programat els primers tràmits dels recursos presentats per Oriol Junqueras i de Jordi Turull.
Diversitat de ponents
El tràmit de la setmana vinent és el que correspon a “informació a la sala”, és a dir, l’informe que fa el ponent de la resolució als magistrats que hauran de decidir sobre la petició d’empara dels recurrents. En el cas de Jordi Sànchez és el mateix president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido. Un nom que ha estranyat a les defenses perquè es va apartar dels afers de deliberació que corresponien al Procés. De fet, és una de les al·legacions presentades davant al TEDH, per acreditar que hi ha magistrats que s’han hagut de retirar per les seves conviccions i opinions contràries a l’independentisme. En tot cas, Sànchez, defensat pel lletrat Jordi Pina, al·legava que no podia ser condemnat per uns desordres en els quals no havia participat en el cas que les protestes poguessin ser qualificades de desordres i no del lliure exercici del dret de manifestació i expressió.
En el cas de Romeva, la ponent és la catalana Laura Díez Bueso, catedràtica de dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i de clar tarannà progressista. Bassa tindrà per ponent, Inmaculada Montalbán, magistrada experta en perspectiva de gènere i també progressista. Totes dues hauran d’avaluar les raons arguïdes pels advocats Andreu Van den Eynde i Mariano Bergés. Bàsicament, que la revisió de la sentència del Suprem no s’ha fet de la manera més beneficiosa pels condemnats en mantenir la pena per malversació quan les defenses sostenen que no hi ha hagut corrupció.
Els republicans creuen que no se’ls ha aplicat la llei vigent de manera beneficiosa després de la reforma del Codi Penal, en mantenir la malversació, un delicte que les defenses qüestionen perquè no hi ha hagut corrupció. A més, recordaven en les seves al·legacions que ara per ara la preparació i execució del referèndum no constitueix “cap delicte”. Al capdavall, recordaven que la sentència del Tribunal Suprem sobre el Primer d’Octubre no incloïa cap referència a “l’apropiació” ni a “l’ànim de lucre”.
