Dimecres productiu al plenari del Tribunal Constitucional celebrat aquest dimecres. Els magistrats han rebutjat sengles recursos d’empara presentats per l’expresident Quim Torra i per l’actual eurodiputada de Junts per Catalunya, Clara Ponsatí. Un rebuig, a través d’una sentència per unanimitat, a la reclamació de vulneració de drets polítics contra decisions de la Junta Electoral Central que van ser confirmades per la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem.
L’argument dels magistrats és que les dues reclamacions han perdut l’objecte. En el cas del president Torra, perquè era un recurs contra una mesura cautelar. Pel que fa al cas de l’actual cap de llista d’Alhora, perquè el Parlament Europeu li va reconèixer l’acta com eurodiputada malgrat els entrebancs de la Junta Electoral per no haver jurat ni promès la Constitució. Així doncs, que el plenari ha decidit “extingir” ambdós processos d’empara.
Vulneracions de fa anys
El cas del president Torra es remunta a l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), de 3 de gener de 2020. Aquest acord, adoptat després que Torra fos condemnat per delicte de desobediència per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va acordar la
pèrdua de l’escó de diputat al Parlament de Catalunya a causa de la causa d’inelegibilitat sobrevinguda de l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. En la seva resolució, el Tribunal explica que la declaració de la pèrdua d’objecte és perquè la condemna per desobediència va esdevenir ferma per sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, de 28 de setembre de 2020, que en desestimar el seu recurs de cassació va implicar la pèrdua definitiva del càrrec de diputat. “Per això, la pretensió de tutela cautelar de suspensió de l’acord de la JEC ja no era possible”, argüeix la magistratura constitucional.
Pel que fa al cas de Ponsatí, la sentència de la qual n’ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, és pel recurs interposat contra els acords de la Junta Electoral Central de gener de 2020, confirmats per sentència de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, d’11 de febrer de 2021. Aquests acords li havien denegat la sol·licitud d’expedició de la credencial de diputada pel Parlament Europeu, on va ser proclamada electa a les eleccions del 26 de maig de 2019, en no haver complert amb el tràmit d’acatament a la Constitució espanyola mitjançant jurament o promesa, previst a l’article 224.2 de la Llei Orgànica Electoral General.
En definitiva, el Tribunal aplica la solució que ja va fixar en la STC 144/2022, de 15 de novembre, respecte d’un recurs d’empara promogut pel president a l’exili, Carles Puigdemont, i per l’eurodiputat Antoni Comín. En detall, la resolució considera satisfeta extraprocesalment la seva pretensió de reconeixement d’haver estat vulnerat el seu dret de participació política atès que el Parlament Europeu li va reconèixer el ple exercici del càrrec com a diputada de la cambra, amb efectes retroactiu a l’1 de febrer de 2020. Per tant, hauria perdut l’objecte.
