La sala penal del Tribunal Suprem ja fa més de dues setmanes que té pendent resoldre el recurs d’apel·lació presentat per l’exili per la inaplicació de l’amnistia. La vista es va celebrar el passat 10 de març a la seu de l’altra magistratura i les defenses de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig esperen la resolució per continuar el procés per aconseguir que puguin tornar abans de l’estiu, encara que no se’ls hagi aplicat la llei d’amnistia, a través de la petició de l’aixecament de les mesures cautelars -com ara l’ordre de detenció- quan presentin el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Tots tres exiliats van demanar l’aplicació de la llei de l’oblit penal per als independentistes. Ara bé, el jutge instructor del Procés, el magistrat Pablo Llarena, va descartar-ne l’aplicació als exiliats al·legant -en línia amb la sala penal del Suprem, que aleshores presidia Manuel Marchena- que el delicte de malversació pel qual estaven processats no podia entrar en els casos previstos per la llei. Una decisió contra la qual es va presentar un recurs de reforma, però que el, deu de setembre passat, Llarena va tornar a desestimar. Per tant, deixava la via lliure per al recurs d’apel·lació, del qual es va celebrar la vista el passat deu de març, sis mesos després.
El TC pot aixecar les mesures cautelars mentre estudia els recursos
L’espera de la resolució per a l’exili es fa llarga i ara contempla diversos escenaris. El menys previsible és que el Suprem doni la raó a l’exili en contra de Llarena. Per contra, el més previsible és la desestimació de la petició dels exiliats per part de la sala de l’aplicació de l’amnistia. Una resolució que tancaria el camí jurisdiccional del cas i deixaria la via oberta del recurs d’emparament al TC. Precisament, aquí rau una de les possibilitats fermes d’una tornada abans de l’aplicació de l’amnistia en si. En concret, les defenses pensen registrar un recurs d’empara amb una petició expressa d’aixecament de les mesures cautelars imposades, com ara l’ordre de detenció si entren a l’estat espanyol.
Una sol·licitud que podria ser acceptada, després de la deliberació en ple de l’admissió a tràmit del recurs, atesa la majoria progressista del plenari de l’alta magistratura constitucional. De fet, fa dies que les agendes del plenari del Tribunal Constitucional estan farcides de debats sobre diverses recusacions de magistrats que s’han presentat tant cap a togats progressistes com conservadors. Tot plegat, abans d’entrar en les qüestions de constitucionalitat i els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la llei d’amnistia.
En tot cas, si els recursos d’empara de tots tres s’accepten a tràmit, el TC haurà de decidir sobre l’aixecament de les mesures cautelars. Tenint present que els magistrats tampoc es podran entretenir en la seva resolució, perquè les mesures cautelars afecten un dret fonamental com és la possible privació de llibertat si entressin en terreny espanyol. En aquest sentit, si el tribunal acorda aixecar les mesures cautelars, s’obre la porta al retorn immediat del president i els consellers exiliats, en un termini relativament breu de temps que situaria la resolució abans d’entrar a l’estiu. Tot i això, les defenses mostren el seu neguit perquè la resolució del Suprem ja triga massa.
El cas podria derivar-se cap al TSJC?
Un dels altres escenaris, és que el Tribunal Suprem accepti l’argument expressat per la defensa de Puigdemont en la vista i que s’havia deixat caure en els recursos de reforma i apel·lació. En detall, la vulneració del dret del jutge predeterminat per llei. De fet, l’argument de la defensa és ben simple. El tribunal que hauria de jutjar o instruir un delicte de malversació hauria de ser la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest marc, es recorda que el mateix Pablo Llarena va remetre el cas de l’exconsellera Meritxell Serret al TSJC.
El TSJC seria el tribunal que pertocaria a Puigdemont i Puig, en la seva condició de diputats del Parlament de Catalunya. Al capdavall, la setmana passada Puig resultava absolt del delicte de desobediència pel cas de les obres de Sixena, després d’un llarg periple judicial que ha hagut de resoldre el TSJC per la seva condició d’aforat. El Suprem mantenia el cas al·legant que l’acta d’eurodiputat de Puigdemont els permetia conèixer el cas. Els magistrats feien una assimilació de l’aforament dels diputats al Congrés -que els correspon el Suprem- amb els d’europarlamentaris. Però ara ni Puigdemont ni Comín tenen acta d’eurodiputats, un perquè ja ni es va presentar a les eleccions europees i l’altre perquè Brussel·les encara no li ha donat l’escó que va guanyar en els comicis perquè, de moment, fa cas de la Junta Electoral espanyola. Per altra banda, cal tenir present que l’actual composició de la sala civil i penal del TSJC –ara que Jesús María Barrientos ha estat rellevat com a president– és majoritàriament favorable a l’aplicació de l’amnistia.
Esperar i preparar-se per al recurs al TC
De tota manera, les defenses tenen clar que cal esperar i quan s’arribi al pròxim pont, analitzar com es travessa. Precisament, en un virtual recurs d’emparament, arran dels arguments explicats en la vista del passat 10 de març, les defenses no només al·legaran la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva que suposa la inaplicació de l’amnistia, sinó també la vulneració del dret a un jutge predeterminat per la llei.
És a dir, que s’atorga una doble pista d’aterratge als magistrats del Constitucional, ja que el recurs d’emparament sobre l’aplicació de l’amnistia pot ser superat per la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei. Així, podria aclarir-se provisionalment la situació dels exiliats i esperar a resoldre sobre el fons de la llei d’amnistia a través de les qüestions d’inconstitucionalitat i dels recursos d’inconstitucionalitat.
