El Tribunal Suprem no ho té clar. Els magistrats de la sala penal si bé consideren que són amnistiables els delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat investigats de manifestants del ‘Procés’, creuen que s’escau assegurar-se’n a través del Tribunal Constitucional. Així, ha plantejat a les parts personades que en el termini de deu dies, que al·leguin allò que considerin pertinent sobre la presentació d’una qüestió d’inconstitucionalitat. El Tribunal, a través de dues interlocutòries de dos casos diferents sospesa que la llei podria resultar discriminatòria perquè vulnera el dret a la igualtat davant la llei.
En síntesi, el Suprem considera que es fa un “tractament molt rellevant i evidentment desigual dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori”. És a dir, entenen que és discriminatori amnistiar l’independentisme. Així ho firmen els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez, Antonio del Moral, Carmen Lamela i Leopoldo Puente.
Dos casos de desordres
Les dues interlocutòries, a les que ha tingut accés El Món, dictades avui responen a la pregunta que va fer el tribunal a les parts sobre l’aplicació de la Llei d’Amnistia en dos recursos de cassació que té pendents contra decisions de tribunals catalans. En una de les causes, van ser condemnats dos ciutadans per delicte de desordres públics en uns fets registrats a Girona després de la sentència del Suprem a la causa del procés,
A l’altra causa va ser condemnada una persona, també per les protestes contra la mateixa sentència, però, en aquest cas a Barcelona, inicialment per delicte d’atemptat contra l’autoritat, i després de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per delicte de desordres públics, encara que la Fiscalia acusava pel primer dels delictes.
“Decisió legislativa arbitrària”
Les dues resolucions fan una intrèpida interpretació restrictiva dels objectius de la llei d’amnistia. Així apunta que l’aplicació de l’oblit penal podria constituir una “decisió legislativa arbitrària”. En aquest sentit, alerten que s’hauria pogut conculcar el principi de seguretat jurídica, “en la mesura que, si es considera acomodat a la Constitució aquesta manera de procedir, qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l’impuls d’aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, per tal que els seus promotors o partidaris arribessin a majories parlamentàries suficients per a l’aprovació d’una Llei Orgànica, o un prou nombre de diputats suficients per contribuir a la formació d’aquesta majoria, també s’hauria d’entendre d’acord amb la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que pogués comportar”.
A més, considera que es pot veure erosionat el principi d’exclusivitat jurisdiccional, de l’article117.3 de la Constitució, proclamat davant dels poders restants de l’Estat –Executiu i Legislatiu– perquè l’amnistia no comprèn, a diferència de l’indult, amb suport constitucional que habiliti per a tal ingerència.
