Sense novetat en el front de l’alta judicatura. Com apuntaven totes les previsions i les apostes, el tribunal que va signar la sentència contra els líders civils i institucionals del Procés i del Primer d’octubre s’oposa a tornar a indultar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per deslliurar-los també de la pena d’inhabilitació que encara mantenen Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Ho ha deixat força clar en l’informe desfavorable sobre la nova petició d’indult que va formular un ciutadà a favor d’eliminar la pena que els impedeix exercir cap càrrec públic. La resolució la signen magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antoni del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Curiosament, Ferrer sí que es va mostrar favorable a l’amnistia.
En un informe, en format d’interlocutòria, que ha presentat davant el ministeri de Justícia, encarregat de tramitar els indults i canalitzar-los al Consell de Ministres, els magistrats sostenen que “no cal convertir en total el que va ser un indult parcial concedit el 2021”. La resolució, de set pàgines i a la que ha tingut accés El Món, argumenta que si el poder executiu no va indultar la inhabilitació va ser a “conseqüència obligada de l’informe negatiu a la concessió del primer indult emès per la Sala, cosa que impedia un indult total d’acord amb la Llei” i per la manca de penediment dels condemnats. La fiscalia es va mostrar favorable a l’indult igual que l’Advocacia de l’Estat.
Vulnerar la llei de l’indult
L’informe assegura que concedir ara un segon indult, total o parcial, vulneraria el que la mateixa Llei d’Indult de 18 de juny de 1870. En concret, recorda que l’article 18 d’aquesta llei estableix el caràcter irrevocable de l’indult. A més, els togats indiquen que els articles 11 i 12 condicionen la possibilitat d’un indult total a l’existència de raons de justícia. Per tant, interpreten que aquest segon indult, “vulneraria de forma flagrant la prohibició legal”. En el cas que l’executiu de Pedro Sánchez atorgués aquest segon indult, els magistrats raonen que “s’obriria així una indissimulada via d’interferència governativa a les resolucions judicials fermes que permetrien convertir en total el que el legislador ha volgut que sigui parcial”.
En aquest sentit, els togans expressen que una pena no es pot extingir a miquetes i bocins. “L’extinció d’una part de la pena, conseqüència obligada del primer informe negatiu del Tribunal sentenciador, no pot anar més enllà del que el legislador ha volgut”, assenyalen. Per afegir que “no pot ser el fruit d’una fragmentació de la condemna que, mitjançant l’acumulació de successives sol·licituds d’indult, eludeixi la prohibició legal”. La Sala subratlla que “substituir ara el primer indult parcial atorgat pel Govern per un segon indult parcial o total xocaria frontalment amb els límits que fan legítima la seva concessió. De fet, el sol·licitant d’indult ja va ser promotor del primer expedient que va culminar amb la reducció de la pena imposada al condemnat”.
No hi ha penediment
A més d’aquest argumentari, la interlocutòria de la sala destaca que “no concorre la més mínima prova ni el més feble indici de penediment per part dels penats”. Un element que consideren un requisit previst a l’article 25 de la Llei d’Indult per valorar la conducta posterior a l’executòria de la condemna. La sala insisteix que el dret de gràcia, tal com està interpretat per aquest tribunal, no pot funcionar com una via per deixar sense efecte una condemna ferma, ni ser entès com una forma de segona instància davant del govern.
